Era fàcil d’imaginar. No hi havia cap punt en joc mínimament transcendent, els visitants es presentaren amb canvis i baixes importants i els locals només quedaren pendents dels comiats i dels homenatges.
Per tant, futbol i joc l’imprescindible per quedar més o menys bé davant una afició que ja va celebrar el títol de campió de lliga fa unes setmanes. En definitiva, que el Mallorca va ser el convidat ideal però pensant més en les vacances i en la pròxima temporada que en el penúltim compromís.
Si a tot això li afegim que abans de la mitja hora l’equip ja perdia per dos a zero i amb un jugador expulsat –l’entrada d’Amath a Balde era totalment gratuïta i fora de lloc—la cosa només poda empitjorar. El Mallorca va fer el que va poder i el Barça es va divertir tot i més. L’expulsió va ajudar, però ens fa l’efecte que el resultat hauria estat el mateix o semblant.
Javier Aguirre va veure des del primer minut que tornaria a quedar-se sense guanyar al Barça. Canvis a la defensa, canvis a la porteria i poques coses a destacar d’un partit que va servir més d’entrenament que d’altra cosa. El debut a la lliga de Dominic Greif no va ser gaire afortunat, però no se’l pot culpar de la derrota. Fins i tot el porter eslovac va tenir alguna intervenció de mèrit per evitar una golejada més amplia.
Altra cosa és la reaparició de Gayà al centre de la defensa, on el mallorquí no va tenir el seu millor dia, ni l’escenari més apropiat. Però com hem dit, el partit va quedar totalment condicionat per l’expulsió de d’Amath i en conseqüències negatives per Balde que es va haver de retirar lesionat.
En resum un horabaixa sense cap història per part mallorquina i sí per la catalana que diu adeu, momentàniament, al Camp Nou. La temporada que ve el Mallorca haurà de visitar l’estadi olímpic.
