Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

I els dies ja s'han escurçat: anam cap al solstici d'hivern. És temps de netejar les voreres, d'eixermar i acabar de collir l'oliva, i salar-les

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Santa Cecília (22)

Va viure al s. III, a Roma. El seu nom està associat a "cel" i "assutzena" -Cieli lilia-.

Una variant del nom és també Cèlia: significa "el camí dels cecs". Verge, màrtir de l'Església primitiva (s. III), patrona dels músics, perquè mentre s'estava morint, cantava a Déu.

Al s. V es va construir a Roma una basílica sota la seva advocació. Durant més de mil anys ha estat una de les màrtirs més venerades pels cristians. Tanmateix, la seva vida es perd entre la llegenda, la fe i la història. Com que no va voler renegar de la seva fe, els botxins de l'emperador varen intentar matar-la llançant-la a l'aigua bullent (o ofegada a la banyera de ca seva, o pel fum d'una gran foguera). El botxí va intentar decapitar-la tres vegades sense èxit, i això el va trasbalsar i va fugir. Cecília va sobreviure encara tres dies abans de morir: va obrir els ulls per mirar la família i els amics i després els va tancar per no tornar-los a obrir mai més.

Patrona dels músics

Es diu que mentre moria a causa del martiri, pregava a Déu tot cantant-li. Però no fou fins al s. XV que es va relacionar amb la música, i el papa Gregori XIII (1594) va proclamar-la patrona de la música i el dia del seu naixement (22 de novembre), va ser considerat el Dia de la Música. Aquest dia es feia una festa solemne: processó i música pels carrers i places Fins fa poc eren molt mal vistos, els músics, i, per això, no se'ls solia pagar -només quan sobraven doblers-, i s'havien de conformar amb el menjar i dormir de franc. Segurament, però, aquesta desconsideració era motivada pel fet que la música i el teatre havien estat molt practicats per jueus i àrabs, i la gent, molt susceptible en qüestions de religió, ho tenia present.

A Pollença, Alcúdia, Llucmajor, Palma, i també les corals i bandes de música d'altres pobles, celebren concerts de música. A la Seu de Mallorca tenia dedicada l'actual capella del Davallament.

Lluna vella

I els dies ja s'han escurçat: anam cap al solstici d'hivern. És temps de netejar les voreres, d'eixermar i acabar de collir l'oliva, i salar-les. A la vinya és hora de sembrar els ceps; i de fer guaret, i de sembrar: faves, blat, ordi i civada; diuen que després del Dijous Bo podem començar a sembrar blat.

Aquest mes també se sembren patates, i qui en tengui, encara es pot collir safrà. A l'horta se sembren raves i pastanagó, espinacs i bledes; també és bon temps per fer el planter de julivert. El porquet matancer ja ha d'estar dins la soll: una embosta de faves o ciurons després del menjar corresponent li seran cent cavalls.

Som a la plena dels moniatos, que es poden menjar torrats o bullits, de les magranes, nesples confitades, murtons i arboces.

És la temporada de proveir el rebost de fruites hivernenques: atzeroles, serves, enfilolls de pomes, peres, magranes i raïms. Antany l'home del terrer mirava la lluna -i el cel, en general-, perquè es treballava la terra segons la lluna. Així, llaurar, plantar, trasplantar, adobar... és preferible fer coincidir la lluna descendent amb quart creixent per a la terra lleugera (arenosa), sobretot en període sec. En el cas de la terra dura (argilosa) és millor fer coincidir la lluna descendent amb quart minvant, preferiblement en període d'humitat.

Els nostres refranys (VI))

I segueix, mestre Cosme Aguiló, amb "patir més fam que els soldats de Tarragona" que deu fer al·lusió al setge cruelíssim que va patir aquesta ciutat de la costa catalana durant la Guerra del Francès, entre el 4 de maig i el 28 de juny de 1811. Fer-se un esqueix a la roba és "fer-se un set", perquè temps enrere la representació del nombre set, no era altra cosa sinó un angle recte, sense la retxa horitzontal que ara feim sobre el traç vertical, tal i com queda l'esqueix d'una roba de fil. Quan, d'un que roman esgarrifat per algun fet deim que "ha quedat espantat com el blat de l'any tretze" rememoram una terrible anyada de cereals que hi va haver a Mallorca l'any 1613 i han passat ja més de quatre cents anys. Extreta del món mariner hi ha la comparança de la mar en calma amb un depòsit oleaci: "la mar era una bassa d'oli". Idò bé, aquesta expressió ja surt en un text del s. XV, la Tragèdia de Caldesa, del valencià Roís de Corella. També, "val més ser cap d'arengada que coa de pagell", el significat de l'arengada, un peix d'escassa qualitat contraposat al del pagell, d'alta valoració, és clar: val més comandar d'allò que és teu, encara que sigui amb pocs recursos, que estar subjecte a un altre, sense poder decidir per tu mateix; caseta mia per pobreta que sia". I tanmateix, per experiència, sabem bé que "es peix gros sempre es menja el petit".

Compartir el artículo

stats