Sant Pasqual Bailón (17)
Fou un frare franciscà descalç, germà llec; és venerat com a sant per l’Església catòlica. Va néixer a Saragossa, un dia de Pasqua de Pentacosta i després d’una vida durant la qual cultivà el seu esperit amb l’oració, l’escriptura i realitzant els més modests treballs de llec en diversos convents valencians, morí al convent alcanterí del Roser, a Vila-real, el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecosta. El papa Lleó XIII el feu patró de les associacions i congressos eucarístics; també és el patró dels cuiners.
Sant Bernadí de Siena (20)
Aquest sant va ser un gran predicador i va tenir un gran ascendent en tot el món cristià del seu temps. El varen compartir com a patró els vidriers i els esparters; però quan varen sorgir diferències entre tots dos oficis, els esparters el varen continuar venerant, mentre que els vidriers es varen encomanar a l’arcàngel Sant Miquel. També el tenien com a patró els fabricants de cartes de joc.
La mel de maig
Aquest és el moment més florit de l’any i quan les flors són més plenes de nèctar. Les abelles ho saben i és quan treballen més i millor. La mel de maig és, sens dubte, la més bona de l’any i la més beneficiosa per a la nostra salut. Abans del sucre, la mel era el condiment endolcidor dels menjars. És símbol de la Terra Promesa “que regalima llet i mel”; per això les postres de mel i mató són un menjar paradisíac, d’àngels, semblant tal vegada a l’ambrosia de l’Olimp grec. La mel és expressió de dolç: “Dolç com la mel”; el primer temps de casats és la “lluna de mel”; menjar mel és un estímul amorós. “Picada d’escorpí amb mel s’ha de guarir”, tant en sentit real com figurat: davant una adversitat, pau i harmonia, dolçor; “Posar la mel a la boca d’algú”, fer ganes, fer delir algú amb alguna cosa i no deixar que en frueixi; “Deixar algú amb la mel a la boca”, privar algú d’alguna cosa de la qual començava a fruir; “Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel”; “Vi, son i mel, remei de vell”, si més no, són un conhort.
Entre la nova i el creixent
El maig es té per un mes que encara és inestable atmosfèricament parlant, sobretot pels primers quinze dies; el bon temps sol començar a partir de la segona quinzena. L’aigua de pluja de maig és la millor per cuinar les faves. “Si pel maig el fred viu, espera un bon estiu”; “No és bon maig si l’ase no tremola a la pallissa”. La relació d’aquest mes amb la salut no és gaire bona, perquè les malalties són les més dolentes i males de curar; d’això en donen fe alguns refranys: “Malaltia de maig no cura i acaba a la sepultura”; “Mal de maig no cura mai”, talment com l’expressió que encapçala el Costumari. Amb el bon temps es preparaven les eres per batre: feien la pols de les eres, que consistia a llaurar l’era amb una arada de llaurar faves, seguidament batien la terra amb un carretó amb una post a darrera i feien la pols, tot això per tenir l’era enllestida per batre les faves a principis de juny. Aquest mes, com l’anterior, és l’adequat per tondre les ovelles perquè estiguin fresques a l’estiu: “Pel maig, a tondre me’n vaig”. Abans, quan els animals tenien molta importància en el camp, per evitar que les bísties estassin grosses en temps de feina, durant aquest mes procuraven menar-les al cavall o al gorà.
Santa Rita (22)
Era el gener, i santa Rita s’estava morint. Des de feia dies no menjava res i les seves germanes li demanaven què li venia de gust. Per tal de fer-les callar, va dir que només li agradaria olorar roses i menjar figues; era impossible complaure-la, però, miraculosament, al jardí varen trobar els rosers florits i les figueres carregades de fruit, tot i ser en l’hivern de ple. Per això, santa Rita, era venerada per les floristes; les dones fadrines, ja granadetes, que volien casar-se acudien a la santa com a advocada dels impossibles i li deien: “Beneïda santa Rita, feis-me casar de seguida!” Eren altres temps. També és advocada dels malalts, les ferides, els problemes de matrimonis, els abusos, les mares. A Palma, l’església dels Socors guarda santa Rita i entre els actes religiosos d’avui hi ha la Solemne Novena dedicada a la santa.
La mel de maig és la més bona de tot l’any
Aquest és el moment més florit de l’any i quan les flors són més plenes de nèctar. Les abelles ho saben i és quan treballen més i millor. La mel de maig és, sens dubte, la més bona de l’any i la més beneficiosa per a la nostra salut. Abans del sucre, la mel era el condiment endolcidor dels menjars. A la imatge, una passada edició de la Fira de la Mel de Llubí.
Sabíeu que...?
- Dilluns (17) és el Dia Mundial d’Internet. Dimarts (18) és el Dia Mundial dels Museus. Dimecres (19) és el Dia Mundial de l’Hepatitis. Divendres (21) és el Dia Mundial de la Diversitat Cultural. Dissabte (22) és el Dia de la Diversitat Biològica.
- Expressions religioses. “Tothom mira per ell i Déu per tots”, vol dir que cadascú pot cercar el bé i les seves conveniències, així com Déu ens cuida a tots en la seva amorosa providència. “No creu en Déu ni en Santa Maria” es deia per posar de manifest la dolentia i la incredulitat d’una persona. “Digues la veritat, com si t’haguessis de morir”, era l’últim recurs per obligar una persona a dir la veritat, ja que a les portes de la mort només es pot dir la veritat per no fer cap ofensa a Déu. “Déu dona es fred segons ses robes”: quan es nota que una persona és pobra, però robusta i plena de vida, i es pot guanyar el pa de cada dia; i que una altra rica, però malaltissa, havent gastat molta part de la seva hisenda per cercar-se remei. Quan es volia treure la veritat a algú que mantenia silenci: “Parla, que Déu parlà i estava en la creu!” La paciència i la conformitat formaven part de totes aquestes creences; així per tal de recordar la resignació i que s’havien de conformar amb allò que tenien: “Tothom té, i sant Joan té el xot”, és a dir, tanmateix, ningú no és perfecte ni té tot allò que vol. La vida és de Déu, Ell ens l’ha dada i només Ell ens la pot reclamar: “Estar a l’ull de Déu”, una persona que està per morir. I després de mort: “Ja ha donat l’ànima a Déu”. Quan un desitjava ferm fer alguna cosa, però no sabia si en tendria temps: “Déu no em deix morir”, o “Si Déu me dona vida”; i tanmateix: La mort i la vida, Déu la té.
