Existencialment ja sabem que totes les masses fan mal i que entre poc i massa la mesura passa. Idò bé, hem de posar pausa a la massificació desfermada i desproporcionada dels turistes i al creixement poblacional de les Illes. Pareix que a les Illes hi ha consens entre els caps sensats, científics i assenyats, que aquesta situació de saturació requereix posar en marxa, sense andoiar ni badocar, solucions tècniques, polítiques i legals per fer-li front i posar forqueta abans que el futur ens emboliqui sense remei, no poden quedar engrunats pel nucli dur i interessat d’hotelers, constructors, especuladors i immobiliaris, que van de tres qui n’agafa quatre i ens caguen dins la ferrada. Menjar molt i pair bé no pot ser. Si a la millonada de turistes a l’any, hi afegim el creixement poblacional de les Balears previst per INE del 25% pel 2037 (el més alt d’Espanya), això suposa 305.142 habitants més i parlaríem de 1,530.103 habitants permanents, la qual cosa és de tot punt insostenible tant per espai com per recursos naturals, culturals, socials y administratius (aigua, energies, alimentació, habitatge, salut, educació, carreteres, infraestructures, contaminació, residus, convivència, llengua... i com a conseqüència pèrdua qualitat de vida). 

Segons el catedràtic de Geografia humana de la UIB Pere E. Salvà això implica «un repte inassolible» i «la situació ja és insostenible ara mateix». Si segueix la tendència el 2037 hi hauria instal·lats a Balears 609.802 estrangers (39.8% de la població) bàsicament en segones residències, que encareixen l’habitatge. Ase que entre a heretat aliena, en sortirà carregat de llenya. Hem de sortir d’aquest bugat; ja no és hora de llemugar, és hora agafar la pella pel mànec i prendre decisions i no potollar pus i enllestir accions i lleis, que cauen de son pes. No serem els primers de la comunitat europea que davant aquest allau de nous residents estableixen lleis excepcionals per aturar la invasió de residents estrangers, enfront de la llei general de la lliure circulació de la UE. No és hora de tenir la processó entretinguda, que ja estam a la crema. Es hora de posar la trava curta, per sortir d’emblavins i prendre les messions abans que el bony esclati, que ja comença a estar ben inflat, perquè si no arreplegarem el segó i escamparem la farina.