Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Pel desembre i pel gener, no siguis matiner

«La lluna de desembre és la millor per tallar fusta per fer arades».

Lluna vella i comença l’Advent

L’escurçament dels dies i l’arribada del fred conviden a quedar-se a casa. Abans de la televisió, al voltant de la llar de foc, les hores s’ocupaven a filar, cosir, fer senalletes i objectes amb garballó o vimet; i el foc afavoria la conversa. Els majors contaven les seves experiències de vida als més joves, i aprenien i discutien, i sentien rondalles i llegendes i cançons. L’Advent és un període de temps de quatre setmanes, des del diumenge posterior al 26 de novembre i fins al 24 de desembre. Instituït per l’apòstol sant Pere per tal de preparar la vinguda de Jesús al món. Es tracta d’un període d’especial transcendència per als cristians que durant aquests dies realitzen dejunis i pregàries mentre esperen, amb expectació, esperança i il·lusió, el naixement del Messies; era conegut com la Quaresma de Nadal. El primer diumenge d’aquest temps preparatori dona el tret de sortida a bona part de les manifestacions populars pròpies del costumari del Nadal

Sant Andreu (30)

Fou un dels dotze apòstols triats per Jesús per difondre la fe cristiana, i fou també deixeble de sant Joan Baptista. Va néixer a Galilea i era germà de Simó -Pere- i, com ell, pescador. En els evangelis és citat en l’episodi de la pescada miraculosa, en el de la multiplicació dels pans i dels peixos i en el dels grecs que preguntaren com ho havien de fer per trobar Jesús. 

Cap font parla explícitament de la creu en aspa -«creu de sant Andreu»- com el seu instrument de martiri; probablement aquesta informació procedeix de l’imaginari popular, que llegia en les Actes la decisió de fermar-lo amb cordes a una creu que, a voluntat del Sant, havia de ser diferent de la de Crist. 

L’elecció de l’aspa podria tenir un significat simbòlic, ja que X és la lletra inicial del nom de Crist. És el protector dels pescadors, i patró d’Escòcia. 

Entra el desembre

Com aquell que no vol, ja entram al darrer mes de l’any. Quan l’any començava pel març, per la primavera, aquest era el desè mes: december. Fred, gelades i nevades, temps de vent. Comença l’hivern, amb el solstici, el temps més fosc de l’any, els dies més curts i les nits més llargues. És «dormidor»: es creu que la terra s’adorm, reposa, és el dissabte de l’any. Vénen a hivernar ocells de països freds: estornell, pit-roig; les orenetes migren a llocs més temperats. Es caça la llebre, el tord i el tudó. La lluna de desembre és la millor per tallar fusta per fer arades i mànecs d’aixades perquè la fusta tallada en Advent no es corca. Començarà el cicle nadalenc amb sant Nicolau (6), la Puríssima (8), santa Llúcia (13), sant Tomàs (21); després Nadal (25) i sant Esteve (26). Hi ha la creença que la fi del món serà un 31 de desembre. Temps de pronòstics, auguris i estrenes per a l’any nou.

Santa Bàrbara (4)

«Només se’n recorden de santa Bàrbara quan trona!» Verge i màrtir del s. III, l’existència de la qual no és del tot segura; per això no apareix al calendari litúrgic postvaticà. 

És la patrona de les professions que manipulen explosius, a causa de la llegenda del raig que va caure damunt el pare que la va tancar i matar al seu castell; i del cos d’artilleria de l’exèrcit; dels bombers; també la tenien per patrona els miners i els electricistes; i advocada dels qui morien de mort sobtada. 

Patrona de Bunyola, poble especialment protegit dels llamps gràcies al patronatge: tenien a un lloc ben visible l’estampa de la santa, que es regalava aquest dia, i se li encenia un ciri. Festa patronal a Vilafranca, amb foguerons, torrada, ball i bunyolada després de l’ofici solemne en honor a la santa.

El nostre refranyer

D’Un polsim de refranys de mestre Antoni Llull. Ens hem de convèncer que pobresa no és vilesa. També hi ha un altre refrany que ens assegura que la necessitat condueix a Déu. D’altra banda, impara a sopportare quel che non puoi mutare, «aprèn a suportar allò que no pots mudar». Altra cosa a tenir en compte és allò que diu un proverbi llatí, magna vis necessitas «la necessitat té una gran força» i és així: la necessitat fa ésser enginyosos, i, també, en moltes ocasions, que voler és poder.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia de o comprar res (Buy Nothing Day). Dilluns (29) és el Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí. Dimecres (1) és el Dia Mundial contra la SIDA. Dijous (2) és el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud. Divendres (3) és el Dia Mundial de les Persones Discapacitades.

Aquest divendres (3) se celebra a Felanitx la 13a edició de les «12 hores de glosa», organitzada pels Glosadors de Mallorca. Improvisadors procedents del Principat, País Valencià, Menorca i Mallorca, viuran tres dies de gloses i compartiran experiències. Hi ha uns dos-cents inscrits.

Carabassa amb pinyons, és un instrument de percussió en forma de carabassa, dins la qual hi ha grans o pinyols. La seva percussió, per tant, és interior, i es produeix per sacseig de l’instrument. El seu so és agut, però de to indefinit. Aquesta carabassa és coneguda amb diversos noms: carabassa de vi, vinera o vinatera, de nedar, de beure, oliera o de pelegrí. S’emprava sovint sense pinyols i ben seca, per dur-hi líquids, a manera de cantimplora. Es penjava la carabassa a la xemeneia uns quants mesos i es buidava per dedins. Com a instrument de percussió també ha de ser seca, però amb els pinyols dedins.

Refranys i locucions: «Esser tap i carabassa» (esser inseparables, com corda i poal). «Nedar sense carabasses» (no necessitar ajuda de ningú, ser molt deixondit). «Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí» (cap utilitat, per al bevedor). «Encara no és a la carabassa, i ja es torna vinagre» (una cosa que es fa malbé abans d’arribar a la maduraresa o de donar el rendiment que pertoca). «Aquí duim sa carabassa/ per si la voleu omplir;/ ja mos hem begut es vi,/ i buida mos embarassa». 

Endevinalla: En fan els músics, els picapedrers i els barbers. Què és? (Escales).

Compartir el artículo

stats