Avui, diumenge del Corpus
Ja sabeu aquella cançó que recorda els tres dijous més importants de l’any: Dijous Sant, Corpus Christi i l’Ascensió; tot i que se celebra el diumenge següent. Considerada una de les tres festes religioses més solemnes de l’any, juntament amb Nadal i Pasqua. El dia d’avui era tengut com un pecat treballar i, fins i tot, es creia que qui ho feia restava condemnat. Es col·locaven enramades, domassos i catifes per les façanes; i joncs, fulles o pètals adornaven els carrers per on passava la processó; i flors i garlandes als altars. El fet de considerar el dijous com a laborable ha fet perdre a aquesta diada la seva passada esplendor. “De prop o de lluny, Corpus pel juny”.
Quan es va instituir
Avui s’honora el Santíssim Cos de Crist, present en l’Eucaristia. La festa va ser instituïda l’any 1246 pel bisbe de Lieja; va ser estesa a tota l’Església pel papa Urbà IV, l’any 1264, i celebrada popularment a partir de 1317. La processó consisteix a passejar solemnement la Custòdia. Formaven el seguici tots els estaments ciutadans: les autoritats municipals, governamentals i eclesiàstiques, els ordes religiosos, els gremis, les confraries i les agrupacions, amb els seus uniformes i estendards. Amb la idea d’instruir el poble en la veritat cristiana, durant la processó es representaven quadres de la Història Sagrada i d’altres de la simbologia popular, com el clàssic enfrontament entre el Bé i el Mal, protagonitzat per les figures de Sant Jordi o Sant Miquel i el Drac; però s’arribaren a prohibir pel caràcter irreverent que havien pres. “Tenir cera del Corpus”, és tenir privilegis, estar exempt de càstig o de les molèsties que els altres sofreixen. La cera del Corpus, o sia, dels ciris que es cremaven en la processó del Corpus, la posaven antigament per les portes de les cases. I era creença que les defensava de malastrugança. Encara hi ha gent devota que du damunt ella coquetes de cera del Corpus com a preventiu contra mals espirituals i corporals.
Comença l’estiu!
I ja ho sabeu: “En l’estiu, tota cuca viu!” Dia 21 es produeix el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, tanca l’estació de la primavera i obre la de l’estiu: “Per sant Joan i sant Pere, adéu a la primavera”. A partir d’ara els dies s’aniran fent més curts i calorosos el bon temps afavorirà el desenvolupament de la vida. Així com coneixem els motius que dugueren a assignar al solstici d’hivern el naixement de Jesús, no són clars els que dugueren a identificar el d’estiu amb sant Joan Baptista. Una pista la trobaríem en el nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans que obria la porta de l’hivern (ianuarius=gener) i també la de l’estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i sant Joan Evangelista (27 de desembre). En aquest solstici les celebracions se centren en la nit i en el dia de sant Joan, encara que alguns ritus de foc i aigua s’estenen fins a sant Pere (29 de juny).
La nit màgica de sant Joan
La nit de foc, la nit de les bruixes, de l’aigua i les plantes. Tot pren un caire màgic: hem convertit tocar l’aigua de set fonts a passar la nit devora la mar; les fogueres en espelmes al voltant d’un cercle; les herbes, a menjar durant tota la nit; les bruixes en balls i gresca; tot això fruit de la massificació i, moltes vegades, de celebrar un “no se sap ben bé què”. Surten les danses de sant Joan Pelós (Felanitx, Pollença) i del Corb de sant Nofre (Sant Joan). Avui és el darrer -i millor- dia per fer empelts; també es creu que totes les herbes tenen virtuts excepcionals. Per això, ja els romans, sortien al bon punt de les dotze de la nit a recollir berbena, la qual duia ventures i riqueses. Es creu que d’aquest costum tan antic deriva el mot “berbena” amb què es designa la revetlla d’avui. Un altre costum molt estès i característics d’aquesta nit és l’encesa de fogueres i els focs d’artifici; el foc és l’element d’immolació per excel·lència, però també té la qualitat de regenerar i de convertir la forma caduca i vella en nova i jove. Aquest és el principal significat de les fogueres de sant Joan. Antigament, al camp, en molts llocs cremaven les restes de la collida de l’any anterior com a bon auguri per a la de l’any present.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia per a l’eliminació de la violència sexual. Dilluns (20) és el Dia Mundial dels Refugiats; també el Yellow Day (Dia més feliç de l’any). Dimarts (21) és el Dia de la Música; també el Dia Mundial de l’’ELA; i el Dia del Ioga; també el Dia del Sol. Dijous (23) és el Dia de les Nacions Unides i l’Administració Pública; també el Dia Internacional de les Viudes. Dissabte (25) és el Dia de la Gent del Mar.
- Per evitar que les formigues malmetin els fruits del vostre hort, podeu sucar dos pams de la soca de cada fruiter amb algun greix que no sigui agressiu.
- Andreu Ferrer ens deixa uns quants refranys sobre Geografia: “Prometre el món i la bolla”, “Si vols esser honrat, ves-te’n de la terra on has nat”, “Córrer de la Xeca a la Meca”, “Pel camí de Barcelona que l’enquantra l’engarrona”, “A Mallorca falta gent”, “A Ciutat que hi estigui qui hi és nat”.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que la canya és útil per fer canyissos, sostres de porxades, separació de tanques, canyes de pescar... Aquesta gramínia gegant es cultiva i és subespontània a camps i llits de torrent. L’arrel és diürètica i depurativa. Els discs blancs dels entrenusos s’empraven per curar talls i ferides.
- Les petúnies demanen molta llum, bona terra i bon drenatge. A l’estiu necessiten un reg gairebé diari. Després de la primera floració, hem de podar la planta fins a la meitat. Al cap de dues setmanes s’haurà regenerat i tornarà a florir.
- "La majoria dels fracassos s’esdevenen per no haver concebut una idea clara d’allò que volíem aconseguir (W.W. Atkinson, escriptor americà, s. XIX).
