Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Del novembre, Tots Sants és el primer i Sant Andreu el darrer

Tots Sants en Palma

Avui comença el novembre 

Aquest mes marca un període de trànsit entre la tardor i l’hivern: “Novembre acabat, hivern començat”. És un mes de grans boirades -obra dels dimoniots-. Era el novè mes del calendari romà, el qual començava a comptar a partir de març. Els anglosaxons l’anomenaven “mes de la sang” per al·lusió al costum de matar en aquest mes -a partir de sant Martí- els porcs, la carn dels quals, salada i adobada o embotida, es consumiria durant l’hivern. Al camp continua la sembra.

Lluna plena  

“Pel novembre es cullen pinyons i es mengen botifarrons”, es fan les primeres matances. Ja s’han aixecat les vedes del conill, la perdiu i la guàtlera, i ara la dels tords i les cegues, que han d’arribar ben aviat. De cada vegada més, el dia és més curt i la nit més llarga, i cada dia que passa, minut a minut, surt més tard i es pon més aviat; i no canviarà cap al signe contrari -sortir el sol més aviat i pondre’s més tard- fins que sigui ben entrat el mes de gener, passat el solstici d’hivern, que és quan el sol arriba al seu punt més baix a l’horitzó. Aquesta setmana se solien sembrar alls: “Per Tots Sants, ets alls nats o sembrats”. 

Tots Sants (1) i els Difunts (2)

Tots Sants és una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada el dia següent, la del Dia dels Morts, o Dia de Difunts. La creença tradicional és que l’1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. L’origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d’un període de temps anterior al procés de cristianització; la versió cristiana de la festa, no fou instituïda fins al segle VII amb el papa Bonifaci IV. És creença molt general que aquest dia, al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que ho són surten del purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars, i les seves ànimes invisibles es presenten a la casa on vivien, per fer vida amb els seus -els paraven taula i feien el llit-. Si veuen els familiars tristos i condolguts per la seva pèrdua, senten un gran bé i en tornar al Purgatori són rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria; però si, al contrari, no guarden d’ells un record compungit i es lliuren a l’alegria i els tenen en oblit, han de romandre altra vegada al Purgatori, en espera d’un altre any o una altra circumstància que els en tregui. Es podia saber el nombre de morts segons les espelmes col·locades damunt les tombes, per facilitar-los el camí de tornada. Els padrins, avui, regalen el “rosari” als fillols o néts 

Visitar els difunts 

La visita al cementeri per dur flors a les tombes dels parents és costum fer-la avui o demà, Diada dels Difunts. Aquest és un costum d’origen romà, comú a totes les cultures influïdes per l’antiga Roma. Els romans feien aquestes visites en èpoques de collites. Quan el cristianisme va adoptar el costum, va tractar de traslladar-lo a les festes dels sants patrons, derivades i continuadores de les de les collites; encara que no ho aconseguí les amararen del pensament cristià. 

Els orígens 

La coincidència d’aquesta celebració amb el període de la sembra no és casual, sinó que respon a creences i ritus de caràcter màgic que establien una relació entre els difunts i les llavors. Els pobles antics que creien en la resurrecció de les ànimes veien una certa analogia entre l’enterrament dels difunts i la seva resurrecció al cap d’un temps amb el soterrament de les llavors i el seu ressorgiment en espigues plenes de gra i de vida. Fins i tot, les dones eren les encarregades de “prenyar” la terra amb el gra, com un paral·lelisme amb la seva maternitat.

Sabíeu que...?  

Dilluns (2) és el Dia contra la impunitat dels crims contra periodistes. Dimarts (3) és sant Martí de Porres, patró dels barbers i perruquers. Divendres (6) és el Dia Mundial de la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en la Guerra.

La Terra ha superat cinc grans extincions d’espècies. Després de cada extinció, l’evolució s’ha accelerat amb noves espècies. L’extinció dels dinosaures es va produir fa 65 milions d’anys; els humans no haguéssim sorgit sense aquella extinció.

”El savi no diu el que sap i el neci no sap el que diu” (Proverbi xinès). “Si ets massa dolç, se’t menjaran; si ets massa amarg, t’escopiran” (Proverbi jueu).

Compartir el artículo

stats