Avui, diumenge de Rams
Celebram l’entrada de Jesucrist muntat damunt una somera a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua jueva. Segons l’Evangeli, Jesús fou rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d’olivera per donar-li la benvinguda. “D’un pollí, fill de somera,/ és genet el Crist Senyor./ Sou, Jesús, Déu Salvador/ de tothom, que en Vós espera”. Les branques que s’utilitzen en la celebració d’avui són un símbol de la benedicció de Déu, de la seva protecció i ajuda. Des del Concili de Nicea (any 325) es va disposar que la Pasqua se celebràs el primer diumenge després del primer pleniluni de primavera; per aquesta raó, durant les processons de Setmana Santa sempre hi ha lluna plena. Els palmons, branques d’olivera o llorer que es beneeixen es pengen davant els portals per tal de protegir la casa de tempestes, de mals esperits i bruixes; les branques de l’any passat s’han de cremar perquè ningú en faci malbé.
Alguns costums
Es considera un mal averany que s’esquinci una branca abans d’anar-la a beneir, ja que, segons la tradició, Judes, duia el palmó mig romput quan Jesús va entrar a Jerusalem. També era costum, el diumenge de Rams, estrenar alguna peça de roba, igual que per Nadal. Es creu que la festa del Rams pot recordar antigues cerimònies relacionades amb el culte als esperits de la vegetació, el qual havia estat molt arrelat i estès arreu d’Europa. Els rams vendrien a simbolitzar la fecunditat i la multiplicació de la floració; el fet que també es repartissin llaminadures beneïdes entre parents i amics inclourien un sentit de joia per la proximitat de la fructificació i una referència a l’abundància i prosperitat; aquesta circumstància també es pot interpretar com la voluntat de participació col·lectiva en la cerimònia propiciatòria.
Comença la Setmana Santa
És la darrera setmana de la Quaresma. Als carrers no hi havia gaire renou per tal de no ofendre la pau del Senyor; s’extremaven el dejuni i la continència carnal. Aquesta és la setmana més trista i dolorosa del calendari cristià. El record de la Passió i mort de Jesús presideix els actes litúrgics i, fins i tot, s’havia fet explícita al carrer amb teles negres en senyal de dol, i la gent vestia roba fosca. En segons quins actes, els nins –i majors- feien renou amb diversos instruments, i també amb branques de fasser –conegut amb el nom de “matar jueus”-; es creia que el renou i les bastonades al terra molestaven i ofenien els dimonis, i sembrava el pànic i el caos a l’infern.
Les processons
Són una pregària col·lectiva. Durant tota la setmana se’n fan, però les que calen més fons són les del Dijous, Divendres i Dissabte Sant –anomenat, abans del Concili Vaticà II, Dissabte de Glòria-. El Dijous Sant és una de les festes més importants de l’any, es commemora l’últim sopar de Jesús amb els deixebles. Les processons del Divendres Sant són conegudes com del Sant Enterrament, on la imatge de Crist és present en les confraries. El Davallament de la Creu és un acte molt viscut i sentit a Pollença, Sant Joan, Artà, Sineu, Manacor, Inca, Catedral de Palma, entre molts altres llocs. El Dissabte Sant és un dia d’impàs entre la mort i enterrament de Jesús i la seva resurrecció, ha estat tradicionalment un dia on no hi ha cap acte de Setmana Santa i regna el silenci més absolut; fins i tot el so de les campanes és substituït pel so opac de les matraques.
El salpàs
Una de les tradicions de Setmana Santa havia estat el salpàs. Consistia en la benedicció de sal i aigua que el capellà practicava en totes les cases de la parròquia. La sal la posaven els veïnats, el capellà la beneïa, la tirava dins la caldereta de l’aigua beneïda i, després de treure-la, l’encastava a les llindes de les portes d’entrada i de les finestres. Es creia que aquesta benedicció guardava la casa de bruixes, dimonis i tota classe de mals esperits. Se solien donar ous al capellà –la menja dels quals era prohibida en la Quaresma-. D’aquí la cantarella dels escolanets que s’avançava a la comitiva: “Picau sal i preparau les espelmes!” I la cançoneta: “Picau sal, de la canal, de la canela, mumare em pega amb sa granera i no em fa mal!”
Sabíeu que...?
- Avui és la Fira del Ram i demà comença la Setmana Santa; a molts de pobles es fan els dotze sermons i la representació de la Passió. Avui és el Dia Mundial de l’Homeopatia. Dilluns (11) és el Dia Mundial del Parkinson. Dimarts (12) és el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats. Dimecres (13) és el Dia Internacional de la Besada.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que l’oli d’ametles dolces es útil per a l’escaldadura de la pell. La infusió de flors, contra els cucs intestinals. Les fulles estimulen el fetge i calmen la tos. Les ametles són un gran aliment. L’orxata –ametles picades, aigua, sucre, canyella i llimona- és saborosa i refrescant. El gató d’ametla és una llepolia boníssima. La UIB li ha publicat la seva tesi, “Flora medicinal a les Illes Balears”, una veritable joia del saber, de la saviesa, del coneixement, de l’experiència: 662 plantes medicinals i de cada una se n’analitzen la sinonímia i les denominacions populars, la descripció botànica, l’hàbitat, la composició química, les parts utilitzades, etc. Enhorabona!!
- Amb la ma plana feim fregues suaus, circulars, sobre la panxa. Així relaxem la zona. Respirem. Ajudem a activar els budells. Deixem que la panxa “xerri”. Que faci sons. Que treballi la musculatura abdominal. Traiem gasos. És bo per a la salut.
- ”Mort? És la vida, aquest moment de vida, el que importa, perquè darrere cada moment de vida hi ha immortalitat” (Joan Mascaró i Fornés, savi mallorquí).
