Si no fos

Pel renou que no deixa dormir als veïns de Palma, a les barriades que per desgràcia, s'han convertit en zones farcides de bars, sales de massatges i llocs d'esbarjo on els turistes que ens visiten poden divertir-se i fer tot el què no podrien fer al seu país d'origen.

Perquè ara les platges les trobam estibades de joves estrangers que cerquen engatar-se i practicar sexe a qualsevol lloc, en les què sovint hi ha d'intervenir la policia per les bregues multitudinàries, o els serveis sanitaris, per la inconsciència dels qui encara creuen que fer “balconing” és quelcom divertit. Vivim a una illa on cada estiu arriben ordes de delinqüents per fer el seu “agost”, amb la venda de drogues, prostitució o robatoris.

El rei Jaume I, quan va albirar Medina Mayurca des de lluny va dir que era” la ciutat més bella que mai havia vist, ell i els qui eren amb ell” realment, no hi hauria res millor que passejar pels seus barris per poder gaudir d'aquesta bellesa, si no fos...

Perquè ara se'ns fa impossible caminar sense topar-nos amb onades de turistes, alguns dels quals han vengut en creuers, altres que s'allotgen a hotels o pisos de lloguer, que omplen els carrers i es van escampant per tota la ciutat. Grups de gent desconeguda amb la què et creues i et passen pel damunt sense cap mirament, com si fossin els amos del món.

Perquè ja no coneixem els nostres veïns, que vivien a les cases o pisos que ara es lloguen a turistes. Gent que canvia contínuament, que no respecta cap norma, i amb els quals és impossible comunicar-se si no dominam el seu idioma.

Perquè la fisonomia dels carrers de Palma està canviant. Els negocis de tota la vida van tancant i son substituïts per altres de venda de “souvenirs” o de franquícies de menjar ràpid i roba barata.

Tothom sap que Palma sempre ha estat una ciutat acollidora, on tothom s'hi ha trobat bé i ha estat ben rebut. I de fet, seria un bon lloc per viure-hi, si no fos...

Perquè sabem que moltes persones majors o necessitades d'un servei públic , com hauria de ser un taxi, es desesperen perquè tots són a l'aeroport o només s'aturen quan veuen que el seu viatge serà prou llarg i profitós.

Perquè els joves que voldrien independitzar-se, no ho poden fer, ja que és gairebé impossible trobar algun pis, ja sigui de lloguer o per comprar, que no siguin a preus desorbitats.

Perquè malgrat els telenotícies no es cansen de donar-nos xifres elevadíssimes dels “beneficis que ens deixa el sector turístic”, a noltros, de cada vegada ens costa més omplir la senalla de la compra, mentre veiem com la nostra pensió o la nostra nòmina va tornant cada dia més minsa.

Moltes parelles venien, anys enrere, a Mallorca en viatge de nuvis, per gaudir de les nostres aigües turqueses on els nostres avis anaven a pescar i mai no hi mancava el peix. Pentura aquesta aigua encara podria ser tan neta i transparent com abans si no fos...

Per la contaminació dels creuers que hi fan escala, l'excés de vaixells que omplen les nostres costes, i llencen les seves àncores sense mirar on ho fan, arrabassant les nostres praderes de posidònia, o pels emissaris que escupen les aigües brutes i que cada vegada que plou un poc, vessen tota la brutor que genera tanta superpoblació en tan poc espai.

Foren moltes les famílies que varen comprar una segona residència, encara que fos modesta, per anar a passar els estius a la platja amb la família. Un lloc on els infants creixíem jugant, apreníem a nedar, ens torràvem la pell i acabàvem rendits i cansats però feliços. Uns bells records, que ens agradaria poder repetir amb els nostres fills i néts si no fos...

Perquè allò que trobam quan sortim de ca nostra són carreteres embossades pels mils de cotxos de lloguer que cada estiu arriben de la península, pels autocars que fan excursions turístiques, per les maratons o esdeveniments esportius pels quals ens tallen les carreteres en cap de setmana, per les llargues cues de ciclistes al llarg de tot el nostre camí, fent perillar la seva vida i entorpint la circulació dels conductors que haurem d'anar a vint per hora, am l'ai al cor, patint per no ferir-ne cap.

La Serra de Tramuntana declarada per la Unesco, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, seria una bona alternativa d'oci per anar a visitar els seus pobles, o per fer altres activitats d'esbarjo com ara escalada, senderisme, etc. si no fos...

Perquè la Serra s'ha omplert de gent de fora que sense conèixer el risc ni estar preparada, surten a la muntanya i després han de fer us dels equips d'emergència que els han d'anar a rescatar amb helicòpters, amb totes les despeses que això comporta.

Perquè alguns que venen d'altres països compren cases i finques d'una gran rellevància per a la gent de Mallorca i sense més, hi posen barreres i tanquen camins que sempre han tengut permís de pas per a tothom.

El nostre tarannà sempre ha estat de caràcter tranquil i despreocupat, i així ens com ens agradaria viure si no fos...

Perquè ens passam l'any mirant el cel per veure si plou. Pensant si també aquest estiu patirem sequera i haurem de sentir com els nostres governants ens aconsellen que no tudem aigo, sabent que els turistes en són els principals consumidors, cosa que afegida a la gran quantitat d'aigua potable que es perd al llarg del recorregut de la xarxa de distribució, fa que haguem de consumir aigua de pitjor qualitat provinent de les dessaladores, que no sempre donen abast.

Davant tot això ja hi comença a haver gent d'aquí que es planteja fugir, almanco durant la temporada d'estiu. Potser seria una bona idea , si no fos...

Perquè quan arribem a l'aeroport el què hi trobarem serà una quantitat exagerada de gent esperant agafar el seu vol, pregant perquè no dugui massa retard, que no el cancel·lin per “overbooking” o per alguna vaga de treballadors que aprofiten la temporada alta per reivindicar els seus drets malmesos com a conseqüència de la cobdicia dels qui mai no en tenen prou i sempre cerquen més benefici econòmic.

És a dir, que la nostra “Roqueta” podria ser un lloc realment idíl·lic, si no fos...

Perquè crec que ens manca un poc de seny i ens sobra un molt d'avarícia.