Avui és l’Assumpció
O la Mare de Déu d’Agost, o Mare de Déu Morta, o Mare de Déu del Llit, o Mare de Déu Gitada. Misteri que fou definit com a dogma pel papa Pius XII l’any 1950. Sembla que es tracta d’una cristianització d’una festa ancestral encaminada a celebrar el goig de les collites entre les messes i la verema, les dues collites mediterrànies més importants. La celebració es feia en aquests moments en què, segons la creença popular, la terra està adormida i reposa. És evident la relació entre les idees de descans de la terra i de descans de la Mare de Déu, que implica la mort. Possiblement aquesta identificació, si és que no va ser establerta conscientment, va facilitar la substitució de la festa pagana per la cristiana.
Una de les quatre grans festes marianes
En temps antic, per la Mare de Déu Morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat, i a molts de pobles. I encara ho és a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Valldemossa, on se celebra la “processó de ses Crestes”, el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu amb el llit voltat d’àngels barrocs i alfabegueres. També és festa solemne a Sant Jordi, Alaró, on temps enrere sortien a ballar els cossiers.
Creences
Qui no observava la festa d’avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l’enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d’anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s’encomanaven a la Mare de Déu.
Sant Roc (16)
Era creença que avui, de bon matí, el ca de sant Roc voltava pels pobles i feia fugir tots els cans rabiosos. La gent deixava rosegons de pa al carrer per tal que el ca de sant Roc els pogués menjar. Hi havia gent que venerava el ca més que no el mateix sant, i fins i tot s’havia arribar a oferir-li ofrenes i presents. Es deia que l’endemà de sant Roc era el sant del ca; avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de cans a les esglésies. La resta de l’any era prohibit per mor de la creença que el cos del ca era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Sant Roc era invocat contra la pesta i el foc: “Gloriós sant Roc, guardau-mos de pesta i de foc.” És el patró d’Alaró i Porreres.
Santa Elena (18)
Segons la tradició santa Elena era filla del poble de Cabrera del Mar. El seu pare era un mal home i un dia va acceptar lliurar la filla al diable a canvi de fer-se ric. Quan el diable va anar a casa de santa Elena per endur-se-la, l’al·lota va fer el senyal de la creu i el dimoni va haver de tornar-se’n. Perquè no es pogués senyar, el dimoni va ordenar al pare d’Elena que li tallàs el braç dret. Però la santa, a cada visita del diable invocava la protecció del Senyor, cosa que, després d’haver perdut el braç esquerre i la llengua, feia amb el pensament. El diable, finalment, va renunciar-hi i el mal pare, que no sabia què fer amb una filla sense braços i sense llengua, la va treure de casa.
Sant Bernat de Claravall (20)
«... I sant Bernat l’apaga». Patró de Sant Bernat de la Real. Se’l representa amb l’hàbit blanc i el cap rapat amb una cinta prima de cabell, mitra als peus -símbol de rebuig als nomenaments-, dimoni encadenat, un ca roig o blanc tacat de roig -en recordança del somni de la seva mare que un ca guardaria la casa de Déu i lladraria contra la malignitat-, llibre de la Regla -perquè ell fundà l’orde i n’especificà les normes- i un eixam per la suavitat de la seva doctrina i caràcter. Va fundar l’orde del Cister, i és l’advocat dels apicultors. Avui acaba el temps de la canícula que s’encetà per santa Magdalena; a partir d’ara ja no farà tanta calor i les tempestes de finals de mes començaran a refrescar el temps.
Sabíeu que...?
· Assecar figues és un art. Convé collir-les i assecar-les abans de les pluges. S’estenen damunt canyissos durant quatre dies, però durant la nit cal entrar-les a cobert. Després s’escalden per netejar-les i s’enfornen uns minuts per assecar-les. Guardau-les en pots de vidre, ben pitjades, condimentades amb fulles de llorer, troncs de fonoll i un poc d’anís.
· Qui estima el fum? Ben poca gent. Però hi ha fums i fums. N’hi ha d’olorosos, necessaris i purificadors. Com el fum de branques seques de plantes aromàtiques. Provau d’assecar unes branques d’espígol o farigola, cremau-les i escampau el seu fum olorós per les estances de casa; aquest fum purifica i renova l’ambient.
· Rosari i Lletania. És un acte de devoció en què es commemoren quinze misteris de la Mare de Déu (misteris de goig, de dolor i de glòria) cadascun dels quals consta d’un Parenostre, deu Avemaries i un Glòriapatri, i a continuació la Lletania Lauretana, que és una sèrie d’invocacions a Maria Santíssima. El papa Joan Pau II va introduir cinc Misteris més del Rosari, anomenats «Misteris de Llum»: el bateig de Jesús, revelació de Jesús a les Noces de Canà, Jesús convida a la conversió, transfiguració de Jesús, i Institució de l’Eucaristia. Hi ha locucions i expressions al seu voltant: «Acabar com el rosari de l’Aurora» (malament), «El rosari s’ha de passar el temps de coure el sopar» (abans, cada dia es passava el rosari en família), «Ple com una xeremia no surt bé sa lletania», «Vendre una cosa a parts de rosaris» (vendre-la a un preu molt baix), «Allargar la lletania» (allargar una llista monòtona de coses). «Ara toquen el rosari/ i mumareta vendrà,/ no sabeu què me durà?/ Un ramellet de canari».
· «Les coses més importants no són coses» (proverbi xinès).
