Entra la lluna plena
Per sant Bartomeu (24) l’oliva que cau ja té oli, per això el bestiar ja no pastura dins els olivars, i en aquest dia sempre sol fer qualque ruixat i sol banyar el paperí posat. A finals de mes ja tanquen dins la soll els porcs per engreixar. Convé preparar el cubell, les botes, els barrals i tots els estris necessaris per fer vi, fonyador, premsa, etc. Convé revisar l’estat de les teulades i arreglar els desperfectes abans de les pluges de les darreries d’estiu. Ja sabeu que no es giren les canals mentre el mes no dugui la lletra ‘r’ -que serà el mes que ve, quan les teulades i les canals ja s’hauran fet netes-. Convé posar a recer la llenya que s’ha assecat amb la calor perquè no es podreixi.
Sant Bartomeu (24)
Patró de Montuïri -surten els Cossiers-, Consell, Capdepera, ses Salines i Sóller. D’origen hebreu, el seu nom significa «fill de Ptolemeu». Va viure al s. I i fou apòstol de Jesús; predicà a l’Índia i a Armènia, juntament amb Judes Tadeu; per això són els patrons de l’Església Apostòlica Armènia. És el protector dels sastres, pelleters, enquadernadors, carnissers, fabricants de guants. El seu atribut és el ganivet amb què fou escorxat viu; moltes vegades du la seva pell damunt el braç. El Bartomeu dels evangelis sinòptics era probablement el patronímic de Natanael, nomenat així únicament en l’Evangeli de Sant Joan. Natanael, per tant Bartomeu, va conèixer Jesús gràcies a Felip; en veure’l, Jesús digué: «Vet aquí un veritable israelita on no hi ha falsedat». De la seva vida, després de la Pentacosta, no se’n sap res. Segons la tradició va morir decapitat. Se li atribueix un Evangeli de Bartomeu, escrit al s. III en grec i considerat apòcrif.
Sant Juníper Serra (26)
Nasqué a Petra el 1713 i morí a Califòrnia el 1784. Fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l’Alta Califòrnia. Als setze anys d’edat es canvià de nom i passà a anomenar-se Juníper en honor a sant Juníper, seguidor de sant Francesc d’Assís. El 13 d’abril de 1749 abandonà Mallorca rumb a les possessions espanyoles a Amèrica. Fundà camps de treball per a nadius, on els ensenyava a teixir i s’interessà per la llengua materna dels amerindis nadius, per tal que poder-los impartir la catequesi i l’eucaristia en una llengua que entenguessin. Fundà vint-i-una missions. Paga la pena visitar la Casa Museu de Petra per conèixer la seva vida i obra, orgull de molts de mallorquins. La Fundació Amics de Juníper Serra (1955) té cura de l’actual Museu i del Centre d’Estudis Juniperians.
Sant Agustí (28)
Era originari de Tagaste, Numídia. La gran fe de la seva mare, santa Mònica (27), li va fer abandonar la vida llicenciosa que duia de jove. Home de gran intel·ligència, va convertir-se en un dels més grans pensadors i defensors de la fe cristiana. El seu nom significa «consagrat pels bons auguris». És el protector dels impressors i dels teòlegs. En els països de llengua alemanya se’l considerava guaridor de les malalties dels ulls, per assonància amb Augen (ull), errònia arrel del nom d’Agustí. Era representat com a bisbe, i a partir del s. XV el seu atribut és un cor en flames, o traspassat per fletxes; també se’l representa amb un calze o amb un nin.
Els correfocs i el fum
Són actuacions de caire festiu de recent invenció, hereves de les ancestrals festes fogueres. Es fan cercaviles amb petards, protagonitzades per colles de diables, acompanyant dracs, cuques feres, que treuen focs pels queixals. Al costat del foc, l’aigua és un element destacat. A Mallorca s’han posat de moda els grups de dimonis que fan gresca, tamborinades, jocs amb el foc i el renou: sa Pobla, Mancor de la Vall, Alaró, Manacor, Artà, Lloret, etc. Tanmateix és una explosió festiva ben mediterrània de foc i fum; element comú a totes les festes patronals és el castell de focs artificials que posa fi als actes o que n’assenyala el moment més destacat. Des dels temps més remots l’home ha utilitzat el foc com a signe cultural i gairebé en totes les seves cerimònies, ritus i celebracions festives hi té un paper reservat. Foc i fum allunyen els esperits malèfics i afavoreixen la creació d’un clima d’excitació propícia a la manifestació festiva en el que té de caòtica i de catarsi.
Sabíeu que...?
- Els catòlics no són els únics que se serveixen d’un rosari. Anant pel món, trobam homes i dones amb un cordó de nusos, perles o bolles de fusta, a les mans. Els musulmans tenen el «misbaha», que els turcs anomenen «tespih». Els hindús i budistes tenen el «mala». Els cristians ortodoxos tenen el «komboskini». Són cordons o camàndules d’oració que ajuden a dur el compte dels salms, precs o invocacions.
- En un text de l’Antic Egipte, el faraó s’adreça així al seu fill: «No facis monuments de pedra. Que el teu monument sigui l’amor que sàpigues inspirar. Estima a tothom. Consola el qui plora. No oprimeixis la viuda. No privis l’orfe de la propietat del seu pare. No castiguis injustament. No ensorris els monuments dels altres. No matis. Ningú no ha tornat mai de la mort, per tant, compleix el teu desig mestre visquis. No permetis que el teu cos agafi pena». Podria ser ben bé una part dels Deu Manaments!
- Tot allò que cuinam a casa és més sa i gustós que els productes fabricats amb productes refinats, amb conservants i un excés d’edulcorants.
- Hi ha plantes molt beneficioses per a l’hort, perquè combaten les plagues. Bones plantes són: la ruda, la calèndula, la sàlvia, la dàlia, l’alfàbrega, el clavell d’agost, la sajolida, el donzell o l’espígol.
- De tots els estats europeus, només Espanya té antípodes. L’antípoda és el lloc de la Terra on algú posa els peus i està situat en el diàmetre oposat al lloc on som. L’antípoda dels altres països europeus cau al mar. Però als antípodes d’Espanya -i de les Illes- hi ha Nova Zelanda.
- «El savi no diu el que sap i el neci no sap el que diu» (Proverbi xinès).
