Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

En sol matar més el febrer que el carnisser

En sol matar més el febrer que el carnisser

Ha entrat la lluna nova

I començarà el febrer, el mes més curt (enguany un dia més). És un mes fred i rúfol, el mes de les febres, dolent per a la salut; d’aquí el refrany del Costumari -tot i que no ha fet un hivern gaire fredoler-. Vendrà la Candelera (2), sant Blai (3) i santa Àgueda (5). El dia creix, els fruiterars brotonen, són en flor -enganyats per tanta calor!-. Les garrigues prenen colors verds tendres. És temps d’esporgar els arbres i podar la vinya; de sembrar patates i cànem. Si no vàreu tallar les canyes en la lluna vella de gener encara ho podeu fer en aquest mes, tant per fer canyissos, com per enfilar les tomatigueres o fer castanyetes i xerracs per sonar. Al llarg d’aquest mes se sembren parres de sarment i parra americana, i tota casta d’arbres fruiters. Es pot sembrar en gra -llavor- el julivert, escampant les llavors i tirant una mica de terra pel damunt. És bon temps per podar rosers. Som a la plena de l’api, les bledes, la col, la colflori, les endívies, els espinacs, els grells, els naps, els raves i els ravenets.

Avui és santa Paula

Era filla d’una noble família romana emparentada amb la dels Escipió. Dona de gran devoció, quan va quedar-se viuda va emprendre un llarg pelegrinatge a Terra Santa on es va quedar a viure i va predicar el cristianisme. La tenien per patrona les viudes, i també les mocaderes, verdulaires i hortolanes, entre les quals abundava molt el nom de Paula, i que la gent va arribar a prendre com a sinònim de pagesa.

Sant Tomàs d’Aquino (28)

Va viure entre el 1225 i el 1274 a Itàlia -va néixer a Nàpols-, París i Colònia. És anomenat “Doctor Angèlic”; la seva família estava emparentada amb l’emperador Frederic II. Es va fer de l’orde dels dominics i va estudiar a Colònia amb sant Albert el Gran. La seva síntesi de la teologia amb els fonaments filosòfics d’Aristòtil va significar la consolidació de la doctrina cristiana. Sant Tomàs és el patró dels estudiants i avui tancaven les aules per poder celebrar la festa amb tota solemnitat. Era invocat, també, contra els perills i les temptacions del sexe. El reclamaven especialment els seminaristes per tal que els deslliuràs de la luxúria. Fou canonitzat l’any 1323, i la seva devoció ha estat sempre molt celebrada pel seu orde.

Sant Pere Nolasc (29)

Sant Pere Nolasc va néixer a França i fou mestre del rei Jaume I. Aquest sant va tenir la fortuna de rebre moltes visites de la Mare de Déu i li encomanava tasques, com la fundació de l’orde de la Mercè. Sembla que el sant era molt despistat i més d’una vegada s’havia trobat sol celebrant la missa perquè no s’havia recordat de tocar les campanes. En dues ocasions que li va passar això, la Mare de Déu, acompanyada d’un gran estol de sants i àngels, varen baixar del cel per omplir-li l’església. El dia que va morir també va baixar a visitar-lo la Mare de Déu per tal de confortar-lo en el tràngol de la mort.

Els nostres refranys (XIII)

De la mà i saviesa d’Antoni Llull. Un refrany àrab diu: “Abans d’entrar, pensa en la sortida”, més que a un espai físic, es refereix a entrar en afers que poden complicar-se i fer-ne difícil la sortida; un proverbi usual a l’illa de Man diu que “més fàcil és entrar en complicacions que sortir-ne”. Un refrany francès diu que “quan tots els altres pecats són vells, l’avarícia encara és jove”, l’edat és un potent fre per a la majoria d’accions que podrien resultar pecaminoses, però l’avarícia sol incrementar-se amb el pas dels anys, i dura fins a la mort; d’aquí el refrany portuguès que diu: “La boca de l’ambiciós només es clou amb terra de sepultura”, en castellà, “la avarícia rompe el saco”, i en català: “La mort ho ha de fer!”. Un refrany kurd diu que “val més ésser l’amo d’una vedella que tenir una vaca a mitges”, i a Mallorca ja sabeu que “a mitges, no omplen les sitges”. Un refrany marroquí diu que “l’arbre rep atupades a causa dels seus fills”, és prou sabut que els pares han de rebre molts de cops, reals o figurats, per causa dels seus fills; la metàfora és prou clara si pensam en l’ametler, i els cops que ha de rebre perquè deixi caure el seu fruit. Un refrany turc diu que “val més fer-se desitjar que ésser inoportú”, una regla d’or per ésser ben rebut onsevulla, o per no perllongar-hi l’estança; recordau allò que “convidat i peix menut, al cap de tres dies put”.

Recomanacions

· Dilluns (27) és el Dia Internacional de commemoració de les Víctimes de l’Holocaust.

· Dimarts (28) és el Dia Europeu de la protecció de dades.

· Dijous (30) és el Dia Escolar de la No-Violència i Pau (DENIP), promogut per l’escriptor santanyiner Llorenç Vidal per commemorar la mort de Gandhi (1964) i reconegut per la UNESCO el 1993; té per objectiu l’educació en i per a la tolerància, la solidaritat i la concòrdia. La lletra de l’himne és de Llorenç Vidal, i la música d’Andreu Bennàssar:

“Tots germans de les estrelles,de les muntanyes, del mari de tots els ésser que viuen,unim-nos per cantar,les mans nostres, per aprendrel’Amor, No-violència i Pau”.

· Divendres (31) és sant Joan Bosco, patró del cinema.

· Dissabte (1) és santa Brígida -un dels sants patrons d’Irlanda, juntament amb sant Patrici-, advocada de les dones velles, viudes i fadrines; a Irlanda de les mares fadrines i dels nins maltractats.

Compartir el artículo

stats