Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Desembre nevat, bon any assegurat

Desembre nevat, bon any assegurat

Avui és la Puríssima Concepció de Maria Avui l'Església celebra la puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure del pecat original, sense cap màcula -immaculada-. La gent també anomena aquesta festivitat dia de la Immaculada. Abans de la declaració del dogma de la puresa de la Mare de Déu -s. XIV- aquesta diada ja havia estat d'una gran solemnitat. Juntament amb sant Antoni de Pàdua, era tenguda com a patrona dels botiguers, i també dels forners, pastissers, fideuers i adroguers. Les puntaires també la tenien com a advocada i, per això guarnien l'altar amb tovalles de randa ben rica i vistosa. Avui era la primera gran festa del cicle nadalenc.

La Mare de Déu de Loreto (10)

És la patrona de Lloret de Vistalegre. Aquesta advocació mariana es va originar al s. XIII: ens conta que la Santa Casa on va néixer la Verge Maria, on va rebre l'Anunciació de l'Encarnació i on va viure Jesús i sant Josep, fou traslladada l'any 1291 des de Natzaret a Tarseto (Croàcia) per tal de protegir-la dels perills perquè Palestina havia estat envaïda. La llegenda diu que els àngels dugueren la Casa creuant la mar Mediterrània i el mar Adriàtic fins a Dalmàcia. Tres anys més tard (1294) la Casa fou novament traslladada a Itàlia, en un bosc de llorers; d'aquí el nom de Loreto (del llatí Lauretum, lloc on hi ha llorers). El santuari de la Verge de Loreto és del s. XIV (Ancona) i al seu interior es troba la Santa Casa amb la imatge de fusta original de Nostra Senyora de Loreto, encara que un incendi l'any 1921 la va destruir i se n'hi posà una de semblant. Per tot això és la patrona d'Aviació.

Santa Llúcia (13)

Fou una jove màrtir cristiana venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa. És una de les set dones -a part de la Mare de Déu, que es commemora pel nom a la missa canònica. Segons el primer calendari julià, aquesta és la nit més llarga de l'any, ja que coincidia amb el solstici d'hivern. És la patrona dels cecs i dels mals de vista ("Que santa Llúcia et conservi la vista!" "Santa Llucieta,/ guardau-mos ets uis/ que, si mos dau fosques,/ vos farem embuis") i de tots aquells oficis que requerien bona vista: modistes, cosidores, rellotgers, estudiants...

La llegenda diu que no va voler abandonar la seva fe i adorar els déus pagans. Fou sotmesa a diverses tortures, incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment fou decapitada. Les "pedres de santa Llúcia", o "els ulls", o les "pedres de la virtut", tenen forma plana, una cara rugosa i l'altra llisa, i recorda un ull màgic; si es posa damunt la pipella de l'ull n'alleugereix el mal; a Menorca les pedres de la virtut s'han de regalar i la persona que les rep, si les du damunt, tendrà bona sort. Tant a l'església de la Mercè com a la de Santa Eulàlia hi ha capelles dedicades a la santa.

Els nevaters

A mitjans d'aquest mes solia començar l'arreplega de la neu. Treballaven a les nombroses cases de neu situades a les muntanyes pròximes de la Serra, i especialment del puig de Massanella, on durant un parell de setmanes recollien i omplien els pous amb la neu que, en arribar l'estiu, serviria per fer gelat a Ciutat i als pobles, però que també era emprada amb finalitats terapèutiques. Les condicions climàtiques a la Serra de Tramuntana, amb altituds superiors als mil metres, feren possible l'explotació de la neu al llarg dels segles. Sembla, que la cota mínima on, en temps passats, es donaven les condicions perquè la neu caiguda arribàs a quallar amb certa freqüència era la dels sis-cents metres. "Ja venim de nevetjar/ d'allà dalt de les muntanyes/ i fa més de tres setmanes/ que no hem pogut festetjar.

Els nostres refranys (VIII)

Antoni Llull Martí també és l'autor del llibre "Bruixat per la llengua (mossèn Antoni M. Alcover", i de l'assaig "El lèxic de mossèn Alcover". I ens regala refranys de diferents llocs del món: "Qui fa el bé, l'ha d'oblidar; qui el rep, l'ha de recordar sempre" (jueu, rabínic); expressa allò que hauria de ser i que poques vegades ocorre, ja que són més els que obliden que han rebut un benefici que aquells que se'n recorden; una altra lliçó ens diu que "hem d'escriure damunt l'arena les malifetes que ens fa un amic, i esculpir en una pedra viva els béns que ens faci"; un proverbi turc diu que "qui menja el pa i la sal d'altri i no se'n recorda, està part davall d'un ca".

Un altre refrany rus diu que "no és la llei que cal témer, sinó els jutges"; l'experiència demostra que les lleis poden ser bones o no ser-ho, però poden ser interpretades de molt diverses maneres; els jutges poden equivocar-se i fins i tot prevaricar, per la qual cosa és més temible un mal jutge que una mala llei; recordem el terme de la comparació popular "més tort que la justícia!". Un refrany àrab diu: "No tenguis por d'aquell que agafa una pedra grossa"; si qualcú ens vol fer por amb mitjans desproporcionats a les seves forces o possibilitats, no ens ha de preocupar, ja que li serà difícil manejar-los; els armenis diuen una variant d'aquest mateix proverbi: "Un home que agafa una pedra grossa no té intenció de llançar-la". I ja ho sabeu: "Ca que lladra, no mossega".

Recomanacions

Dilluns (9) és el Dia Mundial contra la Corrupció. Dimarts (10) és el Dia dels Drets dels Animals. Dimecres (11) és el Dia Internacional de la Muntanya. Avui és la Fira de les Matances, a Sineu.

Compartir el artículo

stats