Diuen que si li tiren una rentadora a Muriqi és capaç de baixar-la, controlar-la i fins i tot rematar a porteria. El d’ahir, a més de marcar el gol de la victòria. ha estat sense cap dubte el millor partit de l’internacional kosovar. A Muriqi només li ha faltat llançar els corners i anar a rematar. Ha jugat totsol, ha controlat totes les pilotes, ha defensat com ningú i ha muntat tots el contraatacs del Mallorca mal aprofitats per la resta de companys, sobretot per un ansiós Amath. Però tot ha valgut la pena per aconseguir la segona victòria consecutiva i arribar als dinou punts després de fer un esforç físic descomunal davant un dels grans.
Les sensacions i l’estat anímic d’un equip i l’altre, a més de la proximitat del més anormal Mundial de Futbol, marquen qualsevol darrer partit abans de l’aturada. El mateix Sampaoli, entrenador del Sevilla, feia referència al rendiment, a la baixa, dels seleccionats que han estat convocats per viatjar a Qatar. El de Son Moix tampoc no ha estat una excepció. En tot cas no deixa de ser un partit atípic en la ment dels jugadors on s’ha d’interrompre la lliga per una Copa del Món de futbol que per primera vegada no es diputarà a l’estiu. Aquesta aturada a l’equip de Javier Aguirre possiblement li arriba en un dels millors moments de la temporada, sobretot per l’impacte positiu dels darrers bons resultats. Aquest estat anímic, aquesta concentració ha estat clau per afrontar, competir i guanyar, una vegada més, a l’equip de Diego Pablo Simeone. El tècnic argentí s’ha cansat de moure la banqueta però no li ha servit de res davant el desplegament físic dels mallorquinistes contagiats per la lluita i l’entrega de Muriqi. D’aquí un mes i mig sabrem si l’aturada haurà estat bona, però de moment el Mallorca ja te el cinquanta per cent de la permanència assegurat.
