La visita del València a Son Moix va venir amb les seqüeles dels desastrosos minuts viscuts a Mestalla fa quatre dies i va semblar que els jugadors encara no havien superat els més de 115 minuts de partit conra el Madrid. També hi era present el record del lamentable espectacle del Mallorca a Almeria, on l’equip de Javier Aguirre ni va comparèixer. Per sort, els mallorquinistes varen saber reaccionar i feren cas al seu entrenador, que demanà quedar bé davant l’afició mallorquina. En realitat, no era gaire difícil jugar un poc millor que a Almeria i posar-hi un poc més d’intensitat. Tot i que la primera part va ser per tirar a les escombraries, els canvis fets a la segona per Aguirre canviaren la cara a l’equip. A la segona, Jaume Costa va jugar al lloc on ho havia fet Kang In Lee, amb la corresponent despesa física, i el sudcoreà va passar a ocupar la seva demarcació habitual. Entre ells dos fabricaren l’acció que podríem qualificar com a marca blanca de la casa: passada per dins del lateral i Kang In Lee de manera elegant l’envia al cap de Muriqi; el kosovar, sense esforç, allotjà la pilota a la porteria del València.
L’equip de Ruben Baraja ho va intentar de totes les maneres, però no tingué gaire sentit. La defensa del Mallorca, liderada per Valjent i Copete no va tenir excessius problemes per neutralitzar totes les pilotes que sobrevolaven l’àrea. I, en darrer terme, tornà a aparèixer Rajkovic per desfer una bona oportunitat, segurament l’única a una rematada de Kluivert. Els valencianistes es jugaven la permanència matemàtica, però hauran d’esperar els dos partits que falten per acabar la temporada. El Mallorca, en canvi, se situa a prop dels cinquanta punts i sense haver estat en cap moment ni jornada a la zona descens. A falta del tancament a Son Moix davant el Rayo i amb els deures fets fa setmanes, anar al Camp Nou la pròxima jornada ja serà una excursió.
