Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari popular | La Quaresma i la justícia són fetes per als pobres

Una de les comparses que ha participat a la Rua de Campos. R. F.

Avui, diumenge de Carnaval

Avui és el dia més important del Carnaval. Surten al carrer les comparses i s’organitzen desfilades amb carrosses. Una de les característiques dels costums d’aquest moment de l’any és el canvi de valors dins de diferents ordres. Els principis morals i bàsics que es tenen per absoluts i incommovibles es capgiren i per uns dies regna la més absoluta disbauxa. Les dones provoquen els homes, els homes es vesteixen de dona, les persones es disfressen d’animals, els criats manen els amos, i el poble s’erigeix com a regidor de la societat i s’apropia de béns i efectes particulars tenguts com a sagrats la resta de l’any Llorenç Villalonga, a Bearn, criticava aquests costums en què els criats podien endur-se objectes de valor de manera impune-. Per uns moments, els principis d’autoritat i de propietat sembla que s’esfumin. En moltes ocasions les autoritat civils i eclesiàstiques han intervengut per alterar el contingut i el sentit de les festes de carnaval, però tot i les fortes pressions que han patit en moments d’especial intransigència, el poble sempre les ha recuperar en el seu sentit de follia col·lectiva. Ara bé, avui en dia, tots aquests costums han deixat de tenir fesomia i identitat ja que molts d’ells els veiem de cap a cap de l’any.

Dimecres de Cendra (2)

És el Dies cinerum, el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant i anglicà; s’esdevé 46 dies abans de Pasqua. Avui es posa cendra als fidels que van a Missa; aquesta cendra s’obté a partir de la cremació dels brots de llorers i oliveres beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior, i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. La cendra és símbol de la caducitat de la condició humana: «Recorda que ets pols –talment com la cendra- i en pols has de tornar». Simbolitza un ritu oriental de dolor i penitència. A Marratxí celebren l’enterrament de la sardina, una tradició peninsular que va incorporar-se devers la meitat del segle passat; una processó tràgico-còmica amb endolats que ploren darrera una sardina que, paradoxalment, podran seguir menjant al llarg de la Quaresma.

Comença la Quaresma (2)

Del llatí quadragesima, o el quarantè dia abans de Pasqua; temps de preparació per a la Setmana Santa, amb dejunis i abstinències. Antigament aquestes eren unes pràctiques molt més esteses i extremes que en l’actualitat. Era habitual la prohibició del consum de carn i ous; actualment són dies de dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant. A més tots els divendres són dies d’abstinència (no menjar carn). El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió. La seva durada té l’origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud (el Diluvi va durar quaranta dies, com els dies que varen passar Moisès i Elies a la Muntanya, els quaranta anys que va cercar la Terra Promesa el poble elegit, o els dies que va dejunar Jesús al desert; els vaixells que arribaven a un port amb gent amb infeccions, romanien en quarantena; Alí-Babà i els quaranta lladres, etc.). Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de Resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d’abril, i per tant el Dimecres de Cendra i l’inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març. 

Tallar el bacallà

Significa que es té plena autoritat i ascendència en un afer i que es pot manar, disposar i decidir amb tota llibertat. Té origen en els costums monacals. L’abat o prior d’un monestir o comunitat era el qui en temps quaresmal feia les racions de bacallà i les feia de la mida que volia, sense que ningú pogués discutir-li la seva autoritat. I és que al llarg de la Quaresma les llesques de carn eren ben primes, o no n’hi havia; vet aquí la importància de la tallada de bacallà!

Els malnoms del ‘Carrer’ (II)

Can Fotarreu, en Dòmino, en Gardemio, en Graixonera, sa Farinera, cas Gordito –tenda de queviures situada a la Costa de Sant Domingo-, cas Gomós, la Hija, can Foradí, en Jaume de sa Viuda –joieria del carrer Argenteria-, en Jaume Bayo, en Jaume Blanc, can Joanoto, can Letos, can Lauet, Can Loet, can Leita –venien llet-, can Laganya. can Leal, cas Llegumer –tenda de llegums situada al carrer Sindicat-, can Llepaensaïmades, can Llorens, can Manua, en Miquel de s’Amor, es Moro, ses Gorretes, can Merdete –llanterner, situat al carrer dels Bastaixos-, ca na Marieta dels Fils –tenda situada al carrer Jaume II-, cas Millonaris, can Meleu, can Marbello, el Negro, es Neo, ca na Maria des Cego –merceria situada al carrer Colon-, can Marrap, en Mare de Déu de Fusta, en Moixina, en Nofret Casildo, can Nas Rovegat.

Sabíeu que...? 

  • Avui és la festa de de la beata sor Francinaina Cirer, coneguda com «sa tia Xiroia» i «Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors»; es venera a tot Mallorca, se li atribuieixen moltes actuacions miraculosos; l’any 1989, el papa Joan Pau II la beatificà; l’any 2005 va ser nomenada Filla Predilecta de Mallorca pel Consell de Mallorca. Dimarts (1) és el Dia de les Illes Balears, i Dimarts de Carnaval. Dijous (3) és el Dia Mundial de la Natura. Divendres (4) és el Dia Mundial contra l’Obesitat. Dissabte (5) és el Dia de l’Eficiència Energètica.
  • Els llibrets de Bernat Forteza, amb il·lustracions d’Úrsula Perelló Mir, En Pere cullerer i En Pere picaroler, de Búger, una obra d’art. Enhorabona!
  • «El mestre ha de tenir fe i visió per ésser capaç de donar visió i fe» (Joan Mascaró i Fornés)

Compartir el artículo

stats