«Fer cara de Pasqua»
Avui és el dia més alegre de l’any: Crist ha ressuscitat! Enrere queden els dies tristos i grisos de la Quaresma, de no poder sortir els vespres, d’anar escoltar els sermons del quaresmer... Per això es produïa una catarsi col·lectiva -però controlada per l’Església- d’exaltació festiva; una reminiscència de tot això és el “Sermó de s’Enganaia” en el Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor. Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, Diumenge de Pasqua, o Diumenge de Glòria, o simplement Pasqua, la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Avui se senten els alegres repics les campanes tot substituint el so opac de les matraques de fusta. I se celebra la processó de l’Encontre a tots els pobles de Mallorca, ja que la gent no podia comportar que Jesús ressuscitat veiés primer altra persona que no fos la seva Mare en aquests moments tan importants. I també es menja el frit, i les panades, els crespells i els robiols, i les formatjades a Pollença i Menorca, i el flaó a Eivissa. Avui és un dels dies més alegres de tot el calendari, i això és nota en la manera de viure’l i de relacionar-se.
La Setmana Santa, com a Roma enlloc
Roma és un dels centres neuràlgics del cristianisme i per això les celebracions de Pasqua que es fan al Vaticà són molt espectaculars. Arranquen el Divendres Sant amb un viacrucis nocturn que recorre el Coliseu i acaben el Diumenge de Pasqua amb la benedicció multitudinària que fa el Sant Pare a la plaça de Sant Pere. S’imparteix des del balcó central de la basílica de Sant Pere i s’anomena ‘urbi et orbi’ (‘a la ciutat [de Roma] i a tot el món’).
Lluna plena
I per això hi ha molts de referents al camp que tenen en compte aquesta particularitat: Pasqua sempre cau en lluna plena, i també els dies previs. Així, és bo sembrar carabasses turqueses i indianes -que es faran molt més grosses-, melons i síndries. Però també hi ha altres creences que fan referència als dies finals de Setmana Santa: la farigola collida aquests dies té virtuts especials; les escaroles es faran més compactes; les ortigues no piquen; el julivert sembrat creixerà ben ufanós; els alls sortiran molt més coents. Ara és temps de carxofes, fonoll, grells, xítxeros i bessons de fava: el condiment exquisit per fer el frit de Pasqua.
Demà és Dilluns de Pasqua
Representa la fi de la Setmana Santa. Les famílies i amics se solen reunir per dinar i menjar de tot allò que ha quedat de la gran festa del dia anterior. I comencen els Pancaritats a tots els pobles de Mallorca en llocs emblemàtics del terme, ermites, puigs i santuari, que duraran fins al Diumenge de l’Àngel. Antany el romiatge es feia a peu, sense frissar, en un lloc de la natura, però avui la majoria hi acudeix amb cotxes. Els pancaritat procedeixen de la diada medieval de la Caritat, celebrada el dia de Pentecosta o Cincogema, que tenia relació amb el cicle agrari i en la qual s’efectuava la benedicció de les collites. A l’Edat Mitjana aquest dia els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca duien a terme, a l’església del Temple de Palma, un repartiment de pa als pobres, d’on prové el nom (pa amb caritat). Aquest pa se solia anar a menjar col·lectivament a la vorera de la Riera i després a la Font Sant de la Teulera, i amb el temps se substituí pels menjars de Pasqua. Des de 1343 fins al s. XVII, es va fer també una processo al matí a la Ciutat de Mallorca, on se celebraven representacions teatrals en cadafals situats als carrers. Les organitzaven uns joves anomenats ‘caritaters’, que triaven els temes, però arribaren a tenir un caràcter transgressor dels costums i es varen censurar, primer, i després es varen prohibir, el 1443.
Sant Jordi (23)
El seu nom, en grec, significa “agricultor”; va viure entre els segles III i IV a Líbia. És el protector dels arquers, cavallers, militars, mestres d’esgrima, scouts. És patró de molts països: Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Suècia, Catalunya... i gairebé dels japonesos, els quals, també, tenen el costum de regalar-se roses i llibres el 23 d’abril. Curiosament no va néixer en cap d’aquestes terres, sinó a la Capadòcia, una regió de geologia capriciosa i relleus fàl·lics, de darrere dels quals mai no se sap si sortirà un sàtir o un barrufet. Tot és excessiu, en aquest sant. La llegenda de la princesa i el drac, segons una tradició, prové d’una imatge de l’emperador Constantí que es va fer pintar amb un drac (enemic del gènere humà) als peus traspassat per sagetes; una altra el relacionen amb un déu egipci -Horus- representat sovint en acte de traspassar un cocodril; una altra, encara, diu que l’explicació es troba a Hispània, on en temps de Dioclecià (que és quan es data la mort de sant Jordi) un governador, de nom Dacià, era tan cruel amb els cristians que es va guanyar el sobrenom de “Drac dels Abismes”.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Mundial de l’Hemofília. Dilluns (18) és el Dia Europeu dels Drets dels Pacients. Dimecres (20) és el Dia de la Llengua Xinesa. Dijous (21) és el Dia de la Creativitat i Innovació. Divendres (22) és el Dia Internacional de la Terra. Dissabte (23) és el Dia Mundial del Llibre i de la Llengua Anglesa. Pensau a llegir, regalar, difondre llibres; segurament el món aniria molt millor si ens proposàssim llegir més llibres i enamorar-nos-en. És la manera més fàcil i divertida de gaudir!
- El Dr. Carles Amengual ens diu que l’anís és una plant cultivada pels seus efectes medicinals. Els fruits són estimulants de l’aparell digestiu. Milloren les afeccions respiratòries. Els grans es posen a pastissos i confitures. Els caramels refresquen l’alè. El licor d’anís té alcohol, essència i sucre: és emprat per fer la beguda de les herbes dolces.
- Si un atacat de gota es beu un ou cru fet el Divendres Sant, no li torna repetir altre atac.
- «Si un home no té bona voluntat, com més té menys és» (Joan Mascaró)
