Sant Agustí (28)
Era originari de Sagaste (Numídia, 354-430). La gran fe de la seva mare, santa Mònica -ahir (27), fou santa Mònica-, li va fer abandonar la vida llicenciosa que duia de jove. Home de gran intel·ligència, va convertir-se en un dels més grans pensadors i defensors de la fe cristiana. Es considera que sant Agustí actua de pont entre l’edat antiga i la medieval en filosofia. L’Orde de Sant Agustí és un orde mendicant fundat pel papa Innocenci IV l’any 1244 per tal d’unificar diverses comunitats de monjos que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí. La presència dels Pares Agustins a les Balears es remunta al s. XIII, després de la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I. La primera fundació agustiniana fou a Formentera (1258), i l’any 1480 s’establiren a Palma i Ciutadella. L’any 1544 es fundà el convent on estan ubicats actualment, al carrer Socors; l’any 1603 fundaren el de Felanitx (avui surten els Cavallets des del Convent), i una barriada de Palma també du el seu nom. És el patró dels professors universitaris, teòlegs, blanquers i cervesers -ara que s’han posat tant de moda a Mallorca!-. Avui és festa grossa a Felanitx, Cas Concos i s’Arracó.
Sant Joan Degollat (29)
L’església celebra el martiri, la degollació, de sant Joan Baptista. I com que li varen tallar el cap, es creu que els vegetals que són tallats avui no tornen a brotar. És, idò, el pitjor dia de l’any per podar els arbres. En canvi, és el millor dia per arrancar les herbes dolentes, ja que no tornen a créixer. També la gent, avui, no anava al barber, ni a la perruqueria i, en canvi, aprofitava per anar al callista i treure’s els ulls de poll i les durícies; per això també es coneix el sant d’avui com “sant Joan dels ulls de poll”. A Sant Joan, al final de la missa solemne, es canta l’himne del poble compost per Josep Rosselló Ordines l’any 1913: «Al bell mig de l’illa aimada/ on la calma i ditxa estan,/ seus, oh terra consagrada,/ oh vila de Sant Joan!» També és festa a Estellencs.
Sant Ramon Nonat (31)
«No-nat», és a dir, «no nascut», nascut excepcionalment, extret del ventre de la mare ja morta fent-li la cesària (així va ser tret Juli Cèsar, també). Per aquest motiu -de tota la humanitat, només tres persones no varen néixer: Adam, Eva i ell- sant Ramon fou diferent de l’altra gent, en gràcies i virtuts (també a Macbeth de Shakespeare serà Macduff, no nat de mare, qui donarà mort al tirà). Tot i ser noble, Ramon no volgué ser cavaller, sinó frare mercenari, i va anar a predicar la fe cristiana als moros. Després fou cardenal. Gran miracler, advocat dels parts i patró de les llevadores i protector de la pesta. A l’hora de la mort no li arribava el viàtic, i va baixar Nostre Senyor del cel a combregar-lo. Ja mort, diverses poblacions es disputaven les seves despulles; així que varen carregar el seu taüt damunt una mula cega i la varen deixar al seu albir; on caigués morta allà l’enterrarien. Va caure a Bergós, però es va tornar a aixecar; després a Torà i finalment a Portell (Segarra), on havia nascut, i li fou bastit un santuari, concorregut per romeries i a l’entorn del qual les cavalleries, la clerecia i els fidels donen tres tombs: el ritu del cercle màgic, solar, una pràctica de protecció destinada a assolir la salut i el favor de l’astre. Tanmateix, tot i la devoció popular tan estesa, no sembla que tal sant hagi existit mai, sinó que ha estat suposat a partir del text confós de la cançó popular que diu: «Sant Ramon Nonat -de fet és ‘n’ha nat’, ja que es refereix a sant Ramon de Penyafort, i no a cap Nonat-, fill de Vilafranca...»
Comença el setembre
Quan l’any començava pel març, per la primavera, aquest era el setè mes: september. Temps de collir figues, ametlles, garrofes, codonys... però sobretot, temps de verema i de festes del vi. Després, la Mare Terra reposa tot esperant la sembra i el recomençament del cicle de la natura. Antigament els soldats en guerra feien treva i es retiraven fins al bon temps, és a dir, fins al març -dedicat a Mart, déu de la guerra-; també per als mariners començava el temps desfavorable i acabava la temporada de navegar. Temps de xàfecs. El dia va minvant. Ve el temps de llaurar. Vendrà la Mare de Déu de Consolació, i les Marededéus Trobades o Mare de Déu de Setembre (8), sant Mateu (21), santa Tecla (23), la Mare de déu de la Mercè (24) i la de la Misericòrdia (25), els sants metges de Pina, sant Cosme i sant Damià (26). L’altra gran festa és sant Miquel de Setembre (29), celebració popular de l’equinocci de tardor, i sant Jeroni (30), que tancarà el mes. Ja ha començat un nou cicle agrari.
Sabíeu que...?
- Dilluns (29) és el Dia Internacional contra els Assajos Nuclears. Dimarts (30) és el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades. Dimecres (31) és el Dia Internacional de la Solidaritat. Divendres (2) és el Dia Internacional del Voltor. Dijous (1) se celebra el desembarcament de Jaume I a Santa Ponça.
- Dissabte (3) és la Festa del Sequer a Lloret de Vistalegre.
- L’aigua d’espígol es feia servir com a suavitzant i aromatitzant de la roba.
- Durant el setembre sembram els espinacs -en lluna vella-, i porros, enciams, bledes. Guardam tomàtigues de penjar, en un indret sec i fosc.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que quan fa neu mesclada amb calabruix es diu que fa ‘civada de capellà’. Un temps, la civada només es donava al bestiar com a aliment: ara també s’empra en la dieta humana. La tisana de gra és refrescant i depurativa. Ajuda a dormir pels seus efecte lleugerament sedants, té molta fibra, és expectorant, disminueix el colesterol i estimula el peristaltisme intestinal.
- «No xerris perquè hagis de dir qualque cosa, sinó perquè tens qualque cosa a dir» (R. Whately, arquebisbe anglès, 1787-1863).
