Avui és la Pentecosta
Del llatí pentecoste, literalment, ‘cinquantena’, el cinquantè dia. També conegut com cinguagesma i Pasqua de Pentecosta, o Pasqua granada, o segona Pasqua. És una celebració cristiana que s’escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i l’inici de la seva activitat de l’evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l’Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i Nadal. El fons històric d’aquesta celebració es basa a la festa setmanal jueva anomenada xavuot (festa de les setmanes), que se celebra el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí. Per tant el dia de Pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei (manaments) al poble d’Israel.
Les temptacions d’Eva (5)
Segons sembla, en el dia d’avui, fa ja molts d’anys, Eva va temptar Adam oferint-li la famosa poma –per cert, on eren i com anaven vestits si llavors es trobaren “despullats” i fora del Paradís?-. D’aquí ve la creença que a partir d’avui i en un període de tres mesos, els plaers carnals tenen males conseqüències i perjudiquen la salut: “Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most”.
Entra el creixent (7)
En aquest creixent es poden fer empelts d’escutet als tarongers, figueres, oliveres, ametllers i llorers. Si feis empelts de garrover s’han de lligar fluix, en canvi els d’olivera s’estrenyen mentre es pugui. A tots els empelts convé espargir al voltant de l’arbre sulfat de ferro, cendra o arena, per impedir que els caragols hi pugin; i per combatre les formigues el millor remei és plantar just devora la soca una ceba marina, que fa molta pudor i, a més, protegeix els arbres –especialment les figueres- de malalties i plagues.
Sant Medard (8)
Era invocat per combatre les febres. Segons la tradició, la manera que tenia sant Medard de fer penitència era anar sempre amb la boca oberta; per això se’l té per advocat dels babaus i somiatruites i és el patró dels venedors de paraigües. En vida va perdonar uns lladregots que li anaven a robar el raïm i que es varen quedar enredats entre les parres; també va retirar la denúncia contra un altre que li havia robat l’esquellot d’un cap de bestiar i que es va autodelatar perquè no va ser bo ni per immobilitzar-ne el batall. Després de mort sembla que un cec va recobrar la vista i se succeïren altres miracles. La raó de la santedat, però, té més a veure en el fet que, essent bisbe de Vermandois, va amagar la reina dels francs, Radegunda, quan aquesta li va anar a demanar ajuda perquè el seu espòs, Clotari, acabava d’assassinar el seu germà...
Sant Bernabè apòstol (11)
No es troba entre els dotze apòstols triats per Jesús, però possiblement va ser un dels setanta deixebles esmentats a l’Evangeli segons Lluc i és considerat apòstol pels primers Pares de l’Església i també per Lluc, per la gran difusió de la paraula de Crist que va realitzar. Era hebreu, de la tribu de Leví, i va néixer a Xipre. Bernabè vol dir “fill de la consolació”, per mor del seu caràcter dolç i amable. Era amic de Saule –sant Pau- a qui va intentar convertir a la fe de Crist, sense aconseguir-ho. Va predicar a Antioquia, Panfàlia, Pergen, a l’Àsia Menor, i per Itàlia, i al seu Xipre natal. Va morir lapidat als afores de Salònica l’any 70. El dia d’avui ha originat diversos refranys de caire meteorològic: “Per sant Bernabè quaranta dies plogué, o al davant o al darrer”; “Dels vents de juny, el de sant Bernabè és l’únic que va bé”; “Per sant Bernabè planta el carabasser”.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Mundial del Medi Ambient (PNUMA). Dilluns (6) és el Dia Mundial dels Transports; també és el Dia Mundial dels Transplantaments. Dimecres (8) és el Dia Mundial dels Oceans; també és el Dia Mundial contra la Falsificació. Divendres (10) és el Dia Mundial dels Alcohòlics Anònims.
- Cada tercer divendres de juny, als Estats Units se celebra el dia de la xancleta: la sandàlia de dit, amb sola de goma, que va néixer a Mesopotàmia fa més de 2.500 anys. A l’antic Egipte i al Japó era el calçat del nobles. Fetes amb teixits orgànics, com l’espart, tenien la sola de fusta i s’usaven en actes cerimonials. La sandàlia es va popularitzar després que els soldats americans passassin pel Japó durant la II Guerra Mundial. Ara es pot dir que la sandàlia és el calçat típic del Brasil.
- No sempre cal deixar créixer les verdures fins al final. Provau de collir carabassons menuts, quan encara no han perdut la flor, i feis-los arrebossats: són boníssims!
- Andreu Ferrer ens deixa una embosta de refranys referits als entreteniments: “Donzella honesta fer feina ho té per festa”, “Terra llaurada que hi cau gelada per un any està aparellada”, “Qui vol tenir bon veremar ha de tenir mal batre”, “Esser com un molí paperer”, “Qui agafa l’aucell sap més que ell”, “Un bon pastor ton i no escorxa”.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que “Qui té blat, és ric i no ho sap”. Quin goig poder menjar un bon pa! La farina de blat, pastada amb aigua i cuita al forn, fa un dels millors aliments com a font energètica. A més del pa, es poden fer coques, pizzes, espaguetis, fideus, sèmoles, sopes, cocarrois, panades, espinagades, rubiols, crespells i tants d’altres productes. De la closca del gra es treu el segó, que conte fibra, midó, greixos, proteïnes i minerals.
- “La bellesa en l’art és sempre vertadera, però la veritat no sempre és bella” (C. A. Sainte-Beuve, escriptor francès, 1804-1872).
