El re-enactment és a dir, la re-escenificació de performances clàssiques per part d’artistes contemporanis sol relacionar-se amb la voluntat de preservar i divulgar peces que, per la seva naturalesa efímera, només es coneixen a través de restes documentals. En aquest sentit, com assenyala Juan Albarrán, al mateix temps que aspira a salvaguardar un llegat històric, el re-enactment posa de manifest, de manera paradoxal, el caràcter irrepetible que té tota performance: “Si les interpretacions que un músic executa d’una mateixa partitura mai no seran exactament iguals, també la repetició d’una obra o d’una performance implicarà pèrdues i variacions. Així, el prefix ‘re’ fa referència a una experiència que retorna mitjançant l’acte d’interpretació però, en certa manera, també implica l’assumpció que l’original no pot ser interpretat com a tal, amb fidelitat i exactitud” . En alguns casos, segons suggereix el mateix autor, cal pensar que, en aquests exercicis de re-escenificació, l’artista no només pretén conservar la memòria de les obres del passat, sinó també autoinscriure’s en una història heroica i legitimar així el seu propi treball .

Els re-enactments que configuren la sèrie de Raquel Friera Feminizing art history operen, em sembla, des d’una lògica molt distinta. El que l’obra pretén no és només preservar la història, sinó intervenir-hi políticament i activar a través d’aquest procés de re-interpretació un conjunt de mirades i metodologies feministes que posen en dubte els relats patriarcals en els quals se sustenta la nostra visió de l’art, inclosa també la dels mitjans relativament nous com el de la performance. Així, l’anhel de “feminitzar la història de l’art” al qual al·ludeix el títol de la sèrie pot veure’s com una invitació a observar les fissures que s’obrin en les narracions establertes quan un protagonista masculí és substituït per un cos de dona. Què passa quan una d’aquestes accions considerades clàssiques és re-escenificada per una figura femenina? Quins desplaçaments de sentit es produeixen? Com canvia la nostra percepció?