Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Pel juliol a l'era hi fa un bon sol

Gastronomia d’estiu: no pot faltar la fruita

Avui és santa Elisabet de Portugal

Aquesta santa era filla del rei Pere III i neta de Jaume I, el qual la va educar. Els soldats i els representants del Consell de Casp la invocaven perquè els donàs claredat a l’hora de prendre importants decisions militars i polítiques. Sembla, però, que els militars i els consellers varen deixar de seguir certs advertiments de la santa, la qual per aquest motiu els va retirar la seva protecció i, des d’aleshores, el que havien estat glòries es varen tornar fracassos.

Les menges d’estiu

No hi ha com un trempó a la fresca: tomàtigues, pebres, cebes tendres, uns alls i un poc de tonyina, banyat amb oli mallorquí i un vi de qualsevol de les bodegues mallorquines. També els escabetxos són plats d’estiu i constitueixen un tipus de condiment i de semiconserva molt popular; aquest mes comencen les bones sardines, i tant es poden menjar torrades com escabetxades. La fruita esdevé la millor excusa per a un menjar sa: melons, síndries, préssecs, raïm, albercoc, nespres, cireres, figues, maduixes. Un esclat de la natura que hem de saber aprofitar.

Dissabte (10) és sant Cristòfol

Diu la tradició que va dur Crist damunt les espatlles per travessar el riu. Es va convertir al cristianisme i el predicà amb gran entusiasme; per aquesta raó fou una de les primeres víctimes de la persecució de Deci al s. III. Era tengut com a advocat contra la pesta, la fam, la guerra, el foc, els malsfactors, els robatoris, i era el protector dels viatgers; per aquest motiu la seva imatge es trobava sovint pels camins i pels portals de les ciutats, ja que hi havia la creença que qui veia la figura de sant Cristòfol estava salvat durant tot aquell dia de mort violenta.

Creences al voltant de sant Cristòfol

A començaments del s. XX, sant Cristòfol, es va adoptar com a patró dels automobilistes. D’aquí ve que el dia d’avui, en moltes poblacions, es beneeixin tota casta de vehicles automòbils. Sovint aquesta benedicció forma part d’una sèrie d’actes organitzats per clubs automobilístics, associacions professionals, mútues de xofers o d’altres, i que solen consistir en una desfilada de vehicles adornats, bandes de música, revetles, sopars o dinars de germanor, concursos, etc. Era creença que avui les aigües tenien virtut per mor que el sant les havia hagut de travessar duent gent d’un cantó a l’altre. El millor moment per banyar-se era les dotze del migdia, ja que es creia que era quan més virtut tenien. La llegenda diu que sant Cristòfol era un cananeu molt alt i fort, i quan va dur el Nin Jesús a l’altra banda del riu li va dir que li semblava que havia duit tot el món a l’espatlla, i aquest li va contestar: «En efecte, Cristòfol -que en grec vol dir ‘el qui du Crist’-, perquè jo som Jesús i tot el món és en mi». I a partir d’aquell moment, l’humil i ignorat passa-rius va esdevenir sant.

Plou i fa sol

A l’estiu, sovint es produeix el fenomen, contradictori en aparença, de ploure i fer sol alhora. Això crida molt l’atenció de la gent i ha donat origen a diferents creences. Una de les més esteses és que les bruixes se pentinen: «Plou i fa sol, ses bruixes se pentinen; plou i fa sol, ses bruixes duen dol». Hi ha llocs on diuen que la Mare de Déu fa bugada i la pluja són els esquitxos que li cauen. A altres creuen que el dimoni es baralla amb la seva dona i li pega...

La feina de batre

Batre no és res més que separar els grans de les espigues i de la palla, tot trossejant-la per menjar de les bísties durant tot l’any. En totes les cases de camp hi havia una era, situada en un lloc determinat perquè el vent hi pogués bufar. Va ser un llorità -tot i que l’historiador Andreu Ramis n’ha situat la naixença al terme de Sencelles- que va inventar el carretó de batre: el pagès Montserrat Fontanet, que també va construir la Canaleta de Massanella, després que enginyers de diversos països no pogueren fer arribar l’aigua de la Font fins a les cases. Amb el carretó de set puntes s’esclafava la palla i el gra quedava damunt l’era prèviament preparada. També foren dos lloritans els qui inventaren les primeres batedores a motor: el fuster i el ferrer Domingo i Gabriel -les batedores es deien DO-GA, una d’elles roman exposada a l’entrada del poble de Lloret de Vistalegre-: ajuntaren els seus sabers i construïren l’aparell que fou exportat fins i tot a la Península.

Gastronomia d’estiu: no pot faltar la fruita

Amb el bon temps arriba la gastronomia d’estiu. No hi ha com un trempó a la fresca: tomàtigues, pebres, cebes tendres, uns alls i un poc de tonyina, banyat amb oli mallorquí i un vi de qualsevol de les bodegues mallorquines. La fruita esdevé la millor excusa per a un menjar sa: melons, síndries, préssecs, raïm, albercoc, nespres, cireres, figues, maduixes. 

Sabíeu que...?

  • La Missa és el sacrifici incruent del cos i la sang de Crist que el sacerdot ofereix a Déu sota les espècies de pa i vi en memòria del sacrifici de la creu. Hi ha moltes classes de Missa: Pontifical, Solemne, Cantada, Major, Matinal, de Mitjanit, Resada, d’Or (se celebra quan el sacerdot compleix els 50 anys d’ordenació), de Tres, de Comunió, de Rèquiem (de Difunts, de Mort o Funeral), d’Àngel (per un nin difunt), de Glòria (Dissabte Sant), de l’Esperit Sant, Nupcial, Nova, de l’Alba (o Primera), de Gall (de Nadal).
  • El llibre «Rondalles i llegendes de Santanyí», de Cosme Aguiló (Edit. Documenta Balear), una empremta alcoveriana del segle XXI! Enhorabona!
  • Expressions sobre la Missa: Anar a Missa, servir la Missa, dir Missa, compondre una Missa (en sentit musical), cantar Missa.
  • La mel havia estat un remei eficaç per a curar petites cremades; es pastava amb una mica de sutge de xemeneia i s’aplicava com si fos una pomada directament damunt la cremada. 
  • Els terrenys que han estat ocupats per les ortigues són sempre de terra fèrtil i adequats per a qualsevol tipus de plantació; gràcies a la colonització de les ortigues, aquests terrenys s’hauran fet resistents a moltes plagues i unes quantes malalties. 
  • Com a afrodisíac, les llavors de l’api es posaven als menjars dels emperadors romans; tant l’api com el fonoll estimulen la digestió, són diürètics i diuen que impulsen la circulació als òrgans sexuals.  
  •  El suc de llimona és un potent insecticida per a les plantes d’interior: només cal ruixar les plantes afectades. Si la malura és persistent, podeu emprar un pinzell per aplicar el suc damunt les tiges i les fulles.
  • «Déu ens alliber d’un ‘ja està fet!’».

Compartir el artículo

stats