Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari Popular

Demà és Sant Sebastià, patró de Palma, avui la revetla

El correfoc de Sant Sebastià de l'any passat. b. ramon

Avui és la revetla, demà sant Sebastià

Avui és sant Canut (“Si plou per sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”). Sant Sebastià va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va sofrir el martiri. L’emperador Dioclecià, primer el feu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes.

Invocat contra la pesta

Com sant Roc i sant Cristòbal. Però també era el protector dels atletes, arquers tapissers i policies urbans. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l’illa al llarg d’aquells segles. El veneren a Alaró, Búger, Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma; fou confirmat com a patró d’aquesta ciutat pel papa Pius IX l’any 1868; però ja a l’any 1634 s’havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió en l’acabament de la pesta de l’any 1523.

Llegendari

Com en tots els sants populars, la tradició ha vestit el record amb un extens llegendari al seu voltant. Un d’elles diu que sant Sebastià era pescador de canya, i com que era sant, pescava abundosament i els millors peixos. Envejat pels altres pescadors, un dia, mentre es banyava, li varen amagar la roba; en sortir, el varen lligar en un arbre i amb unes sagetes fetes amb estelles de la seva canya, el varen matar. Des de llavors, els pescadors de canya el varen tenir per patró i protector de les pesqueres i de les canyes; la nit de lluna nova més propera la dia del sant anaven a collir canyes per pescar, i també preparaven cucs per a l’esquer.

Ha entrat la lluna vella

Ara és quan els arbres tenen manco saba, és a dir, han aturat el seu creixement, i és bo tallar-los per guardar la fusta. Ara també és la lluna per tallar les canyes per fer instruments -abans era un element bàsic per fer sol-rasos, encanyissades, etc.-. És la millor lluna per exsecallar i podar els arbres, ja que n’estimularà la fructificació; encara que si fa molt de fred convé esperar un poc -que no és el cas-. És temps per aixecar esboldrecs, fer voreres netes, esporgar branques seques, fer llenya, etc. és a dir: mantenir net i a punt el terreny. El dia ja ha començat a allargar-se una mica, “una passa de ca”.

Santa Agnès (21)

Santa Agnès (en Agnes) va ser una jove romana, durant les persecucions a causa de la seva fe cristiana. És venerada per diverses confessions cristianes. No obstant el cult retut a Agnès des d’antic, la seva història es basa en fonts diverses, incertes i en alguns casos contradictòries. Coincideixen en algunes dades com el nom, l’edat, el martiri i l’edat de la mort, el lloc d’enterrament, etc., però divergeixen en les altres. Se la representa amb un anyell i palma del martiri, amb una espasa. És la patrona de la castedat, dels promesos i dels jardiners.Sant Vicenç (22)

Era fill d’Osca. Va patir un cruel martiri, tant que ha passat al martirologi com a model de refinament per part dels torturadors i de fermesa per part del sant. Diu la llegenda que era vinater i que amb una mica de vi de la pitjor qualitat era capaç de fer tantes bótes de vi com volia, i de les més variades classes. Quan anava a predicar, per tal de convertir els pagans, els agafava la carabasseta de vi que duien i l’abocava a una portador, que s’omplia fins a vessar. Davant un miracle tan extraordinari, els incrèduls no dubtaven a abraçar la fe que predicava. Per mor d’aquesta particular manera de convertir la gent, el varen adoptar com a patró tots aquells que treballen el vi.

Els nostres refranys (XII)

Antoni Llull Martí ha treballat al llarg de la seva vida en la recopilació de refranys d’arreu del món. Una prova de la seva sapiència és la seva Antologia de proverbis de distintes parts del món. “Millor és perdre l’àncora que no el vaixell” (holandès); l’experiència mostra que moltes vegades per no consentir perdre una part es perd el tot; la mateix idea expressa el nostre refrany que diu que “més val perdre un dit que tota sa mà”. Un refrany alemany diu: “Qui no vol ser advertit, no pot ser ajudat”, és perdre el temps voler convèncer que va malament aquell que s’entossudeix a fer el seu camí sense escoltar ningú; en tal cas, difícilment es podrà evitar la seva desgràcia; un altre cas d’insensatesa és el que mostra el refrany que diu que “qui amaga la seva malaltia no podrà ser curat”. Un refrany gal·lès diu: “La vellesa no ve tota sola”, i al·ludeix a les xacres que mortifiquen les persones d’edat avançada; a Mallorca ho expressam per “caldera vella, bony o forat”; així i tot, es diu que “ningú vol ser vell, però tothom vol arribar-hi”, i és que l’alternativa no agrada a ningú. Un altre refrany malai diu: “On hi ha sucre, està molt exposat haver-hi formigues”, i tal com passa amb el sucre i les formigues, pot passar amb altres coses atractives que es trobin a la vista de persones que tant si hi tenen dret com no tractaran d’apropiar-se’n; i ja se sap que “l’ocasió fa pecar”, o “qui treballa amb oli sol untar-se’n els dits”.

Recomanacions

Bona revetla i bon sant Sebastià!

Dijous (23) a la festa de Sant Antoni a Gràcia organitzada per l’homenot i dimonió savi Toni Torrens, degustació de productes mallorquins al Tradicionari i a continuació gran combat de picat amb els glosadors mallorquins. Divendres, l’arròs pobler, i els foguerons, i les torrades, i el ball de bot; tot un món de mallorquinitat al cor de Barcelona. Enhorabona!

Compartir el artículo

stats