Primer diumenge d’agost
En la primera distribució de l’any en deu mesos era nomenat Sextilis, en passar a dotze tenia el mateix nom tot i que era el vuitè. Li donaren el nom d’Augustus ja que en aquest mes l’emperador August havia obtingut les majors victòries. Avui se celebra la festa de la Transfiguració del Senyor. Per a la fe cristiana, la transfiguració és un episodi de la vida de Crist. Hauria estat un canvi d’aparença corpòria de Jesús durant la seva vida sobre la Terra, una “metamorfosi” (en grec, “transfiguració”) que revelà la seva naturalesa divina. Jesús, tornat sobre una muntanya amb els seus deixebles Pere, Jaume i Joan, es troba metamorfosat: l’aspecte de la seva cara canvia i la seva roba es fa d’una blancor clamorosa. Aquesta descripció recorda la que és feta, en els textos apocalíptics, dels àngels enviats del Senyor. Recorda la transcendència del Crist.
Demà és sant Domènec (8), patró de Lloret
Va fundar l’orde de frares predicadors o dominics, i va instituir, també, la devoció del Sant Rosari. Segons la veu popular, sant Domènech era el patró de l’aigua i per això el tenien per patró els oficis que n’utilitzaven molta, com els paperers, els tintorers i els indianaires. També el veneraven els pagesos i els escombriaires. L’invocaven perquè protegís contra els missers, jutges i altres servidors de la justícia. Els seus atributs són: l’hàbit blanc de l’orde i el mantell negre, amb tonsura; una estrella al front, símbol de saviesa, i un ca amb una antorxa encesa a la boca; també du el llibre de la Regla.
L’aigua de sant Domènec
Avui els frares dominics tenien per costum beneir l’aigua del pou que solia haver-hi al claustre del convent, a la qual, a partir d’aquest moment, s’atribuïen virtuts guaridores. De vegades, per beneir-lo, hi tiraven fulles d’uns tarongers que, segons deien, havia plantat el sant. La gent feia cua per anar a cercar aigua beneïda. Sant Domènech va salvar de la mort un nin que havia estat injustament condemnat a la forca, tot fent que un gall retornàs a la vida quan era a punt de ser empassat pel jutge.
Sant Llorenç (10)
El dia més calorós de l’any ja que, segons la creença, a l’escalfor pròpia del sol canicular s’hi afegeix l’ardència de la foguera en què varen cremar el sant. La llegenda diu que el varen torrar damunt unes graelles i que mentre es cremava anava donat instruccions als seus botxins perquè el girassin cap a un costat o altre. Per aquesta raó el tenien com a advocat del foc i l’adoptaren per patró tots aquells que utilitzaven el foc com a element principal: terrissers, vidriers, fonedors, forners, cuiners, etc. Es creia que els infants que, durant set anys seguits, el dia d’avui només mengen fruita i beuen aigua en un recipient que no ha estat elaborat amb la intervenció del foc, adquireixen el do de guarir les cremades posant-hi saliva o llepant-les. Els carboners i llenyataires creien que la llenya tallada avui cremava molt millor i era excel·lent per fer carbó. Avui és festa grossa a Sant Llorenç des Cardassar i a Selva.
La saviesa d’Antoni Llull Martí
Antoni ens diu: Gràcies a Déu, les coses més necessàries per a la vida humana com són la claror i la calentor del sol, l’aire i l’aigua, solen ésser gratuïtes. El refranyer en dona molts d’exemples: Quan el sol surt, surt per a tothom, i és que la claror i la calentor del sol omple els jardins del palau reial, dels xalets dels multimilionaris i els corrals o balcons de les cases pobres que en tenen, i a més, el sol, cura tot dol; casa on hi entra el sol, no hi entra el metge; el sol és la flassada dels pobres; el sol de juny, estalvia llum, i deien les bugaderes d’altre temps que és millor una estona de sol que una arrova de sabó (perquè el sol blanqueja la roba estesa). Pel que fa a l’aire i a l’aigua, mentre s’alena hi ha esperança; aire, sol i llimona, poca feina als metges dóna; aigua pura no té pecat; quan plou, plou per a tothom (tot i que mai plogui a gust de tots), l’aigua fa la vista clara, altrament dit, aigua fresca fa bon ull, l’aigua no empobreix ni envelleix. Tots aquests elements tan indispensables, la naturalesa les produeix amb abundància, i són per a tots, per molt que de vegades alguns les acaparin i no en deixin per als altres. Però això ja són qüestions de justícia social i el refranyer no contempla tots els casos.
Sabíeu que...?
- Dilluns (8) és el Dia de l’Orgasme Femení; també és el Dia del Moix. Dimarts (9) és el Dia Internacional de les Poblacions Indígenes. Divendres (12) és el Dia Internacional de la Joventut. Dissabte (13) és el Dia Internacional dels Esquerrans.
- Avui, a Sant Elm, hi ha el Mercat de la Palomera. I a Es Molinar, la Fira Arran de Mar. Divendres (12) és fa la Fira Nocturna de la Tomàtiga de Ramellet, a Maria de la Salut. Dissabte (13) es fa la Fira Nocturna a s’Estació, a Sant Llorenç des Cardassar.
- Andreu Ferrer ens conta aquesta feta: Una vegada tres amics anaven de camí: un era cec, l’altre sord i l’altre cap pelat. Anaven conversant i el cec, aixuixí es treu aquesta: -“Ara veig una formiga que puja damunt el puig Tomí!” –“I és vera! –digué el sord-, jo sent les potades!” –“Recorantes! –digué el cap-pelat-, vosaltres em feis posar els cabells drets!” Quin dels tres la digués més grossa?
- El Dr. Carles Amengual ens diu com són de bones les cireres! El cirerer és un arbre cultivat, de múltiples varietats, amb escorça lluent i fusta vermella, que s’usa en fusteria. Altre temps, l’oli dels pinyols s’emprava com a diürètic i per treure les pedres dels ronyons. Els pecíols són bons per a les cistitis i augmenten també l’excreció de l’orina. La cura de cireres, amb sucres assimilables i carotens, a l’inici de la primavera és molt recomanable.
- «El blat és un producte necessari, la plata, en canvi, és un producte superflu» (Adam Smith, economista i filòsof escocès, 1723-1790)
