Molt de renou mediàtic durant la setmana per fer bullir l’olla i més referències a les suposades males relacions entre els dos clubs, la majoria de les quals totalment infundades. A la gespa, lloances mútues entre els dos tècnics. I, finalment, el que hem vist ha estat un partit de futbol entre dos equips que tenen el mateix objectiu: guanyar, o no perdre, perquè el campionat és molt llarg. El campió actual de la Lliga Europa, superior tècnicament, s’ha topat amb un Mallorca concentrat en defensa i que no li ha donat gaires opcions. Tenint en compte les baixes entre els mallorquins i que han hagut de recórrer a una defensa inèdita —Oliván ha debutat com a central i Jaume Costa ho ha fet amb el Mallorca i al lateral esquerre—, podem considerar que el resultat ha estat satisfactori. Sumar vuit punts de quinze possibles és una xifra més que correcta i que contrasta amb els zero punts del Getafe o de l’Alabès, i amb l’únic que té el Celta. Pot parèixer que el Mallorca hagi passat com un simple espectador, però no ha estat així. L’equip de Luis García Plaza ha tingut oportunitats de gol, però les ha tudades totes. Concretament, tres: una, de Fer Niño i una altra de Dani Rodríguez, a la primera part, i l’altra, del debutant Hoppe, la més clara, a la segona. Just que el nord-americà hagués anat un poc més viu, el gol hauria estat legal, ja que el davanter centre estava en fora de joc. L’empat a zero aconseguit davant el Vila-real el podem considerar de molt bo per continuar agafant confiança, i sobretot per encarar el partit de dimecres en el sempre difícil temple dels madridistes. No serà a les dues, sinó a les deu del vespre, i tot fa pensar que les baixes de la plantilla mallorquinista seran les mateixes o semblants a les d’aquesta jornada. El que tornarà a ser a les dues serà el Mallorca-Osasuna, diumenge que ve a Son Moix.
