Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari popular | Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també

Santa Apol·lònia (9) 

Va viure al s. III, venerada com a santa per totes les confessions cristianes, i com a patrona dels dentistes, advocada contra el mal de dents, i oficis relacionats; però també és la patrona de les dones maltractades. La llegenda –una d’elles sobre la santa- diu que estava casada amb un home molt geniüt i violent. Ella, cansada dels maltractaments –es veu que en aquell temps ja n’hi havia-, va fugir-li i anà a un convent per fer-se monja. Un vespre se li aparegué Nostre Senyor carregat amb una creu molt feixuga, i ella s’oferí per ajudar-lo. Però el Senyor li digué: «Apol·lònia, com vols ajudar-me a dur la meva creu si tu no pots dur la teva?» La santa va considerar que allò era un avís, i l’endemà va tornar amb el seu espòs (això és una lliçó sobre l’abnegació, el sofriment i la resignació cristianes). La rebuda fou molt violenta: l’home, amb les bufetades que li etzibà, li va fer saltar totes les dents i els queixals; vet aquí el patronatge que hem esmentat, encara que sembli una contradicció. 

La Mare de Déu de Lourdes (11)

Avui l’Església commemora l’aparició de la Mare de Déu a la jove Bernardette Soubirous, a la cova de Masabièla, prop de la vila gascona de Lorda. Aquestes aparicions, reconegudes per les autoritats eclesiàstiques franceses i per les del Vaticà, varen convertir aquesta petita població del departament dels Alts Pirineus en un centre de pelegrinatge mundial, que anualment visiten milers de persones, moltes d’elles malaltes i que cerquen el guariment dels seus mals.

Santa Eulàlia (12) 

Va viure entre els s. III i IV. Patrona de Barcelona, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. Segons la tradició va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià; sembla, però, que es tracta d’una figura llegendària i, en realitat, inexistent. Això no ha estat cap barrera per tal d’atribuir-li els «tretze martiris», cadascun més terrible que l’altre: fou assotada; després, amb garfis i arpions li varen obrir la carn; llavors fou posada damunt un braser encès; les nafres i ferides les hi varen fregar amb pedra tosca; llavors les hi varen ruixar amb oli bullent i amb plom fos; a continuació la posaren nua dins una bota plena de vides, claus i pedres cantelludes i la tiraren per un pendent; com que no va morir, la posaren nua en un corral ple de puces afamades... fins que la varen clavar en una creu en forma de X. Per això la tenien per advocada la gent que s’havia d’embarcar, els boters i els picapedrers. L’església de Santa Eulàlia de Palma va ser una de les primeres de Mallorca, després de la conquesta del rei En Jaume. Es va construir sobre una mesquita musulmana. L’any 1236 ja figurava al paborde de Tarragona com a parròquia. En aquesta església fou coronat rei de Mallorca Jaume II. El 1414 s’acabà la capella de Santa Llúcia, i fins al 1570 no es conclogué la coberta. 

S’haurà d’aprofitar el temps variable d’aquest mes per dur els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres

decoration

Els miracles 

Vénen a ser infraccions de les lleis naturals per part d’una divinitat per tal d’afavorir un adepte seu. En una situació difícil, especialment relativa a la salut, quan tot sembla perdut, el fidel acut a la divinitat i li demana el seu guariment o la d’un ésser estimat. La sol·licitud del miracle se sol acompanyar d’un petit obsequi –un ciri, una almoina, una prometença-, per tal d’animar el sant o la Mare de Déu a fer-lo. Si s’aconsegueix el miracle se sol deixar constància amb un exvot, un objecte que s’ofereix a una divinitat (Jesucrist, la Verge, un sant) en compliment d’un vot o promesa. Antigament era molt freqüent veure exvots penjant de les parets i els sostres de les esglésies i ermites, especialment d’aquelles on hi havia alguna imatge que gaudia de molta devoció popular. 

El nostre camp

S’haurà d’aprofitar el temps variable d’aquest mes per dur els fems al camp i fer les primeres feines de preparació de les sembres de primavera. A finals de mes, si la temperatura augmenta, es pot començar l’aplicació d’adobs nitrogenats de cobertora per als cereals. En els fruiters s’acaben els treballs de poda i d’empelt, així com les noves plantades. A l’hort, a més de les espècies indicades pel mes anterior, se sembren pastanagues i raves, i la patata primerenca. L’aviram, com a conseqüència de l’augment d’hores de llum, intensifica la posta. Entrarà el creixent (8).

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia contra la mutilació genital femenina. Dimarts (8) és el Dia Internacional de la Internet segura. Dijous (10) és el Dia Europeu del Telèfon d’Emergències. Divendres (11) és el Dia del Malalt. Dissabte (12) és el Dia Internacional contra l’ús del Nin Soldat.
  • Amb fulles de sàlvia podeu fer un aperitiu molt bo. Netejau-les i fregiu-les després de passar-les per una mescla d’aigua i farina.
  • Les plantes bulboses del jardí (narcisos, begònies, safrà, jacint, assutzena...), han d’anar-se separant de la planta mare, per tal que prosperin per elles mateixes.
  • Benjamin Franklin va ser un inventor i polític. Va inventar el parallamps. És un del set pares fundadors dels Estats Units: va signar la Declaració d’Independència. Però també era impressor i editor. A partir de 1732 va publicar ‘Poor Richard’s Almanack’, un almanac que cada any donava el calendari, les prediccions meteorològiques, consells, refranys, endevinalles i curiositats. Per cert, sabeu qui era el Pobre Richard? Idò el mateix Franklin! (Amagava l’autoria dels escrits amb aquests pseudònim).
  • «No hem de creure les coses perquè ens les diguin; la veritat s’ha d’instal·lar dins el nostre esperit a partir del nostre esforç» (André Siegfried, sociòleg francès, 1875-1959).

Compartir el artículo

stats