Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari popular | Abril tronat, bon any assegurat

Costumari popular | Abril tronat, bon any assegurat

Avui és sant Ricard 

Sant Ricard de Wych (Regne d’Anglaterra, 1197-1253), fou bisbe, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou canonitzat pel papa Urbà IV només nou anys després de la seva mort. Diu la llegenda que sant Ricard era rei, però que per servir millor Déu va deixar el tron i va posar-se a treballar en un ofici. Després de pensar-s’ho molt va decidir fer carros, perquè el seu era un país de molt tragí i feia falta que algú hi introduís aquell invent. Sant Ricard es va posar a fer carros i va ensenyar-ne la tècnica. Des de llavors, els seus súbdits varen deixar de traginar coses a pes de braços o a l’esquena i varen prosperar molt. El que és segur és que quan treballava a la granja pairal conduïa els carros, i per això també és venerat com a protector dels cotxers.

La llengua ens diu com som

Frases fetes, adagis, refranys o sentències esdevenen una bona manera per entendre un col·lectiu. Així, davant un «perro viejo», aquí deim «gat vell» o «gata maula»; la sort màxima de la rifa en diuen «el gordo», aquí «la grossa»; d’un que no té vergonya en diuen un «sinvergüenza», en canvi aquí és un «pocavergonya», més atenuat; aquí celebram «Nadal» i no les «Navidades», i enfront al «buenos días» o «buenas noches», «bon dia» i «bona nit», en singular; dels ous de les gallines que no són blancs, en diuen «morenos» i nosaltres «rossos», colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones; aquí «tocam ferro», allà «madera»; «mai no moren reis» és molt més positiu que «a rey muerto, rey puesto»; dels genitals femenins, vulgarment, en diuen «almeja», i aquí «figa», mots que designen dues realitats diferents com és el mol·lusc salat, aspre, dur, difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, blan, i de tacte agradable i fàcil. Per això, més que traduir, val més entendre.

Sant Vicenç Ferrer (5)

Va néixer a València el 1350, i morí a Bretanya el 1419, mentre predicava. És el patró del País Valencià. També és el patró dels constructors i dels obrers de la construcció, dels llauners i lampistes. També és conegut com «sant Vicens del ditet», perquè segons la llegenda popular va aconseguir diversos miracles alçant únicament el dit índex. Va predicar a Mallorca -a Palma i diversos municipis de l’illa- i el caire moral de les seves predicacions, en un ambient de gent analfabeta, provocava frenètiques reaccions; jueus i musulmans eren obligats a assistir a l’espectacle religiós del sant, on eren humiliats públicament i, sovint, patien ferotges atacs. Va voler acabar amb el cisma d’Occident intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII, però Benet no va voler renunciar al papat. Per això el sant treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donessin suport. En el Compromís de Casp (1412) que havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona d’Aragó, va donar suport al candidat Ferran I, perquè propugnava la fi del cisma. És esmentat en les Rondalles Mallorquines, i Tomàs Vibot i Caterina Valriu han estudiat la seva estada a l’illa. És el patró de Sant Vicenç de sa Cala; a Palma té un carrer amb el seu nom.

Temps variable

«D’abril, un de bo entre mil»; «Quan l’abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller». El refranyer constata la malfiança cap a un mes que «abrileja», amb canvis bruscos i violents que fan malbé la salut, tant per als conreus com per a les persones. La naturalesa «entén» aquest temps: el caràcter de perennitat o caducitat del fullatge d’un arbre, ens pot indicar el seu origen geogràfic i els seus gustos en les condicions ambientals; els de fulla caduca són capaços de resistir més baixes temperatures que no els que duen fulla tot l’any: és un mecanisme de defensa i adaptació, fins i tot el fred els estimula en els posteriors processos de brotació, floració i fructificació.

Entrarà el creixent (9) 

Mallorca sembla una catifa de colors, d’olors, d’aromes, de sensacions per als sentits. El camp és verd i la naturalesa és agraïda amb la humitat. Llàstima que hi hagi tant de marró, tant d’asfalt que ennegreix un paisatge que esdevindria l’enveja d’arreu del món. Ara és bon temps per empeltar els magraners, i per sembrar mudes de morer i empeltar d’escutet melicotoners i presseguers. Els pagesos, en aquest mes, s’aturaven de moure la terra; això volia dir que durant el quart mes de l’any deixaven de llaurar sembrat i partien a collir herba i cugula abans que no escampàs la llavor. A l’horta, ara en creixent, es pot sembrar l’hortalissa: melons, síndries, porros, lletugues, tapareres, albergínies, etc.

Sabíeu que...?  

  • Avui és el V Diumenge de Quaresma. Dilluns (4) és el Dia Mundial de la Lluita Antimines. Dimecres (6) és el Dia Mundial d’Esport pel desenvolupament de la Pau. Dijous (7) és el Dia Mundial de la Salut. Divendres (8) és el Dia Mundial del poble gitano.
  • Els qui veien bellugar-se molt els estels durant la vetlada quedaven temorosos, perquè es creia que pronosticaven mal averany de desgràcies i morts.
  • Si vos pica un cap-roig o qualsevol altra classe de peix, posau-vos damunt la picada mitja fava seca tallada de per llarg; la fava ha de tenir la llengüeta per ésser més efectiva.
  • Per fer tornar boig a algú se li donava a beure, sense que ell ho sàpigues, les raspadures de les ungles dins vi o altre licor.
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que l’orxata d’aglans és bona per a la diarrea: deu aglans pelats i picats en un morter, es bullen cinc minuts en un litre d’aigua, que es va prenent durant el dia. El decuit de les fulles i l’escorça serveix per a les llagues de la pell. D’una persona molt forta en diuen: «Fort com una alzina».
  • «Estimes pel que és o pel que dona? En contemplació estimam les coses pel que són» (Joan Mascaró).

Compartir el artículo

stats