Avui se celebra el Corpus Christi
En llatí "cos de Crist". És una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia; se situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. És d'origen medieval, instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264 i havia de servir a l'Església per a la venerac ió pública del sagrament de l'Eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Per aquest motiu se li va atorgar un caràcter d'ostentació més propi de festes paganes que no d'una solemnitat cristiana. De fet, les processons del Corpus són l'antecedent de les actuals cercaviles o passacarrers. I antany eren una pràctica simbòlica, un ritual jeràrquic, una al·legoria; desfilaven amb els seus símbols i les banderes pròpies els representants de tots els estaments: la noblesa, el clergat, els gremis (teixidors, argenters, fusters, pescadors, mercaders...), els frares dels convents, les forces militars, les autoritats... Sortien els gegants. Duien els seus patrons. Es representaven entremesos. A Ciutat surt la lledània, un rosetó de flors en forma de creu que apareix davant el crergt de la Seu, acompanyada d'una campaneta. A Pollença, el ball de les Àguiles i la dansa ritual de Sant Joan Pelós que salta darrere el penó.
Avui , vigília de Sant Joan
Se celebra el naixement de Sant Joan Baptista -l'únic sant del calendari de qui no celebram la mort, sinó el naixement-, el precursor de Jesús. Però allò que se celebra avui, des de temps immemorial, és el solstici d'estiu: la presa de consciència per part de l'home que l'astre rei ja ha assolit la plenitud anual i, lentament, a partir d'ara,començarà a declinar. Els foguerons, els focs artificials, els guarniments de la revetlla, la música, el ball, la coca, l'aigua, la rosada, les herbes remeieres... tot conforma una nit màgica, una nit bruixa que els costums urbans ha modelat a la seva semblança. Com que el foc no estava ben vist pel cristianisme, però com que no podien combatre'l, varen decidir de fer-se'l seu tot relacionant-lo amb l'episodi de la "Visitació" de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabeth (mare de Joan Baptista): varen acordar anunciar els seus parts amb l'encesa d'un fogueró. "El dia de sant Joan/ és un dia d'alegria:/ fan festa els cristians/ i els moros de moreria!"
Totes les herbes són remeieres
Per mor de l'acció contínua del sol. També es creia que era un bon moment per dir oracions i fer rituals. Les plantes més recollides d'aquest dia són: l'herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), collida abans de la sortida del sol i posada amb oli perquè es maceràs al sol i serena quaranta dies. El trepó (Verbascum sinuatum), considerada ja pels antics com una planta sagrada. La ruda (Ruta chalepensis), servia per evitar que els mals esperits entrassin a casa o fessin mal a algú. La falguera (Pteridium aquilinum), es creia que la seva llavor tenia virtuts sobrenaturals; s'anava a collir la llavor la nit abans de Sant Joan, ja que durant aquella vetlada la falguera floreix, grana i espolsa la llavor.
Creences i supersticions
Es creia que el foc de Sant Joan casava els qui saltaven pel seu damunt donant-se les mans; creien també que quan dos enamorats trobaven dificultats per a casar-se, quedaven units i beneïts pel foc i per Sant Joan si saltaven plegats la foguera agafant-se les mans. Es creu que si un malalt del mal que sigui, encara que estigui a les portes de la mort, se sent amb forces per saltar per damunt del foc de Sant Joan, té per segur que curarà i que no morirà d'aquella malaltia. Ha de saltar-hi completament nu. També es creu que qui salta per damunt el foc de Sant Joan no mor abans d'un any; així es pot assegurar la vida per sempre mentre se senti amb delit per a saltar el foc. El qui dóna set voltes al foc de Sant Joan queda preservat de mal de cap per tot un any. Havia estat costum tirar alls al caliu del foc i menjar-se'ls perquè curaven de ronya i de mal de coll. El fum de les fogueres de Sant Joan fa patir i desesperar les bruixes. Era costum tirar a la foguera llenya verda per tal que fes molt de fum i aquest envaís i perfumàs la població, i purificàs l'aire, a fi de guardar-la de mals esperits, de bruixes i de diables.
Joan, Joana
És un nom hebreu que significa "Jahvè ha concedit gràcia", gairebé sempre referit a Sant Joan Baptista. És, també, el nom més usual dels protagonistes de les nostres rondalles, que té connotacions d'heroi apol·lini, solar: és valent i fort. Hi ha raons per suposar que el nom de Joan o Jan té relació amb el d'una divinitat ancestral: Jaun, en èuscar significa "senyor" i s'aplica també a la divinitat masculina, com Jaungoikoa (Senyor de Dalt) o Basajaun (Senyor del Bosc). L'antic déu solar romà Janus serà assimilable a Júpiter, déu Pare del Cel. A Janus, divinitat solsticial masculina, solar, es contraposa la seva forma parella, femenina, lunar, Jana, també amb un doble paper, celestial -Diana- i infernal -Hècate-. Curiosament, "tocar diana" ha passat a indicar que és hora d'aixecar-se, ja que per la seva lluminositat, l'estel de l'alba s'atribueix a Diana..
Recomanacions
Avui és el Dia Internacional de les viudes. Dilluns (24) és el Dia de la gent de la mar. Dimecres (26) és el Dia contra el Tràfic de Drogues. Divendres (28) és el Dia de l'Orgull Gai; també és el Dia de l'arbre. El llibre El bosc de Bellver, història i actualitat, de Pere Galiana Veiret; una ullada històrica, minuciosa i primmirada, del pulmó verd de Palma. Enhorabona!
