Entra l’agost
Era conegut entre els romans com sixtilis, o sisè mes de l’any. Després es va canviar aquest nom pel d’Augustus, per honorar l’emperador August. Tenia 29 dies, però l’emperador, veient que aquest mes li era propici, n’hi va afegir dos més per igualar-lo al juliol, consagrat al seu antecessor Juli Cèsar. Molt lentament, a l’agost el dia va minvant i la nit es fa cada vegada més llarga. Minut a minut el sol tarda cada dia un poquet més a sortir i també, minut a minut, cada dia avança la seva posta. Anam camí de l’equinocci de tardor, moment en què el dia i la nit tenen una idèntica durada de dotze hores; això és el que significa equinocci. Hi ha molta gent que té fe en ses Cabanelles, que és com anomenaven els dies primer, segon i tercer d’agost. Si en aquests tres dies el de matí hi ha rosada, no faltarà pluja durant tot l’any; si el dia primer no n’hi ha, no plourà primerenc, i si no n’hi ha el darrer, no plourà tardà. Comença la temporada de les figues agostenques!
La canícula de l’agost
La xafogor és present, ja que l’estel Sírius -conegut com l’estel del Ca- en aquest temps neix i es pon amb el sol i li encomana la xafogor. Per sant Llorenç (10) és quan fa més calor. Un temps eixut, però també amb barrumbades estiuenques -“plou i fa sol”-. És el mes de les festes patronals o majors. Temps de passejos a la fresca, de tremponades, de fer la xerrada post el sol, de gaudir del temps estival.
Avui és sant Feliu (1) i demà la Mare de Déu dels Àngels (2)
Per sant Feliu fan festa a Llubí, Santa Eugènia i Vilafranca de Bonany; Feliu significa “aquell que és feliç i afortunat”. La Mare de Déu dels Àngels és la Patrona de Pollença, festa du moros i cristians. El primer acte té lloc a les cinc de la matinada, on la banda de música interpreta l’Alborada. El moment més esperat és l’horabaixa, quan es rememora la batalla esdevinguda el 1550 en la qual els pollencins, liderats per Joan Mas, varen vèncer els pirates de Dragut, tot començà amb el crit que arriba fins al fons del cor de tots els pollencins, fet per Joan Mas: “Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos!” Enguany, però, tampoc, no es podrà viure aquesta festa.
Mare de Déu de les Neus (5)
Aquesta advocació mariana té un origen llegendari. Temps era temps tal dia com avui, va caure una gran nevada a Barcelona. Tot va quedar cobert de neu excepte una petita clapa, prop del que avui és la plaça de Sant Jaume, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Tothom va veure en aquell fenomen un signe celestial i a l’indret on es va trobar la imatge es va aixecar una església, que va ser dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Però també se celebra la dedicació de la basílica de Santa Maria, una de les quatre basíliques majors de Roma que la Mare de Déu indicà, amb una nevada en aquesta data, el redol on volia que fos edificada la basílica. “Mare de Déu de la Neu,/ Vós sou blanca que lluïu,/ per què no el me devertiu/ an aquest estimat meu?” La tenien per patrona les dones guapes, entre les quals la gent comptava especialment les forneres. Tenien fama de lleugeres i es diu que feien el pa dolç i l’home que el comprava tenia llicència per a pessigar la fornera que l’hi venia. D’aquí ve el nom de “pa de pessic” amb què es coneix un pastís dolç i flonjo que fan els forns. També invocaven la Mare de Déu de les Neus les puntaires, les bugaderes i les planxadores perquè les lliuràs d’embrutar la feina.
Sant Salvador (6)
Sant Salvador en realitat no és cap sant, sinó que es tracta de la denominació popular de la festa de la Transfiguració del Senyor. Amb aquesta festa l’Església commemora l’episodi de l’Evangeli en què Jesús es transfigura davant d’alguns dels seus deixebles. L’origen d’aquesta festa és molt antic a Occident va aparèixer a mitjan segle IX i ràpidament es va estendre arreu d’Europa. Els monjos benedictins de Cluny varen ser-ne els principals difusors. Arreu hi ha capelles, ermites i esglésies dedicades a sant Salvador, així com noms de pobles, fonts, muntanyes i altres paratges, la qual cosa dóna la mesura de la importància d’aquesta advocació.
La canícula: L’agost és el mes de les festes a la fresca
L’agost és un temps eixut, però també amb barrumbades estiuenques. És el mes de les festes patronals o majors. Temps de passejos a la fresca, de tremponades, de fer la xerrada post el sol, de gaudir del temps estival. No obstant això, la pandèmia tornarà a aturar enguany moltes celebracions. A la imatge, una passada edició de les festes de Sant Agustí de Felanitx.
Sabíeu que...?
- Avui comença la Setmana de l’alletament matern. Dimecres (4) és el Dia Internacional de la cervesa.
- Un rector és un sacerdot que regeix una església i sobretot el qui regeix una Parròquia; un ecònom és un sacerdot que regeix una Parròquia, vacant de rector; un vicari és un sacerdot que exerceix el ministeri parroquial sense tenir el grau de rector o ecònom; un capellà és l’home consagrat a Déu, ungit i ordenat per a celebrar i oferir el sacrifici de la Missa, un clergue que té ordes majors, prevere en general.
- Nicolau Pons ens regala expressions al voltant d’aquests termes. «El rector no es recorda de quan era escolà», «Entre el rector i l’escolà diuen la Missa», «El rector fa els parroquians», «Bo està el rector per uns quants bitllets» (indica que no és el moment oportú per allò que algú demana), «Sempre és bo que el rector sàpiga de lletra» (enmig de gent que no s’entén, n’hi ha un que explica bé les coses), «A la vinya del rector mai hi pedrega» (es refereix a persones que tenen molt de poder o mitjans per a defensar-se), «Va dir aquell senyor rector: quan jo predic, l’orgue no toca», «Menjar-se el formatge del senyor rector» (aprofitar-se d’alguna cosa de l’església o també festejar la majordoma), «Com el rector de Campanet, que només sabia parlar arrambat a la paret» (només saber fer una cosa d’una manera i encara malament), «Semblar el rector de les Jerònimes» (gras, lluent i ben pentinat), «El rector de Son Servera quan s’erra, torna enrere». «Es nostre rector té ganes,/ enguany, es temps des segar,/ d’aturar es flastomar/ i cantar cançons profanes».
