La nit de Nadal, la més estelada de l'any

La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i també a totes les Illes Balears: des de sempre se n’ha tengut veneració. És per això que, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria dels nostres pobles. A Santa Ponça trobam la parròquia de Nostra Senyora de l’Esperança; hi ha processons i té confraries al seu nom; i també carrers dedicats i goigs. Amb aquesta festa es commemora l’advocació de la Mare de Déu de l’Esperança. Des d’avui al dia de Nadal, les funcions dels vespres es cantaven antífones que començaven “Oh Virgo Virginum”, les quals la gent anomenava de la “O” per mor que començaven sempre amb aquesta exclamació. La tenien per patrona les dones que estaven embarassades, a la qual demanaven un part ràpid i poc dolorós. També la veneraven els corredors d’orella, precursors dels actuals agents de borsa, i els mestres daguers i ganiveters.

Entra l’hivern (21) 

Festejar el solstici d’hivern, dia en què es produeix la renovació del Sol, és un costum molt antic. L’astre rei era la primera divinitat i a mesura que es coneixien els seus poders, molts d’atributs del Sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol com a símbol de poder i d’immortalitat ornava la cuirassa d’Alexandre el Gran, i el “Rei Sol”, Lluís XIV. La prohibició de mirar el Sol s’estén a mirar el rei, sota pena de mort. A Roma, el dia dels solstici d’hivern era consagrat en honor de l’emperador amb la denominació de Natalis Invicti (Naixement de l’Invicte). El déu solar és Apol·lo, i després el déu oriental Mitra. També Crist segueix un procés de solarització: el diumenge, dia del Senyor, substitueix el dia del Sol, el Nadal del Nin Jesús se sobreposa al Natalis Solis, i l’Encarnació se celebra en l’antic Any Nou romà.

Solstici d’hivern (22) 

És el dia més curt de l’any i la nit més llarga; comença l’hivern; el solstici d’estiu és el dia més llarg i la nit més curta; comença l’estiu. En el calendari popular, el solstici d’hivern –el Sol Nou- se celebra per Nadal, i començava l’any natural, i per això el foc del tió era el “foc nou”; i el d’estiu –el Sol Ple- per sant Joan (24 de juny). En el nostre calendari –eminentment solar- Nadal i sant Joan divideixen l’any en dos períodes: hivern i primavera, i estiu i tardor. El nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans, que obria la porta de l’hivern (ianuarius = gener) i també la de l’estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i san Joan Evangelista (27 de desembre). Antigament, la nit del solstici d’hivern –la darrera de l’any- era dedicada als difunts de la família i a la seva memòria; el foc de la llar era per a ells i el seu record esdevenia comunió en l’àpat sacrificial.

Dissabte, la nit de Nadal (24)

Les Matines, el cant de la Sibil·la, la Missa del Gall, la xocolata... conformen un referent màgic de la nit nadalenca mallorquina, celebrada amb senzillesa i familiaritat. El costum dels sopars d’aquest vespre és una incorporació de fa uns anys, ja que la gent es preparava pel gran àpat de l’endemà, el més important de l’any. Sentirem la Sibil·la, els pastorets... és bo, tanmateix, viure aquesta vetllada talment com s’ha viscut des de sempre: és el millor homenatge que es pot fer al sentiment festiu i tot el que comporta la fe al voltant de la celebració més important de la cristiandat.

Les neules

Són un element decoratiu de les esglésies i betlems. Ens hem de remuntar a l’edat mitjana per trobar-ne l’origen, en les neules que consumien els reis i les altes jerarquies eclesiàstiques d’Aragó i Mallorca –nebula, és a dir, boira, actualment enrotllada en forma de canonet-. Es penjaven dins les esglésies per anunciar que s’acostaven les festes i representaven les teranyines de la cova del Naixement; però també era com una mena de calendari –no n’hi havia, ni rellotges de mà-. S’elaboraven amb aigua i farina, ingredients que s’han substituït pel paper, és a dir, s’han convertit en un guarniment que no es menja. Conten que, fa anys, quan se celebrava la festa de la Sibil·la per als més petits, els fils que aguantaven les neules confluïen sobre la trona i quan ella els tallava amb l’espasa, les neules queien sobre els infants que estaven ben preparats per menjar-se-les.

Les nadales

Com els villancicos castellans, les natalendas protugueses o les pastorelles italianes tenen com a precedent les caroles, uns cants que acompanyaven uns populars balls rodons que es ballaven en els temples amb motiu de la celebració dels misteris de Nadal. Es cantaven a la missa del Gall, durant les ofrenes, però també es cantaven pels carrers donant les bones festes el vespre de Nadal, amb acompanyament de tota classe d’instruments populars. L’Església només permetia que es cantassin dins el temple aquelles cançons que comportaven motius nadalencs –i no “villanos”, de villancicos-.

Sabíeu que...?

• Avui és el Dia del Migrant. Dimarts (20) és el Dia de la Solidaritat Humana.
• Diuen que la nit de Nadal els animals tenen el do de poder xerrar entre ells. Si en teniu a casa estigueu atents i sabreu què diuen.
• Sabem que gela quan la temperatura baixa de 0 graus. Quan la gelada va acompanyada d’una alta humitat ambiental (per sobre el 60 per cent) es produeix la “gelada blanca”. Per contra, la “gelada negra” es produeix quan l’ambient és molt sec. La gelada negra és la que fa més por, perquè fa malbé els cultius
• ”M’exalta el nou i m’enamora el vell” (Josep Vicenç Foix, poeta i pastisser).