Sant Nicolau (6)
Fou bisbe de Tours. Entre els miracles que se li atribueixen hi ha la salvació de tres donzelles que el seu pare duia a prostituir. La sabata plena d’or que el sant els va tirar des d’una finestra va evitar que les al·lotes caiguessin en el pecat. Potser el costum que hi ha en alguns llocs d’Europa de posar el dia d’avui les sabates i els calcetins a la finestra per trobar-hi l’endemà els regals que hi ha dipositat sant Nicolau deriva d’aquella sabata redemptora. Un altre miracle va ser el de ressuscitar dos nins que un malvat carnisser havia matat, esquarterat i posat a salar dins una bota. Aquest miracle és, potser, la raó per la qual sant Nicolau és tengut com el patró dels nins.
Un sant amb molta tradició
A l’Edat Mitjana fou patró dels navegants, amb sant Elm, sant Antoni Abat i santa Clara. Té una capella, del s. XIII, a Portopí, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gòtic amb tres patrons (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), actualment al Museu Mallorca. A Palma, encara té dedicada una de les quatre esglésies parroquials medievals; tengué capella a la Seu i a diferents esglésies de Mallorca. Es coneix el costum del pa de sant Nicolau que es llançava a la mar en cas de temporal per tal d’apaivagar-lo. El sant, patró dels escolans, està relacionat amb la protecció dels infants, i d’aquí la tradició medieval del Bisbetó, elegit avui com a bisbe. Per això, sobretot els nins que anaven a escola, feien una festa molt significada, en la qual es disfressaven -o es vestien- de bisbe, simulant sant Nicolau. Es creu que sant Nicolau és el paral·lelisme cristià d’un de tants personatges mítics europeus que cap a la darreria i el començament de l’any acostumen a dur els dons de l’any nou com a signe d’abundància. Els obsequis van dirigits sobretot als nins, que són els que encarnen el començament d’una nova vida i la continuïtat de l’espècie.
La Puríssima Concepció de Maria (8)
Avui l’Església celebra la puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure del pecat original, sense cap màcula -immaculada-. La gent també anomena aquesta festivitat Dia de la Immaculada. Aquesta celebració arranca de fa molt de temps, fins i tot d’abans que l’Església declaràs el dogma de la puresa de la Mare de Déu, potser del s. XIV, amb moltes controvèrsies i disquisicions intel·lectuals entre partidaris i detractors de la festa. Aquesta festa havia estat de gran solemnitat; hi havia llocs on els altars es guarnien i se celebrava una processó molt lluïda. La Mare de Déu és figurada i representada a mig aire, entre el Cel i la Terra, duent una corona de dotze estrelles, damunt els corns de la Lluna i trepitjant la serp que causà el pecat original, com la dona que trobam descrita a l’Apocalipsi (12.1). Juntament amb sant Antoni de Pàdua, era tenguda com a patrona dels botiguers, i també dels forners, pastissers, fideuers i adroguers. Les puntaires també la tenien com a advocada i, per això guarnien l’altar amb tovalles de randa ben rica i vistosa. Avui era la primera gran festa del cicle nadalenc.
Virginitat
Maria, la mare de Jesús, és la Verge per antonomàsia, el model exemplar de puresa virginal; concebuda immaculada, sense pecat, va fer ofrena a Déu de la seva virginitat i esdevingué Mare de Déu sense deixar de ser verge abans, durant ni després del part. Amb el cristianisme, la virginitat esdevé una virtut entesa com a ofrena a Déu, com un vot. La castedat -confosa sovint amb la virginitat- és un dels tres vots religiosos, al costat dels de pobresa i obediència; popularment, es considera les monges com a dones verges “casades amb Déu”. El color blanc és tengut com a símbol de virginitat; d’aquí el sentit de casar-se “de blanc”. Així també, la neu, blanca, intacta, immaculada, expressa la puresa i el candor femení.
La Mare de Déu de Loreto (10)
És la patrona de Lloret de Vistalegre. Aquesta advocació mariana es va originar al s. XIII: ens conta que la Santa Casa on va néixer la Verge Maria, on va rebre l’Anunciació de l’Encarnació i on va viure Jesús i sant Josep, fou traslladada l’any 1291 des de Natzaret a Tarseto (Croàcia) per tal de protegir-la dels perills perquè Palestina havia estat envaïda. La llegenda diu que els àngels dugueren la Casa creuant la mar Mediterrània i el mar Adriàtic fins a Dalmàcia. Tres anys més tard (1294) la Casa fou novament traslladada a Itàlia, en un bosc de llorers; d’aquí el nom de Loreto (del llatí Lauretum, lloc on hi ha llorers). El santuari de la Verge de Loreto és del s. XIV (Ancona) i al seu interior es troba la Santa Casa amb la imatge de fusta original de Nostra Senyora de Loreto, encara que un incendi l’any 1921 la va destruir i se n’hi posà una de semblant. Per tot això és la patrona d’Aviació.
Santa Eulàlia (10)
Era filla d’una noble família de Mèrida. Desitjosa de trobar la glòria del martiri, quan tenia dotze anys es va presentar a un jutge romà i li va manifestar la seva fe cristiana. El cruel jutge la va fer assotar fins a convertir-li el cos en una llaga sagnant. Però com que la santa continuava proclamant el seu cristianisme, la va escaldar en oli bullent, li va marcar amb ferros roents els costats i el ventre, li va esquinçar les carns amb urpes de ferro i, finalment, la va llançar a la foguera. Conten que quan va morir, Nostre Senyor va voler proclamar immediatament la seva santedat i va caure una gran nevada damunt el lloc on havia expirat. A Palma, la parròquia de Santa Eulàlia és la més antiga de la ciutat, és comparable a una catedral. Fou fundada sota l’advocació d’una de les patrones de la ciutat de Barcelona. El 12 de setembre de 1276 el rei Jaume II -fill de Jaume I- hi fou coronat rei de Mallorca, a més de jurar-hi els privilegis i franquícies del Regne de Mallorca. Hi ha una plaça, un carrer i un hotel que també duen el seu nom.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Internacional del Voluntariat. Dimarts (7) és el Dia de l’Aviació Civil Internacional. Dijous (9) és el Dia Mundial contra la Corrupció. Divendres (10) és el Dia dels Drets animals. Dissabte (11) és el Dia Internacional de la Muntanya.
- «Les ments creatives són conegudes per se capaces de sobreviure a qualsevol classe de mal entrenament» (Anna Freud, psicoanalista, 1895-1982).
