El mes de gener
Ja vam dir que el mes de gener està dedicat a Janus (januarius), déu de dues cares, que tanca la porta (ianua) de l’Any vell i obre la del Nou. Es creu que el temps -assolellat, ventós, plujós, boirós…- que fa cada un dels dotze primers dies de l’any assenyala el que farà cada més. És la plena de l’hivern, dies curts i nits llargues i fredes, temps de nevades, de boires i pluges; és un mes «dormidor»; la natura adormida i el sementer també. Gener no existia al primitiu calendari romà i va ser afegit juntament al febrer en temps del rei Numa Pompili. Antigament s’associava el gener amb el principi del món i de tot el creat; aquesta creença lliga amb la que afirma que el principi va començar el primer dia de l’any del nostre calendari i que la fi del món es produirà el darrer dia de l’últim mes, és a dir, el 31 de desembre. La lluna de gener té una influència molt més gran que qualsevol altra lluna de l’any i és la més clara i forta, i també de més conseqüències: “La lluna de gener, la reina del cel és”; “La lluna de gener set virtuts té”; ”La lluna de gener la més clara de l’any, i mirar-la no fa dany”.
Sant Hilari (13)
Aquest sant havia estat invocat per la gent del camp contra les serps. Hi ha la creença estesa que, en orinar al camp, les dones corrien el risc que els entràs una serp al cos, i se’ls inflàs el ventre fins al punt de semblar que estaven gràvides. Per això, les dones que es trobaven en la necessitat d’orinar entre les herbes recitaven una oració per allunyar les serps, la qual deia així: “Serp, serpònia, vés a la terra de Babilònia; si no te’n vas et rebentaràs”. El sant va ensenyar a matar les serps de dues maneres: l’una, agafar la serp pel cap i sacsejar-la; l’altra, colpejar-la amb una canya verda.
La setmana dels barbuts
Comença amb sant Pau (15), segueix amb sant Antoni (17) i acaba amb sant Sebastià (20). Enguany s’ha suspès, però eren dies de foguerons, de torrades, de simbombades i cançons, de beure vi. Mallorca és tot un fogueró la vigília de sant Antoni: Alaró, Artà, Muro, Pollença, Son Servera, Mancor, Alcúdia, sa Pobla, Petra, etc. Antigament també es feia molta gresca al voltant d’un pi que clavaven al mig d’un rotlle: bevien i cantaven, i s’acabava amb danses orgiàstiques; cosa d’això hi ha en els nostres foguerons. Són, també, la representació simbòlica de la vella lluita del bé contra el mal, la mort, l’hivern... La crema en una foguera de tot allò que convé deixar enrere i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència. Enguany, però, s’hauran de celebrar en el redós familiar més estricte.
Sant Pau (15)
Va ser el primer dels eremites cristians. Conegut també com Pau l’Anacoreta: al s. III es va retirar al desert a fer penitència i oració i s’alimentava només d’un pa que cada dia li duia un corb. Es tracta de la llegenda narrada per sant Jeroni: vivia dins una cova, es vestia amb fulles i menjava fruita. Aquesta llegenda també conta la trobada amb sant Antoni Abat i conversaren durant un dia i una nit; la segona vegada que Antoni anà a visitar-lo era mort: el vestí amb una túnica i el sebollí, amb l’ajut de dos lleons que varen cavar la fossa. Com que sant Antoni teixia joncs i vimets per fer cistells, sant Pau també es va dedicar a teixir l’espart per fer-ne estores; per això el estorers el van prendre com a patró. L’Orde de Sant Pau el Primer Eremita es va fundar en honor seu.
El Camí de Sant Jaume
Com que les nits de gener tenen fama de ser les més clares i estelades, la constel·lació de la Via Làctia guiava els pelegrins cap a Sant Jaume de Compostel·la, a Galícia. Una altra variant de la creença diu que la Via Làctia és el camí que segueixen les ànimes que van a visitar el sepulcre del sant abans d’entrar al cel, i que cada estrella que forma la constel·lació és una animeta que va de viatge cap a Compostel·la. Aquesta creença enllaça amb una altra molt antiga que situava el país de les ànimes més enllà d’on la terra s’acabava; a l’antiguitat, Galícia havia estat un “finisterrae”, és a dir, un punt on la terra s’acabava; no és estrany, idò, que les ànimes anassin cap allà, per tal d’arribar al seu país.
Sabíeu que...?
Dimecres (13) se celebra el baptisme de Jesús. Dissabte (16) és sant Honorat, patró d’hivern d’Algaida.
La lluna està més a prop de la Terra quan està en perigeu (366.000 km); quan està més allunyada està a l’apogeu (407.000 km). La lluna tarda 27 dies, 13 hores i 18 minuts per anar d’un perigeu al següent. L’acció de la lluna sobre els vegetals augmenta amb la seva proximitat; per això és aconsellable evitar treballar la terra i les plantes el mateix dia del perigeu. L’any 2014 es va descobrir a Escòcia, un calendari lunar que data de l’any 8000 aC.
L’any 2021 és l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures; les Nacions Unides decidiren aquesta proposta per apropar la fruita i les verdures en la dieta de moltes persones habituades a menjar-ne poc.
