Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari popular | ...I Sant Bernat l'apaga!

Fiestas por la Mare de Déu d’Agost, en Can Picafort. A. Fernández

Entre la plena (12) i la vella (19)

Si se sembren els pèsols per la Mare de Déu d’agost els gorrions no els piquen. A les terres de secà es feia la festa de les mesurades, amb motiu de la mesura del blat i la seva partició entre el propietari i l’amitger; era el moment de reunir una bona dot per casar els fills. Es poden començar a collir les ametles i maduren les figues agostenques, rojals, coll de dama, verdals, albacors... Després del dia 15 ja es començaven a arreplegar les olives que queien de les oliveres; era una feina que es feia cada dia al matí, abans d’amollar el bestiar, i que es manava als al·lots. Les garroves i ell raïm han vengut molt prest, enguany, supòs que per mor d’aquestes calorades.

L’Assumpció (15)

O la Mare de Déu d’agost, o Mare de Déu morta, o Mare de Déu del llit, o Mare de Déu gitada. Misteri que fou definit com a dogma pel papa Pius XII l’any 1950. Sembla que es tracta d’una cristianització d’una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i la verema, les dues collites mediterrànies més importants. La celebració es feia en aquests moments en què, segons la creença popular, la terra està adormida i reposa. És evident la relació entre les idees de descans de la terra i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Possiblement aquesta identificació, si és que no va ser establerta conscientment, va facilitar la substitució de la festa pagana per la cristiana.

Una de les quatre grans festes marianes

En temps antic, per la Mare de Déu morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat, i a molts de pobles. I encara ho és a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Valldemossa, on se celebra la «processó de ses Crestes», el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu amb el llit voltat d’àngels barrocs i alfabegueres. També és festa solemne a Sant Jordi, Alaró, on temps enrere sortien a ballar els cossiers.

Creences

Qui no observava la festa d’avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l’enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d’anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s’encomanaven a la Mare de Déu.

Sant Roc (16)

Era creença que avui, de bon matí, el ca de sant Roc voltava pels pobles i feia fugir tots els cans rabiosos. La gent deixava rosegons de pa al carrer per tal que el ca de sant Roc els pogués menjar. Hi havia gent que venerava el ca més que no el mateix sant, i fins i tot s’havia arribar a oferir-li ofrenes i presents. Es deia que l’endemà de sant Roc era el sant del ca; avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de cans a les esglésies. La resta de l’any era prohibit per mor de la creença que el cos del ca era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Sant Roc era invocat contra la pesta i el foc: «Gloriós sant Roc, guardau-mos de pesta i de foc». És el patró d’Alaró i Porreres, i també se celebra a Cala Rajada (Capdepera), s’Alqueria Blanca (Santanyí).

Sant Bernat de Claravall (20)

La «Monja l’encén i sant Bernat l’apaga!» Patró de Sant Bernat de la Real. Se’l representa amb l’hàbit blanc i el cap rapat amb una cinta prima de cabell, mitra als peus -símbol de rebuig als nomenaments-, dimoni encadenat, un ca roig o blanc tacat de roig -en recordança del somni de la seva mare que un ca guardaria la casa de Déu i lladraria contra la malignitat-, llibre de la Regla -perquè ell fundà l’orde i n’especificà les normes- i un eixam per la suavitat de la seva doctrina i caràcter. Va fundar l’orde del Cister, i és l’advocat dels apicultors. Diuen que enguany no l’apagarà, però.

Sabíeu que?

  • Dimecres (17) és el Dia Mundial del Vianant. Divendres (19) és el Dia de l’Assistència Humanitària; també el Dia de la Fotografia.. Dissabte (20) és el Dia Mundial dels Mosquits.
  • Andreu Ferrer, parlant de folklore, ens diu que hi ha qui creu que el folklore és tan sols l’expressió de gent rústica, que només es troba en la vida rural, però no és així. També subsisteix en els nuclis urbans, perquè es refereix a totes les maneres de viure i a la ciència del poble. Per tant, essent aquests coneixements il·limitats podem afirmar que el poble posseeix una ciència il·limitada. El folklore limita amb l’economia política, amb la història de les institucions, amb el dret, amb la literatura, amb les belles arts, amb la religió, etc. sense confondre’s amb cap d’elles.
  • »Què barrines?» La barrina és una broca de fuster, manual, molt útil per fer forats roscats. A Mallorca «fer barrina» és tancar un tracte entre dues parts. Al Principat, «barrinar» és donar voltes a una idea de forma insistent.
  • El Dr. Carles Amengual en diu que el vi és un dels aliments emblemàtics de la dieta mediterrània: begut amb molta moderació, és excel·lent per a la salut. Amb la fermentació del raïm es produeixen polifenols com el resveratrol, que protegeix les cèl·lules contra l’envelliment. Les fulles de la varietat vermella s’utilitzen en hemorràgies uterines, excés de menstruació i durant la menopausa. El fruit és laxant. Les sals de potassa de les cendres dels sarments són molt diürètiques.
  • »Després de la mort encara parla» (epitafi per a persones que ens han ensenyat a viure).

Compartir el artículo

stats