Després d’un autèntic exercici eminentment defensiu i esgotador a la primera i dolenta primera part, el Mallorca ha aconseguit una remuntada espectacular. De monumental sorpresa es pot considerar la victòria mallorquinista, tenint en compte els antecedents, els darrers resultats, i fins i tot l’estat anímic de la plantilla. Però aquesta vegada hem de destacar la intervenció des de la banqueta. L’entrenador mexicà ha exhibit experiència i ha canviat la cara a l’equip, gràcies a l’entrada de Dani Rodríguez, Baba i Amath.
L’aportació del gallec ha estat fonamental perquè el Mallorca reaccionàs, però sobretot ha donat la sensació de creure, primer en l’empat i després en la victòria. La temporada passada l’exvalencianista Kang In Lee ja va exhibir la seva qualitat tècnica, vista en comptagotes enguany, i ara l’ha tornada a mostrar amb un gol d’autèntic crack i que hauria firmat, per exemple, un que ara es passeja per París. El sud-coreà, pràcticament desaparegut, tot i que ha estat millor que a Sant Sebastià, és l’únic futbolista de la plantilla que intenta fer coses diferents i de vegades indetectables. Sense cap dubte, el gol, encara que sigui davant el seu exequip i demanant perdó, ha resultat determinant per a l’equip, per al marcador final i per a l’autoestima. A la fi podem destacar quelcom més que jugar a la defensiva.
El Mallorca sap crear perill quan s’ho proposa i aquesta jornada, fent també un bon partit defensiu, s’ha endut de manera clara i merescuda una victòria terapèutica, que fins i tot hauria pogut esser més àmplia. A partir d’ara no sabrem si Javier Aguirre optarà per jugar amb un 4-4-2, que és com ha acabat el partit a València. Suposam que no, però el que va quedar ben palès és que l’equip va experimentar una reacció radical amb els canvis. Sense cap dubte, haurà estat una de les sorpreses de la jornada.
