Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Lluna setembrina, set llunes afina

El mes de setembre és el de la verema.

El mes de la verema

A mitjan mes, a l’entorn de la Santa Creu de Setembre (14), anomenada també Santa Creu de les veremes per diferenciar-la de la Creu de Maig i Sant Miquel (29), solien començar la verema. La verema ha conservat fins avui aspectes d’un costumari ancestral format per ritus mil·lenaris comuns en els diversos pobles mediterranis. Convé tallar i trepitjar en lluna creixent, ja que els raïms donen més vi. «Agost i veremar, cada dia no es fa» (les coses extraordinàries no s’han de prodigar); «Verema en temps eixut, i colliràs vi pur»; «A sant Mateu, verema arreu», «Verema banyada, vi aigualit», «Verema tard i sembra aviat; si no erres un any, cent ho encertaràs», «El porc mata per sant Lluc i posa la verema al cup», «Entre sant Miquel i sant Francesc pren la verema tal com es», «La vinya prop del camí, la verema el pelegrí». Enguany s’ha avançat en el temps aquesta tasca, com les tècniques emprades, que han evolucionat molt. 

Canvia el temps

Amb el mes de setembre es pren consciència que l’estiu s’acaba; les hores de sol ja s’han escurçat, les temperatures comencen a baixar, els colors canvien, i la flaire del camp. La vida torna a prendre el camí de la rutina i de la roda quotidiana. Ja vàrem comentar que és el moment final d’un cicle agrícola i l’inici d’un altre, i la idea ininterrompuda de mort-naixement que suggereix la naturalesa està estretament associada al ritme lunar, observat des de l’antigor per l’home. Ara és el moment final d’un cicle agrícola i l’inici d’un altre, la idea rítmica i ininterrompuda de mort i naixement que suggereix la naturalesa està estretament relacionada amb el ritme lunar. Es creia que fer les coses conforme la lluna de setembre comportava més profit.

Setembre és un mes lunar; la lluna compta, o comptava i molt, en les tasques de l’home del camp i de la mar

decoration

Ha entrat el creixent (3) 

A l’hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues i carxofes; i seguim collint mongetes, tomàtigues, pebres, albergínies; i trasplantar les cols de cabdell i de pinya de col, lletugues, endívies, bledes. Convé preparar el lloc de plantació de les geòfites -plantes que fan cebeta, bulb o rizoma- com són les francesilles, els iris, el safrà bord i bo, els jacints, els narcisos, els lliris de sant Josep, etc. que plantarem durant tota la tardor, si en volem allargar la floració. Comencen les fruites de tardor: pomes, codonys, magranes, caquis, que, a poc a poc van canviant de color. Setembre és un mes lunar, és a dir, un mes en el qual la lluna compta, o comptava i molt, en les tasques de l’home del camp i de la mar.

La Nativitat de la Mare de Déu (8)

O la Mare de Déu dels Missatges. L’Església celebra el naixement de la Mare de Déu, però també es commemora el dia de les «marededéus trobades», ja que, segons la tradició, una gran part de les marededéus que hi ha a les ermites i santuaris de la més diversa advocació mariana han estat trobades en circumstàncies molt semblants. Es trobaven en un lloc considerat màgic, soterrades a l’interior d’una cova -culta a la Gran Mare Terra i a les diverses divinitats femenines de la fecunditat-, generalment ennegrides. És curiosa una tradició que prové d’un apòcrif «protoevangeli de Jaume», que explica la concepció i el naixement sobrenaturals de Maria, filla de sant Joaquim i santa Anna, vells i estèrils, senyal de predestinació. Tal dia com avui floreix el romaní. «A vint-i-u, sant Mateu,/ a vint-i-nou, Miquel sia,/ a vuit de setembre feu/ es naixement de Maria». Celebren aquesta festa a molts de pobles: Alaró, s’Arracó, Banyalbufar, Costitx, Fornalutx, Galilea, Lloseta, Maria de la Salut, Sant Llorenç des Cardassar (la Mare de Déu Trobada).

Sabíeu que...?

  • Dilluns és el Dia Internacional de la beneficiència. Dijous (8) és el Dia Internacional de l’Alfabetització; també és el Dia de la Fibrosi Quística. Divendres (9) és el Dia Internacional per a la Prevenció dels Trastorns de l’Alcoholisme. Dissabte (10) és el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi.
  • Avui és la Fira del Meló a Vilafranca.
  • «La sogra... ni de sucre és bona!» Les històries entre sobres i nores solien ser amargues. El refranyer parla molt malament de la relació entre sogra i nora. Però la Bíblia explica la història de Ruth, que tot i quedar viuda no va voler abandonar la seva sogra Noemí (que ho havia perdut tot i també era viuda). Ruth li va dir: «No em separaré de tu. Vagis on vagis, vendré amb tu. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. Jur que només la mort ens podrà separar».
  • L’englantina roja és el nom de la flor del roser englantiner, un roser de la família dels rosers silvestres. L’englantina d’or és la joia que representa aquesta flor i que s’entregava als guanyadors dels Jocs Florals. En condret, aquesta joia s’entregava als guanyadors del millor poema de tema patriòtic, històric o tradicional.
  • Llorenç Caldentey Barceló (M.SS.CC), de Vilafranca, ha recopilat en un volum de 450 pàgines la relació entre Lluc i Vilafranca, una crònica de 130 anys de relació històrica. Un estudi complet, metòdic i ben documentat. Enhorabona!
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que la col, reina de l’hort, és un vegetal extraordinari: menjada com a verdura aporta sofre i vitamina C a l’organisme, i és útil contra els cucs intestinals, l’insomni, en afeccions respiratòries i com a fortificant. La cura primaveral de col ajuda a depurar el cos. En ús extern, la fulla és bona per minvar els dolors reumàtics i la picor, i és eficaç en compreses per a cremades, ferides i úlceres. La chucrute o col fermentada és un excel·lent aliment.
  • «Si em falta l’amor, no som res» (sant Pau).

Compartir el artículo

stats