Tota la literatura i totes les especulacions que s’han fet durant la setmana queden aparcades davant la senzillesa d’un partit de futbol. Evidentment, no era un partit qualsevol, sinó una final de bon de veres, sobretot per al Mallorca, de les de caixa o faixa, i n’ha tingudes moltes al llarg de la seva història. Basta recordar, sobretot, els ascensos a la Primera Divisió que també es decidiren en el darrer partit de la temporada, incloses algunes eliminatòries com les disputades amb el Logronyés o Rayo.
L’estadística històrica serveix per recordar-nos que el Mallorca feia molts d’anys que no guanyava a Pamplona i que, aquesta temporada fora camp, tant sols ha sumat dues victòries: al Wanda i a Mendizorrotza. El futbol ofereix sorpreses i per això possiblement és una competició tan atractiva. Després d’una primera part de molts de nervis i problemes per defensar un davanter com és Budimir, és evident que les instruccions de Javier Aguirre han tengut efecte i el Mallorca ha sortit d’una altra manera. I ha tornat a aparèixer la figura del mallorquí Abdon Prats. El davanter d’Artà ha tengut mitja hora i ha tornat a ser protagonista indirecte del gol de la victòria, el que ha fet de manera sorprenent un convidat d’última hora, el francès Grenier. Però la permanència del Mallorca a la Primera Divisió té dos noms clau: Reina i Prats. El porter, per l’aturada a Sevilla i el davanter, pel gol de la victòria davant el Rayo. Si el dia del dos a sis contra el Granada tot era foscor, ara tot és claror i lluminositat gràcies a la reacció del grup que ha dirigit Javier Aguirre. L’entrenador mexicà ha sabut generar confiança a la plantilla. Per això el contractaren i per això, segurament, s’ha merescut la renovació per a la temporada que ve.
