A l’empara de l’article 26, nuclis rurals, de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears (LUIB), el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, aprovat inicialment el passat 28 d’octubre, identifica un total de 26 nuclis rurals ubicats a sòl rústic. Segons defineix la Llei d’Urbanisme autonòmica, consisteixen en «assentaments d’edificacions agrupades de caràcter predominantment residencial.» És a dir, tot i que situats a sòl rústic i qualificats com a nuclis rurals, aquests assentaments són, de facto, urbanitzacions amb distints graus de consolidació, a les que s’hi poden trobar voreres, alguna petita plaça, subministrament elèctric, enllumenat públic, recollida de fems, etc.

Les 563 hectàrees de sòls rústics ja transformats que ocupen aquests 26 nuclis rurals estan escampades per tot el terme municipal, generant una gran dispersió poblacional, amb els desavantatges que això comporta: poca intensitat a les interaccions socials, comercials o culturals; dependència de la mobilitat privada, amb la consegüent contaminació i amb l’augment de la despesa individual que suposa adquirir i mantenir un vehicle; manca de control social i, per tant, augment de la inseguretat; increment de les despeses de la construcció i del manteniment dels espais públics, com poden ser la pavimentació, l’enllumenat, la seguretat, la neteja o el transport públic; i un consum irracional del territori.

A més a més, si a aquesta dispersió territorial o sprawling, s’hi afegeix la carència d’equipaments escolars i sanitaris o de comerços, se’n desprèn que els habitants d’aquests assentaments es veuran obligats a fer un ús intensiu dels vehicles privats, ja sigui per anar a fer feina, a comprar o per dur els fills a l’escola...

Els nuclis rurals de Palma Fuente: Tom VI, Memòria Resum, del Pla General de Palma

Es fa evident, per tant, que els anomenats nuclis rurals són antònims als principis axiomàtics amb els que s’ha presentat el nou Pla General de Palma: NO conformen una ciutat compacta, complexa i contínua, de trobada i d’intercanvi; NO promouen una mobilitat sostenible; NO generen una ciutat “resilient”; NO són socialment inclusius, al contrari, afavoreixen l’individualisme; consumeixen territori de forma extensiva i desordenada; de cap manera conformen una ciutat dels 15 minuts; NO existeix el comerç de proximitat, etc.

Així mateix, a les 563 hectàrees dels nuclis acabats de descriure, hi hem de sumar 666 Ha més de sòls rústics ocupats per un total de 65 parcel·lacions o urbanitzacions il·legals, 24 de les quals provinents de les Zones classificades com a de Regulació Especial pel PGOU de 1998. Així doncs, tenim que més de 12 quilòmetres quadrats del camp palmesà són, de fet, «falsos rurals» (legals o il·legals), quan, la superfície de la ciutat tancada per la via de cintura és de devers 16 km2... Si a tot això hi afegim els sòls rústics en els que, amb la qualificació de Sistemes Generals, les diferents administracions hi han anat edificant grans equipaments (com són els hospitals de Son Llàtzer i Son Espases, el centre penitenciari o les instal·lacions municipals d’EMAYA), ens trobam amb un entorn urbà poc planificat, gens ordenat i absolutament contrari al model de ciutat que el nou PGOU diu perseguir.

Tal i com l’enginyer de camins Ole Thorson va expressar fa uns mesos a la jornada «La Ciudad que queremos», organitzada per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, «después de repasar parte de la documentación del plan me queda una sensación de que se mantiene una estructura básica del siglo pasado. Si alguien esperaba que tenía que ser un gran impulso para este territorio, creo que hay que bajar el globo. Especialmente si tenemos en cuenta que estamos en un momento de emergencia climática».