Santa Regina (7)
És festa a Fornalutx. Santa Regina era filla d’una família noble de la Borgonya. En morir la seva mare, la va educar una institutriu cristiana, que la va iniciar en aquesta relació. Tot d’una es mostrà creient i virtuosa. Un cònsol romà se’n va enamorar, però santa Regina el va refusar, adduint el seu cristianisme. El cònsol, per despit, la va fer martiritzar cruelment, per acabar tallant-li el cap. Es creu que cada any, el dia d’avui, al punt de les dotze del migdia, Nostre Senyor fa sonar la trompeta del judici final per tal de provar-la i que estigui a punt per quan arribi el dia. Els qui tenen bona oïda, si hi posen atenció, la senten, encara que molt llunyana. També es creu que tal dia com avui va néixer Judes: per això es diu que tot allò que es comenci o es faci avui serà desventurat i no arribarà a bon terme.
Entra la lluna nova (7)
I el temps canvia. Amb el mes de setembre es pren consciència que l’estiu s’acaba; les hores de sol ja s’han escurçat, les temperatures comencen a baixar, els colors canvien, i la flaire del camp. La vida torna a prendre el camí de la rutina i de la roda quotidiana. Ja vàrem comentar que és el moment final d’un cicle agrícola i l’inici d’un altre, i la idea ininterrompuda de mort-naixement que suggereix la naturalesa està estretament associada al ritme lunar, observat des de l’antigor per l’home. A l’hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues, cols de cabdell i de pinya de col, bledes i carxofes; i seguim collint mongetes, tomàtigues, pebres, albergínies. Convé preparar el lloc de plantació de les geòfites -plantes que fan cebeta, bulb o rizoma- com són les francesilles, els iris, el safrà bord i bo, els jacints, els narcisos, els lliris de sant Josep, etc. que plantarem durant tota la tardor, si en volem allargar la floració. Convé acabar de collir les garroves -bon preu, enguany-, les ametlles i figues, encara. Comencen les fruites de tardor: pomes, codonys, magranes, caquis, que, a poc a poc van canviant de color.
La Nativitat de la Mare de Déu (8)
O la Mare de Déu dels Missatges. Aquesta és una de les celebracions marianes més importants de l’any. A més, com que el culte a la Mare de Déu compta amb una gran tradició, celebren aquesta festa a molts de pobles: Alaró, s’Arracó, Banyalbufar, Costitx, Fornalutx, Galilea, Lloseta, Maria de la Salut, Sant Llorenç des Cardassar (la Mare de Déu Trobada). L’Església celebra el naixement de la Mare de Déu, però també es commemora el dia de les «marededéus trobades», ja que, segons la tradició, una gran part de les marededéus que hi ha a les ermites i santuaris de la més diversa advocació mariana han estat trobades en circumstàncies molt semblants i segueixen la mateixa tradició: per tres vegades retornen al lloc d’origen i això era interpretat com un signe diví d’aixecar una ermita en aquell lloc. Es trobaven en un lloc considerat màgic, soterrades a l’interior d’una cova -culta a la Gran Mare Terra i a les diverses divinitats femenines de la fecunditat-, generalment ennegrides. És curiosa una tradició que prové d’un apòcrif «protoevangeli de Jaume», que explica la concepció i el naixement sobrenaturals de Maria, filla de sant Joaquim i santa Anna, vells i estèrils, senyal de predestinació. Tal dia com avui floreix el romaní. «A vint-i-u, sant Mateu,/ a vint-i-nou, Miquel sia,/ a vuit de setembre feu/ el naixement de Maria».
Els noms de les campanes
No fa gaires anys, la vida col·lectiva del poble anava «a toc de campana», ja que des del campanar -situat al lloc més elevat del poble- s’avisava del res, de les Avemaries, de les Quaranta Hores, l’Àngelus..., i també si hi havia un mort -que segons si era home o dona, jove o major, les campanes també ho assenyalaven-, si hi havia alguna desgràcia es tocava el repicó -toc ràpid i continuat amb el batall-, i els dies de festa, repicaven les campanes. Per això, si una persona era un poc estranya, se li deia que «Tant li és repicar com tocar de mort». L’expressió «N’he sentit campanes», vol dir que hem sentit a dir coses, però res del cert. Curiosament, només n’Eloi, la campana més grossa, té el nom masculí, la resta són femenins: na Bàrbara, n’Antònia, na Mitja, na Matines, na Picarol, na Prima, na Menuda, na Vanrella, na Jerònia, na Carme, n’Àngela, na Miquela, na Mateva, na Tomassa, na Vicenta, na Cor de Jesús, etc. Com a curiositat, la campana més grossa del món roman situada al Kremlin (Moscou), de l’any 1653, que pesa 220.800 kg, té una circumferència de 31,50 m, una gruixa de 61 cm i una alçada de 7’50 m. Està situada sobre una plataforma al peu del campanar d’Ivan (s. XVI) i és usada com a capella.
Avui entra la lluna nova
Amb aquesta calor, gairebé tothom ha acabat de segar i batre, però ara comença una altra tasca: la recollida d’ametles. És bon temps per eixermar i entrecavar les soques de les oliveres. Diuen que els dies d’agost que fa boira, els mateixos dies d’abril de l’any que ve sol ploure. Per fer malbé el gram sense fer servir herbicides, per l’agost es passa una rella i, amb la calor i el foc del sol, es mor. És la plena de les figues, continua la collita de prunes, peres i pomes, i la bona hortalissa: tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cogombres, espinacs.... També és el temps d’arrabassar el cànem: «Per sant Salvador, el cànyom segador». A l’hort es poden sembrar bledes, cols, pastanagues, remolatxa, raves, mongetes i farratge, i les patates tardanes, que s’arrancaran devers el desembre, prop de Nadal.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Internacional de la beneficiència. Dimecres (8) és el Dia Internacional de l’Alfabetització (UNESCO). Divendres (10) és el Dia Mundial de la Prevenció del suïcidi.
- Els ous a la nevera es conserven millor amb la punta cap per avall.
- Locucions i refranys sobre el frare: «Dur es frare» (tornar de caça sense haver agafat cap animal), «Sembla que se li hagi fet la boca un frare» (es diu d’un que sempre demana), «Anar a pas de frare» (caminar aviat), «No heu vist mai es frare darrera sa porta»» (no han vist les coses tristes i les misèries que es veien antigament), «Quan seré frare et daré un sant» (intenció d’agrair un favor que s’acaba de rebre), «Un frare no és bo per amic ni dolent per enemic», «Per un frare no es perd es convent», «Bon capell fa un bon frare», «Es frare no canta» (no tenir doblers), «Ni vinya prop de torrent, ni casa prop de convent», «No ho crec pare, que vós sigueu frare» (incrèdul), «Lleva’t d’aquí, que no ets fill de frare» (quan un es posa davant i tapa la claror del Sol), «Semblar o parèixer un teatí» (quan un sempre dona consells), «Penjar els hàbits» (sortir de l’orde, i per extensió, deixar de fer un ofici). «Mumpare quan vós no hi sou/ a ca nostra hi ve un frare:/ a mi em dona confits/ i fa besades a mu mare». «Aquest repussa de frare/ mai vol jeure en es convent:/ s’al·lot més petit que tenc/ quan el veu li diu ‘mon pare’».
- «Si amb tot allò que tens no ets feliç, amb tot el que et manca tampoc no ho seràs»
- «Si confies a una persona el teu secret, com vols que el guardi si tu no en vares saber?» (Jaume I, el Conqueridor).
