Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MITOLOGIES

Mitologies | Les fruites de tardor

L’estació ha començat amb pluges. És un bon senyal. Amb les primeres saons, la terra s’abeura, però les fulles dels arbres comencen a estar fatigades

Fruita provocativa d'Stephanie Salery INSTAGRAM

Quan arriba la segona meitat de setembre s’obren les escoles i comença el curs escolar. Els al·lots preparen les motxilles, les carteres, l’embalum de llibres, els ordinadors personals, les plaguetes. S’inicien les classes quan encara perdura la calor de l’estiu i, adesiara, apareixen els primers núvols foscs. De forma inesperada podria desbaratar-se el temps: quatre vergues de llamp, quatre trons esquerdats i la pluja, un ruixat intens que pot fer córrer l’aigua pels torrents i els camins. Tornarà a sortir el sol i s’imposarà de nou la càlida basca. Però és el final. Aquesta setmana, només fa quatre dies, ha entrat la tardor -hi ha qui en diu la primavera d’hivern- i l’aire ha començat a refrescar-se, sobretot durant la nit, i ja pot veure’s que el dia s’escurça. La tardor ha començat amb pluges. És un bon senyal. Amb les primeres saons, la terra s’abeura, però les fulles dels arbres comencen a estar fatigades i han començat a caure. Ho fan amb lentitud, no tenen pressa, com si volguessin retenir per uns dies la vivor de l’estiu.

Les fruites de tardor són dolces i amables a la boca. L’han concentrada durant tot l’estiu, sota el sol rabiós, aquella dolçor. Resten encara les darreres figues. Arreu de la Mediterrània, la figa és considerada el símbol o la imatge de la vulva femenina. Hi ha d’altres fruites que també en són considerades. Els francesos en diuen fruits-vagins. Ho seria l’albercoc, la maduixa, la taronja de sang, el melicotó. També, la figa. Roland Barthes es preguntava: «Què em va portar a fer de la figa una fruita temptadora, una fruita immoral, una fruita filosòfica? Probablement fou que, darrera la figa hi havia el sexe a l’aguait».

L’erotisme de les fruites de tardor ha estat evidenciat per l’artista multimèdia estatunidenca Stephanie Sarley d’arrel surrealista en atrevir-se a masturbar una mitja taronja de sang. Ho ha fet amb altres fruites: la maduixa i la figa, per exemple. Alguns dels seus vídeos titllats de «porno-alimentaris» han estat retirats d’Instagram i això ha provocat protestes virulentes contra la censura. Però el que Stephanie Sarley ha posat de manifest no és més que la visualització d’antigues metàfores extretes de la tradició popular: ha manipulat vells eufemismes i ha esvalotat el galliner, que s’ha escandalitzat de manera rabiosa. Havia jugat amb la nespla, la figa, la codonya, la taronja, l’albercoc, la maduixa...

A més de les figues tardanes, els raïms, els codonys, les magranes també són fruites de tardor. Vet ací la magrana, sobretot les magranes albars que tenen els grans sucosos, el pinyol petit i la vermellor del foc. Al nostre Cançoner popular pot trobar-se una cançó que m’enamora i que fa referència a l’esplendor amorosa de les magranes. Diu: «Vós sou estrella Diana, / or del més hermós color, / vós sou estrella d’amor, / capcurucull de magrana». No sabrem mai qui la va fer, aquesta cançó; però de segur que era un gran poeta. Un poeta anònim perdut en els meandres del temps. Si us hi fixau, el poeta comença per comparar l’enamorada amb una estrella –l’estrella Diana-, i, només quatre versos li serveixen per portar-la des del fons de l’univers a la realitat més propera: el capcurucull d’una magrana que té la forma d’estrella o de corona.

Fruita provocativa d'Stephanie Salery

Fruita provocativa d'Stephanie Salery Instagram

Comença la tardor i també ha començat el curs escolar. Durant molts d’anys de la meva vida, devers cinquanta, em vaig dedicar a l’ensenyament. L’any començava per a la gent acadèmica el mes de setembre. Encara avui enyor aquells inicis de curs, tan plens de curiositat, d’expectatives, d’inquietud. Ara sé que les classes comencen sense mi i em sap una mica de greu. Potser és una conseqüència de la tardor que arriba i de la malenconia que arrossega: els núvols, les foscors acrescudes, les pluges, la frescor de les nits i la lluna una mica malalta.

Compartir el artículo

stats