Entra la lluna nova
Antany començava la sega de les faves i l'ordi i se sembraven els moniatos darrera el rostoll. A l'hort, pensau que una entrecavada és millor que una regada. L'aigua de pluja de maig és la millor per cuinar les faves. El camp té un color poc verdós en segons quins llocs, perquè no ha plogut quan tocava. Abans es deia que s'havien de tondre les ovelles amb lluna vella, perquè la llana no s'arnàs; encara que ara ja no val res i ja no es mira la lluna. Ja sabeu que pel maig les serps no tenen verí; diuen que el deixen damunt una pedra plana; per això les posaven vives dins una botella d'oli, la deixaven a la serena i l'oli servia per curar ferides. Totes les herbes tenen propietats curatives, per això també podeu collir camamil·la, trencapedra, herba cossiada, fonoll marí, etc., en els llocs permesos.
Costums i supersticions del camp
Si teniu un arbre que no dona fruit, carregau-lo de pedres damunt el brancam i l'any següent sol fruitar. El romaní és beneït perquè la Verge hi va estendre damunt els drapets del Bon Jesús; per això té el do d'estar florit en totes les festes de la Mare de Déu, com també té moltes propietats curatives. El blat és venerat, i per això es deia que tirar el pa a terra era un pecat; quan se n'agafava un tros del terra se'l besava. Un uixol es cura passant-se un anell d'or per damunt la pipella; es creia que la persona que n'hi sortia qualcun era per mor de la seva avarícia. Qui troba una ferradura i la guarda no acaba mai els doblers; per això molts la guardaven darrera la porta de casa.
Els cultes agraris
Les fires, els balls, les celebracions d'aquest mes constituïen veritables cerimònies rituals de cultes agraris relacionats amb la fertilitat, la fecundació de la terra i la reproducció de llavors. Ja hem viscut la bona fira de Santa Maria, avui la de Sineu, i seguirà la de Sencelles, i Lloret, ... És molt possible que en temps reculats hagués figurat com un dels ritus d'aquests cultes l'aparellament carnal dels celebrants. Amb el cristianisme, aquest acte es va substituir pel més simbòlic del ball; la dona sempre duia la doma, ja que en els cultes primitius es creia que elles, per raó del sexe, afavorien la germinació de les llavors. En segons quins indrets s'encenien fogueres amb les males herbes del camp creient que d'aquesta manera s'allunyaven els mals esperits que podien fer malbé les collites.
Alguns remeis
Els remeis que trobam en la nostra gent del camp són els remeis d'una subsistència, d'un coneixement clar i precís de les plantes i dels arbres nostrat. Així, si rosegau els tanys o rebrots joves -són molt sucosos- de l'esbatzer, guarireu les malalties inflamatòries de la gargamella i la boca; també aclareixen la veu als afònics o afectats de ronquera; i la decocció de les arrels de l'esbatzer resulta un bon diürètic o afavoridor de l'orina; les fulles ajuden a "restrènyer"; i els seus fruits -les móres- són tòniques, antidiarrèiques i s'hi fa una confitura exquisida. L'arrel del fonoll és diürètica; és bo per alleugerir la bronquitis i la indigestió, i eliminar els cucs. El romaní el prenien en infusió els homes i les dones amb calvície prematura, per aturar la caiguda del cabell; serveix per assossegar l'estat nerviós, el mal de cor, la desgana o el reuma articular. De la mata s'empren les fulles, en infusió, per aturar les diarrees; en forma de coca per posar damunt els cops; els fruits serveixen per fortificar les genives i blanquejar les dents. La cama-roja és laxant, diürètica i amargant, bona contra l'anorèxia o desgana, depura la sang.
L'aigua, la mar (II)
Moltes cultures primitives associen l'aigua amb la gran deessa, la mare de tot, ja que romania per tot. La vida començà a la mar i des d'aquí es va estendre; de fet, encara avui queden restes de les propietats de l'aigua subterrània, dels pous, i també de les supersticions i creences que perviuen des dels temps més remots. Recordem que a les aigües de la cova de Lourdes s'hi atribuïren miraculosos poders curatius, i encara avui, la gent que hi pelegrina, torna amb una botelleta d'aquella aigua. Més enrere es creia que els oceans estaven infestats de serps gegants i pops capaços d'engolir vaixells, i les sirenes, éssers terribles en temps dels grecs, són considerades criatures formoses en una mar farcida de perills. "La mar fa forat i tapa", diu una expressió mallorquina, tot ressaltant-ne la perillositat. Hi ha llegendes que ens recorden com hi ha vaixells maleïts condemnats a navegar durant tota l'eternitat, amb una tripulació fantasmal que sembren de mort per tot allà on passen. Però també, l'aigua de maig és decisiva per a les collites i desperta la inquietud del pagès: "Maig calent i plujós, fan l'any ric i abundós". Però a més del caràcter benefactor per al camp hi ha la creença que l'aigua de maig té virtuts: rentar-s'hi la cara fa més bell, i si t'hi banyes els cabells els enforteix i fa créixer; l'aigua de maig dóna energia i potència física.
