Avui, Sants Arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael (29)
I és festa a Campanet, Calonge i Llucmajor. En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels són una categoria d'àngels que constitueixen un dels nou cors de la jerarquia. Els arcàngels, segons la tradició, estan situats en la Segona Esfera de l’esquema jeràrquic i influeixen en els grans esdeveniments humans. Es consideren que els arcàngels són set, però difereixen en nom entre les diferents religions. Els tres acceptats per totes són Miquel, patró dels radiòlegs, (“Qui com Déu?)”, cap de la milícia celestial; Gabriel, patró de les telecomunicacions, (“el meu poder és Déu”), el missatger celestial; i Rafael, patró dels emigrants, (“Déu guareix”), protector dels viatgers.
Sant Miquel (29)
Se celebrava pel maig i pel setembre commemorant amb això dues de les aparicions de l’arcàngel. Aquestes dues dates (8 de maig i 29 de setembre) han estat preses pel calendari tradicional com a dues fites d’un període clau: l’inici i el final dels treballs de l’estiu. Avui es commemora l’aparició de l’arcàngel al segle VIII a Mont-Saint-Michel (Normandia). Ell fou qui va expulsar Adam i Eva del Paradís, i per aquest motiu la humanitat s’ha hagut de guanyar, des d’aleshores, el pa amb la suor del seu front.
Creences
El seu nom és d’origen hebreu i significa “Qui com Déu?”. És el protector dels comerciants, mestres d’armes i d’esgrima, dels adolescents, dels cecs, i era invocat per assolir una mort cristiana. El seu culte era només a Orient, però a finals del s. V es va difondre per Europa amb la seva aparició a la muntanya Gàrgano. És citat a la Bíblia en el Llibre de Daniel com el primer dels prínceps i guardians del poble d’Israel. En el Nou Testament se’l defineix com a arcàngel a la Carta de Judas, mentre que al Llibre de l’Apocalipsi Miquel és l’àngel que va conduir els altres àngels a la batalla contra el drac que representa el dimoni, i va aconseguir fer-lo fugir.
Sant Jeroni (30)
Diu la llegenda que mentre sant Jeroni feia vida eremítica, un corb li duia cada dia un bocí de pa; per això aquest sant era tengut com a patró dels corbs i la gent el reclamava per deslliurar-se’n. També el tenien per patró els filòsofs i gent d’estudi en general. En constituir-se el gremi dels llibreters, també el prengueren com a advocat.
Comença l’octubre
Aquest és un mes trist i pobre de costums festius de l’any. Ara bé, per a la vida del camp, era un moment d’importància excepcional, ja que és el moment de la sembra: “Quan l’octubre és arribat, sembra l’ordi i el blat”. Aquest mes s’obre la caça -conills, guàtleres, perdius; la cega i el tord han d’esperar un poc més-; és un mes dolent per a la pesca: acostumen a bufar vents contraris per a la mar -el xaloc i el migjorn- que solen dur pluges i temporals: “Xaloc i migjorn, la fi del món”. El temps convida a fer més vida casolana que de carrer.
Sant Francesc (4)
Les seves prèdiques varen fer forat: franciscans menors, conventuals, caputxins, franciscanes clarisses i concepcionistes, seglars homes i dones... Innocenci III ho hagués pogut aturar quan Francesc li demanà de fundar el primer orde; en va estar temptat, però el cardenal Colonna, més lúcid, li digué: “-Vol viure com Jesús? Idò deixa’l fer...” A partir d’aquella primera llicència els ordes de mendicants comunicatius que deien bon dia al germà sol i bon dia a la germana pluja, es varen estendre per tot el món. És el patró dels ecologistes, també dels pobres, dels comerciants, dels sastres i teixidors. La seva mare el va fer néixer a una establia, perquè volia un altre Jesús, i li posà de nom Joan, perquè volia un altre Baptista. El seu pare, però, més comerciant, li canvià pel de Francesc, encara que un bon dia ho deixà tot, fins i tot els vestits, i demanava als leprosos el plat per menjar-hi, predicava als ocells... Va deixar escrit al testament que, després de morir, el deixassin estès a terra, despullat. És un dels sants més estimats i valorats per la seva coherència entre el que deia i allò que feia; és bo de reivindicar, si més no per la seva honestedat, fermesa i deslliurament de béns terrenals. A ell no li podríem aplicar allò de: “Fes el que bé dic i no el que mal faig!”.
Recomanacions
El llibre “El receptari de Cas Bombu”; és el recull i transcripció de les receptes dels cuiners i pastissers d’aquest cèlebre lloc des de 1909, de Jaume Fuster, Josep Terrassa, Joan Cabalgante i Andreu Genestra; hi trobareu des d’arrossos fins a dolços exquisits, plats francesos o italians; es tracta de la proposta de Margalida Tous, gran cuinera i pionera de l’hoteleria de Capdepera.
