L’any 92 vaig comprar un apartament en es carrer Albers d’es Port d’Alcúdia. Des-de llevonses ençà, quant plou un poquet mes de lo normal, s’umplen es garaixos d’aigo i mos fan mal be tot lo que hi tenim dedins. Un pic i un altre. Any darrera any. (Obra pública mal feta, s’aigo des carrer mos entra). Tots es que s’han segut a ses poltrones consistorials, tant si han estat «ellos» com «ellas» com «elles», tots, mos han promes «el oro y el moro», no entraré en detalls de quin ha arribat i quin no. Ahir amb ses plujes hem tornat rebre. Una de ses meves repredinas deia: «arribarà un día que es vius tendràn enveja en es morts». No esperava vorer-no, però ja hi som. Fan mes cas en es morts de fa mes de 80 anys que en es vius que som es que pagam es imposts. (Totes ses incorreccions llenguistiques d’aquesta carta s’han escrit aixi ben aposta).