Demà és sant Valentí (14)
És una celebració tradicional en el món anglosaxó, exportada a altres cultures, en la qual els enamorats o esposos s’expressen el seu amor. Fou declarada per primera vegada l’any 498, pel papa Gelasi I, amb la intenció de contrarestar les lupercàlies paganes que se celebraven el 15 de febrer; es creia que en aquesta data les aus triaven parella, i la natura començava el seu ressorgir de l’hivern. Una llegenda de l’Edat Mitjana diu que sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l’emperador Claudi II. En tot cas el patronatge sobre els enamorats no s’estableix fins al s. XVIII a Anglaterra. “Per sant Valentí l’ametler a florir”; “Per sant Valentí floreix el romaní”; Per sant Valentí trascola el teu vi”. No es pot assegurar l’existència de sant Valentí.
La Lluna nostra de cada dia...
La Lluna nostra de cada dia...Per als humans, la Lluna és una presència constant i misteriosa. Fa 5.000 anys els astrònoms de Mesopotàmia varen començar a registrar les posicions de la Lluna per mesurar el pas del temps. Això els donava seguretat. Però la Lluna també els desconcertava. Els generava preguntes i misteri. Com a nosaltres. Perquè la Lluna canvia de forma, de color i de posició en el cel. I la seva influència sobre la Terra no és del tot coneguda. No és estrany, idò, que els humans lligassin la Lluna a mites i religions. Li varen aixecar temples en molts d’indrets, i li varen dedicar rituals i danses. Per cert, a vegades cercam la Lluna i no la trobam... Perquè no surt sempre pel mateix lloc, ni sempre és visible. En fase creixent és visible fins a mitjanit; en fase minvant hi ha dies que només es veu a partir de la matinada. Això sense comptar les vegades que els niguls la tapen.
Entra la lluna plena (16)
És bon temps per sembrar guixes i patates -aquesta és bona lluna-. Aquest mes és el millor per tondre les bísties, i per sanar els porcs. Augmenta la posta de l’aviram i comencen a covar les lloques. Des de finals de gener i durant tot el febrer sol ser el temps de néixer mens i és l’hora de formatjar; al camp ja hi ha herba suficient per a les ovelles. És bon temps per arreglar els arbres fruiters: llevar-los els brancons secs o mals forjats, aquelles tanyades que xuclen la saba -esporgar- i que no donaran forma a l’arbre; això s’ha de fer amb prudència, amb criteri i amb gust, del contrari esguerrarem -o matarem- l’arbre. També s’acaba la poda de les vinyes i parrals, dels rosers i altres plantes de flor que facin la flor en els tanys nous -si no és així hem d’esperar que floreixin, en cas contrari no tendrem ni poms ni flors-. També es poden sembrar parres de sarment i parra americana, i tota casta d’arbres de fruita; a l’hort també sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols i espinacs; cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls.
A les portes dels Darrers Dies
Aquesta setmana prèvia al Dijous Llarder, ja començaven les disfresses i els balls de Carnaval. Dins l’esperit de la celebració perviuen creences que tenen a veure amb el culte als morts, amb les Saturnalies romanes i amb la renovació d’un nou cicle que en substituirà un altre de vell i caduc. A la primeria de l’any els romans retien culte als morts per tal d’atreure la simpatia dels seus esperits. En la cerimònia, que se celebrava el vespre, els participants vestien com creien que ho feien els esperits: amb túnica blanca i es cobrien la cara amb una careta també blanca. La presència a l’enterrament del Carnestoltes, que també se sol fer al vespre, de comparses vestides amb llargues camises blanques i amb la cara enfarinada o amb caretes de calavera, acosta l’acte a aquell que feien els romans. A més, sembla que en les festes en honor de Bacus també hi havia un personatge central, cavaller damunt d’un ase, el qual figurava ser el rei i se’l feia objecte de tota casta d’honors i distincions. La crema del ninot de Carnestoltes té a veure amb la destrucció del rei vell i caduc, d’un temps que es vol superar, per tal que, des de les flames, ressorgeixi l’esperit nou.
ÉsSabíeu que...?
- Avui és el Dia Mundial de la ràdio; i també el Dia Mundial del Fadrí. Dilluns (14) és el Dia Europeu de la Salut Sexual. Dimarts (15) és el Dia Internacional de la Infància amb càncer. Divendres (18) és el Dia de la Síndrome d’Asperger.
- Les paneroles o escarabats de cuina, poden viure dies sense beure líquids, perquè absorbeixen la humitat de l’ambient. Fins i tot amb el cap tallat poden sobreviure bastants de dies; en canvi, no suporten les altes temperatures.
- Granotes i amfibis es troben en perill d’extinció, per causa de la urbanització i l’augment de les temperatures. En moltes basses del nostre entorn està desapareixent el raucar de les granotes, i hi trobam a faltar la seva pell llefiscosa i els seus ulls rodons.
- És temps de podar els arbustos, just després que els hagin caigut els pètals de la florida, perquè després de la florida la planta tendeix a créixer desordenadament.
- Algunes evidències del canvi climàtic: augment de la freqüència, intensitat i durada de les sequeres, i un increment de la temperatura, i això fa que la zona del Mediterrani sigui cada vegada més àrida.
- ”Cap poble pot dir-se pobre/ si per sa llengua reneix;/ poble que sa llengua cobra/ es recobra a si mateix” (Marià Aguiló, Palma 1825-Barcelona 1897, patriarca de les nostres lletres).
