Entra l’hivern
Tot i que al llarg de la tardor ha fet dies que semblaven d’hivern -massa pocs, però ha plogut molt- i altres de ple estiu, dia 22 comença l’hivern. Som a la vigília de la setmana nadalenca, dels bons desitjos i de les estrenes, dels betlems i els arbres de Nadal, de les nadales i les neules, dels carrers il·luminats... i de la pressió ferotge del consumisme. Si bé és veritat que en els àpats de finals d’any era un bon auguri gaudir de l’abundància dels aliments perquè semblava que acabar bé l’any i començar-lo millor -referit al menjar i a la companyia dels familiars- era un presagi positiu, avui no té sentit aquesta interpretació, ja que els costums i el consum han canviat.
Sant Tomàs (21)
21 de desembre (Església Catòlica abans de 1955, esglésies luteranes i anglicana). Aquest nom, en arameu, significa «germà bessó». Sembla que el seu nom era Judes i que tenia un germà bessó (en arameu Yahudà Te’oma, traduït com a Tomàs). És l’apòstol que, dubitatiu, demana a Jesús: «Senyor, no sabem a on vas, com podrem reconèixer el teu camí?» I Jesús li respongué: «Jo som el camí, la veritat i la vida» (Jo 14, 5-6). El fet més conegut de Tomàs es troba en l’Evangeli segons Sant Joan (20, 24-29), on es nega a admetre la resurrecció de Jesús fins que no li passi els dits per les nafres produïdes per la crucifixió. Segons la llegenda fou màrtir a l’Índia i la iconografia sobre ell tracta exclusivament sobre la incredulitat. En l’evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria el s. III) se’l considera un dels quatre germans de Jesús que s’esmenta en l’Evangeli segons Sant Marc (6, 3); segons l’Església Catòlica, serien cosins de segon grau.
Solstici d’hivern (22)
Avui es compleix el solstici d’hivern -el sol en la perpendicular del Tròpic de Capricorni-. El sol descriu la trajectòria aparent més baixa respecte de l’horitzó i la més curta de tot l’any, a l’hemisferi nord. Avui és el dia més curt de l’any i, com a contrapartida, la nit més llarga. El sol surt a les 7 h. 16 min., hora solar; i es pon a les 16 h. 25 min. El dia dura 10 h. 9 min., i la nit 13 h. 51 min. A partir d’avui els dies començaran a allargar-se de nou.
Les herbes de la bona sort
L’any solar comença de nou. Antigament era costum guarnir les cases amb herbes que atreien la bona sort: el vesc -prohibit per l’església, símbol per excel·lència dels druides i els celtes-, el boix, el grèvol -les seves fulles recorden les espines de la Corona i les bolletes vermelles les gotes de sang-, el brusc -«cirereta del bon pastor»-, el galzeran. Totes elles fruiten a l’hivern i, per això, es pensava que duien bona fortuna. En un temps en què la natura dorm, i que no hi ha signes de vida, les plantes verdes s’introduïen en les cases com un element de continuïtat; l’arbre de Nadal -de fulla perenne- també tenia aquesta reminiscència.
El sentit còsmic del Nadal
Representa la renovació del sol: en les cultures primitives el Sol va ser la primera divinitat, per això a mesura que la societat evolucionava i l’home prenia consciència del seu poder, molts atributs del Sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol, com a símbol de poder i d’immortalitat, ornava la cuirassa d’Alexandre el Gran. A Roma, el dia del solstici d’hivern era consagrat en honor a l’emperador amb la denominació de «Natalis Invicti». L’Església cristiana va triar aquest dia per commemorar el naixement de Jesús, figura clau de la nova fe.
Les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall (24)
A les Illes no havíem celebrat mai el «sopar de la Nit de Nadal», això és un costum que ens ha vengut de fora; aquí se celebra el dinar de Nadal, que arriba fins entrada de fosca. Aquest vespre és dedicat a les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall, i llavors una xocolata amb coca de Nadal. Les Matines són els cants solemnes dels psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit; la Sibil·la és el cant que preconitza la sacerdotessa sobre el naixement del Messies i el judici final; i la missa del gall s’anomena així perquè, segons la llegenda, fou un gall el primer ésser viu que va veure Jesús nat i que s’encarregà, a més a més, de pregonar la notícia.
Les nadales
Com els villancicos castellans, les natalendas protugueses o les pastorelles italianes tenen com a precedent les caroles, uns cants que acompanyaven uns populars balls rodons que es ballaven en els temples amb motiu de la celebració dels misteris de Nadal. Es cantaven a la missa del Gall, durant les ofrenes, però també es cantaven pels carrers per donar les bones festes el vespre de Nadal, amb acompanyament de tota classe d’instruments populars. L’Església només permetia que es cantassin dins el temple aquelles cançons que comportaven motius nadalencs -i no «villanos», de villancicos-.
La Nativitat del Senyor (25)
Avui l’Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. La celebració cristiana del Nadal va aparèixer per primera vegada a Roma, cap a l’any 330, i ja amb aquesta data de 25 de desembre. Era la cristianització de la festa que celebraven els romans -el Natalis Invicti, el naixement del sol, relacionat amb la figura de l’emperador-, i d’aquí ve l’admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l’ànima cristiana.
El dinar de Nadal
Aquest àpat solemne sembla que és un costum antiquíssim, quan l’àpat tenia caràcter tribal. Aquesta actuació social es justifica per la creença que una taula abundant, amb el bestiar sacrificat en honor de la divinitat afavorirà l’any natural que comença. Per això es reuneixen tots els familiars i després del ritu del menjar en abundància els majors traspassaven el seu cabal de savieses als més joves, com en una continuïtat dels valors i de la cultura.
