Aquesta setmana s’ha publicat als mitjans de comunicació els guardonats amb els Premis Ramon Llull, i la meva sorpresa ha estat veure que entre aquests no apareixia Apol·lònia Andreu Mestre, na Polita, que havia estat proposada.

 Na Polita, que ens va deixar a l’octubre passat, després d’una llarga malaltia, va ser Interventora de Control de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears durant més de dues dècades. Era una funcionària exemplar, amb un escrupolós sentit del deure i del servei públic, rigorosa amb la seva feina com ningú, un referent per a tots els quevàremcol·laborar amb ella.

Mai no va sucumbir a les pressions del polític de torn, va impulsar l’aplicació de la llei en sentit estricte en totes les actuacions en què va intervenir, formulava objeccions valentes i encertades davant els possibles incompliments de la norma.

En definitiva, la seva feina va consistir a defensar la legalitat de l’execució de la despesa pública amb el màxim rigor, per la qual cosa, crec que tots els illencs estam un poc en deute amb ella, atès que el fi de la seva feina al llarg dels anys va consistir a vetllar per a què als tributs, que pagam els ciutadans de les Illes, se’ls donés un destí ajustat a la llei.

Conegudes les nominacions, em produeix una certa tristesa veure el poc pes, que a l’hora d’atorgar un reconeixement a títol pòstum, ha tengut la feina exemplar i encomiable d’una servidora pública com na Polita. 

Polita, allà on siguis, el teu llegat aquí sempre serà present!