Antoni Maria Alcover mereix ser Fill Il·lustre de Palma

La Institució Francesc de B. Moll va néixer per mantenir viva l’obra i el llegat de Francesc de B. Moll, inseparables de l’obra i el llegat d’Antoni M. Alcover. Sense Moll, Alcover no hauria pogut acabar el Diccionari. Sense Alcover, Moll no l’hauria començat. Sense Alcover, les rondaies mallorquines s’haurien perdut per sempre. Sense l’Editorial Moll, que en publica l’edició popular des de 1934, potser les rondaies no continuarien formant part del cor i la identitat dels mallorquins de la profunda manera que ho fan.

Alcover va néixer a Manacor, ciutat que li ha dedicat de manera exemplar una Institució que duu el seu nom i que l’ha dotada amb un equipament cultural de primer nivell. Palma està en deute amb Antoni M. Alcover. Gràcies a ell, i després a Moll, Palma va ser ‘el quarter general del Diccionari’.

El DCVB és una obra colossal. Una feina de sis dècades duta a terme tot i les inesgotables dificultats econòmiques i incomprensions de caràcter polític i de tota mena, en contraposició a la col·laboració entusiasta de milers de persones de tots els territoris de parla catalana que hi aportaren informació amb el resultat de 3,5 milions de cèdules conservades a l’Arxiu del Regne (Palma) i que foren la base de l’edició impresa, amb 150.963 entrades. L’any 2020, l’edició digital va tenir 6.883.697 consultes.

El DCVB fou pioner en la filologia romànica. Recull la llengua literària i la dialectal, l’antiga i la moderna, i constitueix un monument viu de la nostra cultura. Actualment, el DCVB i les seves fonts són objecte d’un nou procés de marcatge i digitalització, impulsat per la Institució Francesc de Borja Moll amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, que el farà encara més accessible als usuaris, gràcies als recursos que ens proporcionen les tecnologies actuals amb l’objectiu de posar al serveis dels usuaris de la llengua tot el seu potencial de consulta.

Volem posar en relleu que des d’un primer moment, l’ajuntament de Palma va saber reconèixer la importància d’aquesta obra excepcional, és una de les comptades institucions que, tot i els terratrèmols de caràcter polític, va mantenir sempre el seu suport a aquesta iniciativa. Cal afegir que li té dedicat un carrer i que la UIB li va dedicar un edifici del campus.

Antoni M. Alcover va viure a Palma des de la seva entrada al Seminari, amb quinze anys, fins al seu decés, el 1932. Palma va ser ca seva, tot i mantenir els vincles d’amistat i familiars amb Manacor. Va convertir Palma en el focus d’irradiació d’una feina fins aleshores mai coneguda en llengua catalana, en els àmbits filològic, folklòric, històric, de recerca i de publicacions, cap a tot l’àmbit de la nostra llengua pròpia i cap a l’àmbit de la ciència a escala internacional. Els llocs on va viure a Palma varen ser un veritable centre de saviesa i la seva infatigable personalitat es va traduir en altres àmbits diversos, entre els quals destaca el seu paper com a canonge de la Seu en la reforma escomesa per Antoni Gaudí a la catedral de Palma.

Per mantenir viva la seva memòria, es fa mal d’entendre que Francesc de B. Moll sigui Fill Il·lustre de Palma i que Antoni M. Alcover no ho sigui encara, seixanta-un anys després d’haver estar honorat amb el reconeixement de Fill Adoptiu. A parer de la Institució Francesc de B. Moll, Antoni M. Alcover s’ho mereix de manera indiscutible i tenim la certesa que aquest Consistori també.