La setmana dels barbuts
Començà amb sant Pau (15), segueix amb sant Antoni (17) i acaba amb sant Sebastià (20). Són dies de foguerons, de torrades, de simbombades i cançons, de beure vi. Mallorca és tota una fogueró la vigília de sant Antoni: Alaró, Artà, Muro, Pollença, Son Cervera, Mancor, Alcúdia, sa Pobla, Petra, etc. Antigament també es feia molta gresca al voltant d’un pi que clavaven al mig d’un rotlle: bevien i cantaven, i s’acabava amb danses orgiàstiques; cosa d’això hi ha en els nostres foguerons. Són, també, la representació simbòlica de la vella lluita del bé contra el mal, la mort, l’hivern... La crema en una foguera de tot allò que convé deixar darrera i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència. El foc és un dels quatre elements clàssics (amb l’aigua, la terra i l’aire). L’església va voler desterrar-lo de les celebracions, però no ho va aconseguir i li donà un significat nou; és un símbol de l’Esperit Sant. Al voltant d’una foguera es beu i es canta, i es menja tot recordant atàvics costums del paganisme. El foc té la capacitat de destruir, però també de regenerar, de transformar, i per això en les grans festes sempre hi ha aquest element; la crema en una foguera de tot allò que s’ha de deixar endarrere i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència.
Sant Antoni (17)
Es viu intensament la revetla i el dia de la festa, amb les beneïdes d’animals domèstics, que desfilen en processó. La vida del sant és prou documentada. Va viure al baix Egipte durant la segona meitat del s. III. En morir els seus pares, heretà una considerable fortuna, però decidí seguir els ensenyaments de l’evangeli i ho donà tot als pobres. Es dedicà a una vida eremítica plena de dejunis, pregàries i mortificacions. Se’l representa com un home vell, de llarga barba blanca i rostre bonhomiós, amb un llibre a les mans, un bastó amb una campaneta i un porquet a la vora.
Patró dels animals
La devoció al sant arriba amb la conquesta catalana de l’illa (1229) i l’establiment posterior de frares hospitalaris de Sant Antoni. És tengut com el protector dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. Així i tot, la festa cristiana dedicada al sant ha estat el punt de confluència on s’han trobat diversos ritus i creences que tenen un origen pagà i que es corresponen amb la celebració del solstici d’hivern i de les festes de Carnaval; les temptacions del dimoni, disfressat i transvestit, són pinzellades d’aquesta celebració.
Sant Sebastià (20)
Va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va sofrir el martiri. L’emperador Dioclecià, primer el feu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes.
Invocat contra la pesta
Com sant Roc i sant Cristòbal. Però també era el protector dels atletes, arquers tapissers i policies urbans. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l’illa al llarg d’aquells segles. El veneren a Alaró, Búger, Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma; fou confirmat com a patró d’aquesta ciutat pel papa Pius IX l’any 1868; però ja a l’any 1634 s’havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió en l’acabament de la pesta de l’any 1523.
Sabíeu que...?
- Avui és sant Honorat, patró d’Algaida, encara que també se celebra, en l’estiu, per sant Jaume. Surten els cossiers.
- El desset és sant Antoni, / i el vint sant Sebastià; / qui bones obres farà / no tendrà por del dimoni. Avui és la gran revetla santantoniana.
- Dilluns (17) és sant Antoni, Diada de Menorca. Dimarts (18) és el Dia Mundial del Martin Luther King. Dimecres (19) és el Dia Mundial de la Neu; llegiu algun llibre d’Antoni Gorrias, un dels grans coneixedors de les cases de neu. Divendres (21) és santa Agnès, patrona dels jardiners; també és el Dia Europeu de la Mediació.
- El panical o card girgoler (Eryngium campestre) és una planta molt estimada pels seus usos medicinals. Va bé per la irritació de la pell. Alguns pagesos duien a la butxaca una arrel de panical, per fregar-la a la pell. I n’hi havia que duien sempre un collaret penjat al coll, amb tronquets de panical.
- La tradició jueva diu que al món hi ha 36 persones anònimes que aguanten el món. S’assemblen a tu i a mi: treballen i viuen com tots, però la seva bondat no té escletxes. Són abnegats, alegres, humils. S’entreguen als altres i perseveren. Si no fos per aquestes persones bones, el món ja s’hauria acabat, per causa de les misèries i debilitats de la resta del humans.
- «Només entre gent de bé pot existir l’amistat, ja que la gent perversa només té còmplices; la gent interessada té socis; la gent política, té partidaris; la gent de la reialesa té cortesans; únicament la gent bona, té amics». (Voltaire, filòsof francès, 1694-1778).
