És inevitable. Creiem que podem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que tot el mallorquinisme sense excepció es demana què ha passat perquè l’equip hagi canviat tant el rendiment només en quatre dies. Just que haguessin fet un joc un poc més agressiu, ben concentrats i amb empenta davant el Granada, ara possiblement parlaríem d’una altra situació. Tot i que anit no ha fet el millor partit de la temporada, hem vist un Mallorca ben diferent del darrer cap de setmana. Davant el Sevilla, ha estat ben situat, ben pendent dels homes clau sevillistes i oferint bona imatge. No sabem si per allargar l’agonia o per efecte d’una carambola, el Mallorca conserva l’esperança de mantenir categoria. Tothom sabia que seria molt difícil guanyar al camp del Sevilla i donava per perdut el partit, però el futbol té aquestes coses que sempre hem destacat i, si el Mallorca no ha guanyat, com a mínim no ha perdut. L’entrenador mexicà ha fet canvis molt significatius en l’onze habitual. La presència de Manolo Reina a l’onze inicial en detriment de Sergio Rico semblava evident. La suplència de Dani Rodríguez i la de Baba han estat sorprenents. És evident que els retocs han anat bé a l’equip i a l’entrenador. L’actuació de Reina ha estat de manual i sobretot decisiva perquè el Mallorca torni a Palma amb la porteria a zero i amb un punt. A més, el porter andalús, que ha estat el millor, juntament amb Muriqi, ha estat més decisiu que mai en la darrera acció del partit, quan ha enviat a córner una pilota que duia tot el segell de gol. En acabar, contarem i sabrem si aquest punt haurà servit per res. Ara tothom estarà pendent del que faci el Cadis, però el que està clar és que el Mallorca necessita sumar els sis punts que queden per disputar: diumenge, contra el Rayo i dia 22, contra Osasuna. El Mallorca ja no depèn d’ell mateix per mantenir la categoria.
