Ha començat la primavera!
És el despertar de la natura, el renaixement: per això, antigament, es feia començar l'any per la primavera. A França i a Anglaterra va persistir fins als segles XVII i XVIII. A la primavera ens agrada tot el que rebrota, tot el que és tendre i fresc. L'hivern ha estat un temps de productes secs i en conserva; ara ens vénen de gust els menjars primerencs i sucosos. És un temps de bonança, de jocs al carrer, de renovada joventut. El camp sembla rialler, i el comportament i l'ànim de les persones reviscola després de la hivernada. I amb la primavera el camp pren una altra forma, i els arbres també. Així com hi ha un Arbre de la vida, també hi ha un Arbre de la mort, aquest d'influència lunar. Es creu que les ànimes dels difunts vivifiquen o vigoritzen certs arbres -taronger, llimoner, pi-, especialment els que creixen damunt les tombes. Fins i tot salven els cossos de la corrupció; a la Xina és costum plantar arbres damunt les tombes dels difunts. La creença deriva de la convicció que, en morir, el cos torna a la pols, a la terra, de la qual germinen arbres, plantes, herbes, flors, formant part d'un únic cicle vital. L'ombra dels arbres pot tenir influència bona o dolenta: el vent, movent les fulles, pot parlar per ells. I les dites: "Els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, dels altres sants"; "D'un arbre caigut, tothom en fa llenya".
Demà dilluns, l'Anunciació (25)
Avui l'Església commemora l'anunciació de l'encarnació del Senyor a la Mare de Déu per l'àngel Gabriel. Aquesta és una de les quatre festes marianes més importants de l'any i popularment se la coneix com "la Mare de Déu de març". Avui es podia rompre el precepte quaresmal d'abstinència. Com que era considerat un pecat molt gros mantenir relacions carnals dins la Quaresma, quan es produïa un naixement al cap de nou mesos d'aquest període, la mare deia que l'infant havia estat concebut el dia de l'Encarnació, amb la qual cosa tot quedava arreglat. Diuen que Déu va crear el món aquest dia, al voltant de l'equinocci de primavera: si Déu va crear el món separant la llum de les tenebres, vol dir que el dia i la nit tenen exactament la mateixa durada (12 hores), i això succeeix avui. D'aquí nou mesos en celebrarem el Naixement.
Sant del dimoni i patró de les bruixes
Segons la veu popular, el darrer divendres de març (29) és el sant del dimoni i, altres, creuen que a causa de la celebració descura els seus negocis i la gent se'n pot aprofitar; uns altres diuen que, al contrari, avui augmenta el seu poder i és més temible. També és el patró de les bruixes, les quals fan reunions extraordinàries per festejar la celebració, on conten totes les seves malifetes i en projecten de noves. Per confirmar les sospites sobre si una dona era bruixa se solia fer això: s'emplenava un plat amb aigua i després s'hi tirava un raig d'oli; tot seguit es mirava a dins i es veia com, a poc a poc, les taques d'oli anaven dibuixant el rostre de la bruixa autora de la malifeta. Tanmateix, aquest mes, els bocs -encarnació del diable- agafen rellevància per tot arreu.
Els garrovers (I)
Pere de Son Pons, pagès que sap més per vell que per dimoni, ens parla d'aquest arbre tan identificat en el nostre paisatge. Molta gent major recorda que, en temps de fam, s'alimentava d'un parell de garroves, i també foren emprades com a succedani de la xocolata. La polpa que recobreix les llavors és dolça i és consumida, avui, a Egipte i Síria. Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris -com a espessidor-. Actualment es ven farina de garrova i preparats: no conté cafeïna ni els altres estimulants del cacau, i és baixa en greixos i calories; de fet, les persones que pateixen afeccions renals i hepàtiques, reumatisme, gota o artritis l'empren en lloc del cacau. La farina també s'empra per preparar pastissos i bombons. L'escorça del garrover és astringent i el seu fruit, laxant. Les llavors poden produir gran quantitat de mucílag, que es fa servir com a laxant en preparacions farmacèutiques. Es creu que laconsumia sant Joan Baptista -sembla que va ser el seu únic aliment durant la vida al desert- i d'aquí que, en alguns llocs, se la conegui com a pa de sant Joan.
Recomanacions
Avui és el III Diumenge de Quaresma. Dilluns (25) és el Dia europeu contra el tràfic d'éssers humans. Dimecres és el del Teatre. Avui se celebra la Diada de la Natura, a Lloret. La publicació Semilla, el Full Parroquial de Porreres: en la publicació de març-abril, recorden el 600 anys de la mort de sant Vicenç Ferrer; les celebracions de Quaresma i Pasqua... La "Història de la Literatura Popular Catalana", a cura de Carme Oriol i Emili Samper amb la col·laboració, des de les Illes, delCaterina Valriu i Jaume Guiscafrè; obra necessària, descriptiva, feta amb molta cura.
