Santa Margalida (20)
Verge i màrtir. Els seus atributs són un drac als peus, una creu a l’espatlla, una corona de perles al cap. És advocada de les dides, de les parteres i embarassades, dels pagesos. Sembla que era el súmmum de la bellesa i de la humilitat, i con que aquestes virtuts eren representades a l’Edat Mitjana per les perles (margaritae), tan brillants, tan petites, se la va anar coneixent a Occident més pel sobrenom que pel nom de pila; a Orient, però, és coneguda amb el nom de Marina. La llegenda diu que el rei moro la va robar, la va fer esclava seva i se’n va enamorar, però la Santa se li resistia: ell li volia fer olorar una herba -anomenada, des de llavors, de santa Margalida- capaç d’enamorar, però ella va pregar per no sucumbir a la virtut d’aquella flaire i es va convertir en un nigul blanc que el vent es va endur a terra cristiana, on la Santa va recobrar la figura humana i es va dedicar a fer penitència.
La canícula
És el període de quatre a sis setmanes que va des de finals de juliol fins a finals d’agost, durant el qual fa molta calor. Es creu que comença per santa Margalida i acaba per sant Bernat de Claravall (20 d’agost). Un lleó és el signe rector d’aquest tram, basant-se en una llegenda. Avui apareix al cel un lleó fet d’estels que encalça furiosament el Sol amb el propòsit de devorar-lo. El Sol, per tal de defensar-se’n i evitar que s’acosti, redobla l’ardència dels seus raigs. El temps canicular és molt apropiat per fer pronòstics i profecies i per estudiar i iniciar-se en les arts del cel.
Creences al voltant d’aquest temps
Els pastors deien que era el millor temps per tallar les canyes destinades a fer flabiols, perquè sonaven més dolçament i feien més bona música. És un temps de tenir les cases obertes per mor de la calor, i per tal d’evitar la visita dels lladres i malfactors, s’untava el llindar de la porta amb un ungüent fet amb fel de moix negre, greix de pollastre blanc i sang de mussol. També era un bon moment per descobrir tresors amagats i mines d’or i de plata a partir d’una sèrie de pràctiques rituals.
Santa Maria Magdalena (22)
Conta una llegenda molt estesa a l’Edat Mitjana que Maria Magdalena, juntament amb els seus germans Llàtzer i Marta i altres cristians varen arribar a les costes de Marsella, després que els expulsassin de Palestina en un vaixell sense rems ni veles. D’acord amb els Evangelis de sant Marc, sant Mateu i sant Joan, va presenciar la crucifixió de Jesús i fou el primer testimoni de la Resurrecció. Una de les tradicions conta que després de la resurrecció, Tiberi va convidar Maria Magdalena a un dinar i ella va sostenir un ou davant seu i va exclamar: «Crist ha ressuscitat!». Tiberi se’n va riure i li va dir que això era tan probable com que l’ou es tornàs vermell mentre el subjectava. Abans que acabàs de parlar l’ou es va tornar vermell. Se la representa amb un pot de perfums o ungüents; al Calvari, al peu de la creu; com a eremita, amb una calavera i una creu de fusta, vestida amb una pellissa o nou, coberta només pels seus cabells. És advocada d’apotecaris, perfumistes, herbolaris, barbers, prostitutes redimides, candelers de cera i sastres.
Entra la lluna vella (20)
Amb la calor els arbres aturen el seu creixement -es diu que «no tenen saba»-, tot al contrari del que fan els arbres de jardí. La lluna vella de juliol és apropiada per tallar pins i savines per fer bigues, taules, pals, forcalls, etc. Alguns arbres de jardí de clima tropical, com són tots els ficus, es retallen i es poden amb la calor; la raó és senzilla: com que són originaris de climes molt càlids en aquest temps són molt actius, creixen amb força i les ferides no degoten tanta saba i s’assequen molt aviat, tot al contrari del que passaria si aquestes operacions es fessin amb el fred. És la plena de les figues flors, i de les prunes i peres. Si plou sol ser dolent per les vinyes, els ametlers i les figueres; però és bo per als ullastres i els arbres del bosc i garriga, per les figueres de moro, garrofers i tarongers, i també per les abelles. És bon temps per caçar perdius a la cameta. Durant aquest mes s’acaba la sega, i antany es veien pels camps els estols d’espigoladores que recollien els brins que havien quedat una vegada garbejat; els qui no tenien terreny per segar, anaven a espigolar: no es perdia res!
Sabíeu que...?
Avui, a Cala Bona, es fa el Fironet del Carme. Avui és el Dia Mundial de l’Emoji. Dilluns (18) és el Dia Internacional de Nelson Mandela. Dissabte (23) a Manacor, la XVII Fira Nocturna.
Una escampada de llenties ajuda a fer néixer i créixer els planters amb dificultats per a germinar; les substàncies químiques que desprenen les llenties en arrelar, ajuden a d’altres llavors a fixar-se a la terra; així, aquesta setmana hem sembrat una branca de figuera i hi hem posat unes llenties al forat, devora la branca.
El component actiu de l’aspirina es troba a l’escorça del salze; això ho va descobrir al 1854 un metge alsacià, després ho va comercialitzar Bayer.
Andreu Ferrer ens deixa uns quants refranys sobre rondalles i lingüística: «Rondalles i cançons, mentides són», «Tant hi ha d’aquí allà com d’allà aquí», «Falet, no et dorms», «Qui la fa la paga».
El Dr. Carles Amengual ens diu que el card coler o herbacol, card de formatjar o carxofera borda és el germà silvestre de la carxofera. Els pels o cabells de la carxofa o corol·la de la flor poden ser de color blau, rosa o blanc, i s’empren per coagular la llet per al formatge. Quan hi ha molta matèria orgànica i mineral, podem trobar vegetació herbàcia o herbassars amb grana quantitats de biomassa, amb ortigues, cards de Maria i cards de formatjar, que es fan a les zones més seques.
Tot allò que sabem de l’amor és que l’amor és tot allò que hi ha» (E. Dickinson, poetessa americana, 1830-1889).
