Avui és Sant Antoni de Pàdua (13)
(Lisboa, 1195-Pàdua, 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del s. XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que se li atribueixen. És venerat pels picapedrers i els oficis de la construcció; també és invocat per trobar espòs (“Santa Antoni beneït, feis-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric, i si pot ser, de seguit”), i les coses perdudes; és el patró dels botiguers. El seu nom real era Fernando, però va canviar-se’l en honor a sant Antoni Abat, a causa d’haver presenciat, l’any 1220, l’arribada de les restes d’un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. Segons la tradició, sant Antoni encisava amb la seva paraula els ocells i els peixos, els quals pujaven a la superfície de l’aigua en sentir-lo predicar; per això els pescadors l’invoquen perquè afavoreixi la pesca. Va conèixer personalment sant Francesc d’Assís. A Mallorca és conegut popularment com “dels albercocs”, o «de juny» per diferenciar-lo de l’altre sant Antoni de gener. Morí a Pàdua als trenta-sis anys, l’any 1231, un dimarts i 13. Aquesta coincidència ha fet que se l’invoqui perquè deslliuri de la malastrugança dels dimarts que coincideixen amb un 13 del mes. A Artà hi ha el convent Franciscà de Sant Antoni de Pàdua; i a la Seu, el Retaule -restaurat l’any 2006) de la Capella de sant Antoni de Pàdua, de Francisco Herrera (1720), amb la imatge central del sant en actitud de predicar.
Entra el quart creixent
Aquesta mesada la fruita del temps és d’allò més saborós. És veritat que la globalització ens ha duit a poder menjar de tot en qualsevol època de l’any, però no em direu que els albercocs, les prunes o les cireres de la nostra terra no tenen un gust especial, boníssim; o les peres de Sant Joan. En aquesta lluna es poden fer empelts d’escudet als tarongers, figueres, oliveres, ametllers, llorers, i d’altres. Però la tasca més important és la sega; l’ordi ja no ha vist el juny, i estam a la plena del blat. Als sementers on hi havia faves sembrades s’hi ha de fer el guaret, ja que es prepara la terra per sembrar-hi el blat de l’any que ve; però també s’hi pot sembrar blat de les índies, tomatigueres o mongeteres a la seca. Som a les portes de l’estiu, d’una nova estació que va configurar les feines, les relacions, la vida de les persones, encara que ara sembli que no fou així, perquè hem perdut el lligam amb el curs normal del pas del temps cíclic.
La lluna i la recol·lecció
Ja sabeu que la lluna té una gran influència sobre tot el que passa a la Terra. Les arrels de les plantes es recullen abans de la floració o quan la planta ja ha fructificat; s’agafen des de la tardor fins a l’hivern, en la fase minvant de la Lluna. Les flors es cullen abans de ser pol·linitzades pels insectes just quan baden; les flors que no estan pol·linitzades desprenen aroma -per atreure els insectes-: s’han de collir a ple sol, quan estan obertes, i amb la lluna en creixent. Les fulles es cullen en fase creixent, al migdia, quan ja no tenen aigua i abans de la floració de la planta. Els fruits o llavors es cullen totalment madurs, normalment a principis d’estiu o a finals de la tardor; convé collir-los en lluna plena, però en minvant es conserven millor. En lluna nova convé recollir la part exterior de la planta, quan la saba puja als caps de les plantes. En lluna vella és bon moment per recollir les arrels; la saba és a la part subterrània de les plantes; també és una bona lluna per tallar llenya i emmagatzemar fruits i grans. En lluna plena és bon temps per agafar les herbes remeires, ja que és quan tenen la màxima potència. En lluna cluca, és l’inici del dia que no és veu la lluna; és creença que no és un bon moment per a la recol·lecció.
La porta de l’estiu
Aquests darrers dies de la primavera i primers de l’estiu són esplendorosos. La natura es troba en la seva plenitud i comença la fructificació. La vegetació és exuberant; és l’època de criança per a molts animals, tant silvestres com de granja, i les mosques, moscards i altres insectes tornen a fer aparició. Al camp, a les terres de secà continuen les tasques de la sega, que es perllongaran fins entrat l’agost. A les de regadiu, arriba el moment de recollir els fruits primerencs i les hortalisses. A la costa, els pescadors aprofiten la bonança per cercar bons caladors. En aquesta època de l’any tot sura, tot viu; el sol és font de vida, i de festa -«En s’estiu, tota cuca viu!»-. A més, una vegada passada la fita de sant Joan, la gent del camp ja podia tenir la collita poc més o manco segura.
L’entrada de l’estiu, temps de segar a les terres de secà
Al camp, a les terres de secà continuen les tasques de la sega, que es perllongaran fins entrat l’agost. A les de regadiu, arriba el moment de recollir els fruits primerencs i les hortalisses. Els darrers dies de primavera abans de l’estiu són esplendorosos a foravila. A la imatge, una demostració de batre realitzada fa uns anys a Manacor.
Sabíeu que...?
- Dilluns (14) és el Dia Mundial dels Donants de Sang. Dimarts (15) és el Dia contra l’abús de les persones velles. Dimecres (16) és el Dia Mundial de la sordera. Dijous (17) és el Dia Mundial de la lluita contra la desertització i la sequera. Divendres (18) és el Dia de la gastronomia sostenible. Dissabte (19) és el Dia per a l’eliminació de la violència sexual.
- Nicolau Pons Llinàs, en les seves expressions religioses, ens diu: “Només es recorden de santa Bàrbara quan trona”. Santa Bàrbara, patrona dels artillers, miners, bombers i dels qui corren perill de mort. Diòscur, el seu pare, va morir fulminat per un llamp. Enemic acèrrim de la fe que professava la seva filla, la maltractava una vegada i altra, i finalment la degollà, però en aquell mateix moment, un llamp va caure sobre ell i no va en quedar ni rastre. El refrany fa referència al fet que només ens recordam de Déu i dels sants quan els necessitam i en el dia a dia ens n’oblidam. «No saber de la missa la meitat» vol dir ignorar la part principal d’un assumpte; i «Per oir Missa, no es perd el jornal», és a dir, hi ha temps per tot. «Tan cert com s’ha dit Missa».
- Les mongetes plantades ara, quan la temperatura de germinació és la més adequada, creixeran en un mes, i des de finals de juliol fins al setembre ens permetran gaudir d’un dels menjars més exquisits: un plat de mongeta tendra amb patata, amanida amb un raig d’oli verge mallorquí. Convé plantar-les en lluna nova.
- «Déu ens guard de l’espardenya que es torna sabata».
